El cafè amb la degana: Teresa Sordé

09/03/2020

Aquesta setmana del 8 de març és una bona ocasió per a donar a conèixer la coordinadora de la Comissió d’Igualtat de la Facultat, la professora del departament de Sociologia Teresa Sordé. Hem trobat una estona per a encabir aquesta trobada. I no ha estat fàcil. Si alguna cosa he descobert de la Teresa durant el temps que porto al deganat és que sempre està engrescada en mil projectes, i de diferent natura. Aquesta setmana ha d’acabar de redactar la sol·licitud d’un nou projecte europeu que sota la seva coordinació ha d’anar sobre els nens i nenes refugiats. De fet, durant la conversa la truquen per a informar-li de què un Ministerio espanyol finalment no hi formarà part. La qüestió de les persones refugiades, i més si inclou també a Grècia, ha esdevingut aquests dies un tema encara més punyent políticament. Hauré de refer el pressupost, es lamenta. Quan acabi aquest cafè pujarem juntes amb la cap del departament de Sociologia, l’Esther Fernández, per a presentar a la rectora la 15a Conferència de l’European Sociological Association (ESA) que tindrà lloc al setembre del 2021 a Barcelona. La Teresa Sordé presideix el Comitè organitzador local. Entremig ha d’organitzar les activitats de las Comissió d’Igualtat d’aquesta setmana, s’ha ofert per anar al Saló de l’Ensenyament... Perquè la segona cosa que he comprovat durant aquest temps és que difícilment la Teresa Sordé té un ‘no’ quan se li demana col·laboració des del deganat.
Què et va dur cap a la Sociologia? “Contribuir a deixar el món millor del que l’havia trobat”. No és la primera vegada que algú em respon això. En el seu cas aquesta inquietud ja la tenia als seus anys d’infantesa a Reus on sempre havia fet de voluntària en educació al lleure, a l’esplai. La Sociologia semblava la millor opció per dur a terme aquest objectiu. Va iniciar aquests estudis el 1994 a la Universitat de Barcelona (UB). La seva germana estudiava dret a l’edifici del costat i ja tenia un pis d’estudiants a la ciutat. En aquells moments ni es va plantejar la possibilitat d’escollir una altra universitat. Al segon curs va tenir de professor a en Ramon Flecha, i la va introduir en la recerca amb impacte social. El tercer curs, el del 1996-1997, el va cursar a Manchester, i això li va permetre avançar en el coneixement de l’anglès. Va treballar molt i d’aquella estada conserva encara bons amics. En tornar es va integrar al grup de recerca CREA (Community of Research on Excellence for All). El mateix dia va començar els estudis un noi gitano. La Teresa  Sordé havia tingut contacte a l’esplai amb població gitana i s’havia trobat amb situacions de racisme. La recerca a partir d’aquell moment la va centrar en aquesta temàtica, si bé el seu Treball final d’estudis el va consagrar al debat sobre les aportacions del postmodernisme a la Sociologia. Va ser en aquest context on va llegir la seva primera tesi doctoral en sociologia l’any 2004.
En acabar va començar a demanar beques i finalment va obtenir-ne una per anar a fer un segon doctorat a la Universitat de Harvard sobre l’abandonament escolar entre nenes gitanes. Considera que aquesta oportunitat va ser un privilegi, una experiència fantàstica i molt intensa. El privilegi va ser haver pogut conèixer directament a autores i autors del renom d’Amartya K. Sen, Premi Nobel d’economia el 1998; d’en Marshall Ganz, que des de la seva gran experiència d’organització de moviments socials va contribuir a la campanya d’Obama; o del seu director de tesi, el professor Gary Orfield, director del Harvard Civil Rights Project i especialitzat en polítiques d’acció afirmativa. El treball de camp el va realitzar a Catalunya i la tesi la va llegir el 2007. L’entusiasme per Harvard me’l justifica amb diferents consideracions. A la Teresa Sordé li va agradar que tota la docència estigués basada en recerca. Aquest vincle estava molt present. No es concebia que les persones graduades no coneguessin les darreres recerques en la matèria, i per això havien d’estar acostumades a elaborar els seus propis research papers. També li va plaure tot el sistema de tutories. Allà no prenia les decisions sola. Des d’un bon començament va necessitar la signatura de la persona tutora (advisor) per a escollir les assignatures; i aquest procés de tria es feia dins d’un marc de diàleg. Hi havia moltes pràctiques dialògiques. Un altre punt que al seu parer era positiu és que la tesi es defensava com a projecte, i un comitè t’acompanyava durant tot el procés de desenvolupament i elaboració d’aquesta. També em destaca el fet que la participació de l’alumnat era molt important, inclús en processos tant rellevants com la contractació del professorat, ja que les estudiants estaven a les comissions, participaven a les entrevistes a les persones candidates. O en les avaluacions del professorat més enllà de les enquestes. Per últim em cita la qüestió del respecte a la diversitat, que enriquia el treball de la comunitat universitària. A Catalunya aquesta diversitat està cada vegada més present, però creu que es podria aprofitar més, per exemple en el cas de les segones generacions que ja estan presents a la Facultat.
