El cafè amb la Degana: Montse Catafal

25/11/2020

Aquesta és una de les entrevistes que es van quedar al calaix abans del confinament de març, i que rescatem ara, passats ja uns quants mesos. Es tracta de l’estona compartida amb la cap de la Biblioteca de Ciències Socials, la Montse Catafal, al voltant d’una cafè al deganat. La Montse Catafal ha estat al càrrec de la biblioteca des de la creació del nostre centre, i participa de forma molt activa en diferents processos acadèmics que són claus per a nosaltres.

Comencem la conversa comentant el canvi de nom de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, on es va formar fa anys, que ara ha passat a dir-se Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. Per ella, resulta necessari adaptar-se als nous temps, i reconeix que la paraula biblioteconomia és complicada i que es relaciona potser amb un món considerat del passat. Es necessita captar a nous estudiants en un moment que han anat a la baixa. Em recorda que quan ella va estudiar a l’antiga Escola de Biblioteconomia, només feia 3 anys que s’havia donat accés als homes a aquests estudis. Dels 15 companys i companyes, la meitat de la promoció treballava ja, i moltes eren filles o nebodes de bibliotecàries. En aquella època es trobava feina molt ràpidament, i moltes d’elles van entrar a treballar a TV3 en acabar la diplomatura. La Montse Catafal va compaginar aquests estudis amb els d’Història, especialitat en Antropologia. Li hagués agradat fer Sociologia, però en aquella època s’havia d’anar a Madrid i ho va acabar descartant.

Va començar a treballar  a la UAB quan feia segon de biblioteconomia, a la Biblioteca de Ciències en el torn de la tarda, i feia d’auxiliar administrativa. La Montse Catafal és de Montcada i desplaçar-se al campus era fàcil gràcies a l’autobús des de Cerdanyola. Treballaven fins les 21 h. i si perdia aquest mitjà de transport es quedava en una Autònoma ja totalment a les fosques i deserta! Les seves primeres oposicions les va fer el 1981. Quatre anys més tard va ser destinada a la Facultat d’Econòmiques. La biblioteca es trobava al costat de la sala d’actes, i comptava amb una sala de revistes gran, una sala de llibres tancada, i una sala de lectura decorada amb fusta i làmpades verdes. Quan es va crear la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia el 1986, la Maria José Borràs li va dir que com havia fet antropologia podria catalogar els nous llibres de polítiques (les classes de sociologia estaven llavors incloses dins d’Economia, i la biblioteca comptava ja amb un petit fons catalogat).

La biblioteca de Ciències Socials es va crear oficialment l’octubre del 1988. Ben aviat van plantejar una iniciativa fins llavors inèdita: obrir les plantes 0 i -1 fins a la 1 h. de la matinada, tots els dies de la setmana, incloent festius i caps de setmana. Després es va veure que la gent que venia el cap de setmana necessitava sobretot un espai per l’estudi. El 1996 al bar es va traslladar, i la biblioteca va ocupar el seu lloc actual. La biblioteca de Ciències, que també obria en aquest horari, ho va deixar de fer, i la de Socials va començar a estar oberta 24 h. En aquella època venien estudiants de moltes universitats. El personal de vigilància era qui s’ocupava a partir de les 21 h. Fins i tot la televisió venia a plasmar aquesta iniciativa pionera a Europa.

Abans de Bolonya, els exàmens es concentraven en unes poques dates: els períodes d’exàmens de juny i de setembre, i la biblioteca havia d’obrir des de mitjans d’agost. Amb l’avaluació continua posterior, la biblioteca s’omple, però no es pot preveure quan. Donada la forta afluència d’usuaris, es va acabar limitant a estudiants de la UAB. Havia passat de tot; robatoris de cadires, persones que venien a reservar una desena de seients col·locant-hi carpetes... Ara ja no és tan complicat trobar espai i la convivència entre silenci i concentració pròpia dels treballs en grup ja no és un problema. La solució a això darrer va ser separar la sala de silenci i la de treball. El soroll que se sentia abans, em diu, no era que fessin merder, sinó que les estudiants treballaven. Ara el sacrosilenci s’ha de garantir sectoritzant. Les sales de treball en grup han tingut èxit, i disposen de pissarra i fins i tot d’un canó per projectar. Actualment la biblioteca compta amb 8, i la hipermegasala al nivell -1, però es volen fer més.

Això ens porta a parlar sobre la velocitat dels canvis, i com aquests seguiran. L’altra gran canvi que m’apunta ha estat el pas del paper al digital. Actualment hi ha molt poques revistes que es conservin físicament a la biblioteca, només algunes italianes o franceses. Això ha permès guanyar espai. A més, comença a haver llibre digital, i també alguns manuals. L’Espai GEPA serveix per emmagatzemar revistes que no es consulten. El CSUC ha creat un gran espai a Lleida on abans hi havia abans unes casernes militars, que permet agrupar-los allà. Ara la biblioteca té moltes prestatgeries lliures. Què fer amb l’espai alliberat? S’ha pensat en crear un Lab de Ciències Socials, un espai de cocreació, un nou espai de trobada. Durant la Setmana dels jocs-Games es va experimentar amb un espai de jocs, on es podien resoldre puzles, jugar al Catan, Wall Street. També es va organitzar una Escape Room. I veuen que l’experiència funciona per desestressar puntualment, entre activitats acadèmiques.

Una altra qüestió que em planteja és el fet que ara  l’alumnat sembla llegir menys, o potser ho fa d’una altra manera, amb molt material de la xarxa. Alguns saben on buscar, però altres necessiten un procés d’alfabetització important, ja que fan servir internet de forma molt