Quan va tornar a Catalunya va guanyar una beca Ramon y Cajal del 2006 al 2011. Recorda amb agraïment com la professora Carlota Solé li va obrir les portes al seu grup de recerca, el GEDIME, i la va animar a seguir publicant. Em fa la reflexió de la dificultat d’entrar en una universitat pública quan havies estat fora i no tenies vincles amb persones de dins. Des de la UAB va continuar fent recerca sobre el poble gitano, sempre des de la perspectiva de gènere. Recorda com en aquest període va contribuir a un informe de l’OSCE en el moment d’atacs xenòfobs a Itàlia, i a un altre sobre la situació de la població romanesa. En aquesta línia, ara ha treballat la violència de gènere a les comunitats gitanes, on s’ha mostrat l’existència de mecanismes interns enfront aquest fenomen, amb la identificació de xarxes de solidaritat en contra de l’agressor, que trenquen estereotips. Al projecte europeu Included s’han centrat en fer recerca sobre quines estratègies comunitàries poden afavorir la cohesió social a col·lectius vulnerables. La Comissió Europea va seleccionar 10 projectes amb impacte social del 6è programa marc, i aquest projecte va ser escollit, essent l’únic del camp de les ciències socials. Com ja es pot veure, l’interès per l’impacte social de la recerca ha estat una altra constant en el seu recorregut acadèmic. I aquesta qüestió l’ha tractada també des del punt de vista teòric i de l’impuls de polítiques. En el projecte europeu IMPACT-EV, l’objectiu va ser desenvolupar un sistema permanent de selecció, seguiment i avaluació dels diversos impactes de les investigacions en ciències socials i humanitats.
En relació a la qüestió de gènere i la Universitat, a la Teresa Sordé li preocupa especialment els casos de violència, que afecten a tots els col·lectius, des de les catedràtiques a les dones més vulnerables. Les dades indiquen que hi ha un problema. I les institucions tenen tendència a tapar-ho. S’ha de passar a un nivell més proactiu, i transmetre el missatge de què tothom té la seva responsabilitat, que certes actituds i situacions no es poden tolerar. Ha d’haver un enfocament més comunitari, que inclogui des del personal de l’SLIPI a la degana i les estudiants. Quan tenen lloc aquests casos, de vegades s’ataca a les persones que surten a defensar les víctimes. S’ha de defensar també a aquestes persones que pateixen un assetjament de segon ordre. I això ha d’anar acompanyat de mecanismes adequats. Cada vegada hi ha més consciència de la problemàtica, em diu, arriben més casos al nostre coneixement, perquè s’ha creat un context. Però la violència contra les dones continua essent la gran qüestió pendent. Actualment hi ha gent analitzant i fent recerca sobre la qüestió, i ho hem de tenir en compte per tal de què tot el que fem es basi en el que funciona. Totes les mesures han d’estar valides. A Harvard ja fa molts anys que la qüestió està molt present. Part de l’èxit és acceptar que les coses passen, no negar-ho. I estar a favor de la víctima. Quan ella va arribar a aquella universitat com a estudiant, el primer dia ja li van donar un tríptic amb informació sobre tots els serveis, i instruccions per a evitar agressions. Per exemple, et donàvem el telèfon del vigilant per si calia que t’acompanyés a hores o llocs més solitaris. La Teresa Sordé valora positivament la feina realitzada per la UAB, que ha estat també proactiva en el desenvolupament d’eines.
Acabem la conversa parlant de la gestió, que segons ella ha de formar part natural de les tasques a la universitat. Ella va ser vicedegana de professionalització durant el segon mandat del degà Joan Botella, del 2013 al 2017, fins que va agafar la baixa maternal després del naixement de la seva filla Mariona. L’Olga Serradell la va substituir llavors. Aquesta experiència li va servir per entendre millor la Facultat i la relació amb els departaments, comprovar el bon funcionament de l’equip de gestió acadèmica, o tenir més contacte amb l’alumnat. Em recorda que ella venia de fora de la UAB, i per tant la seva socialització a la Facultat havia estat diferent. També va ser la representant de la Facultat a l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, on va contribuir a la definició del Pla d’Igualtat amb discussions entre agents socials i les facultats.
Fora de la universitat, ara és membre de la Junta de la Associació Catalana de Sociologia (ACS). L’Associació s’ha democratitzat més en els darrers temps, i és més dinàmica, reflexiona. Des de l’Associació ara estan preparant una enquesta entre estudiants de la que presentaran els resultats preliminars de la part quantitativa al proper congrés català de sociologia, i després es farà una part qualitativa. D’altra banda amb la National Science Foundation s’ha de fer una selecció dels 50 millors exemples de recerca que hagi contribuït a la societat.
Ja són les quatre, hem de sortir corrents cap al rectorat, a explicar un dels diversos projectes que la Teresa Sordé té en marxa! Segur que en vindran molts més!
 
Laura Feliu
Degana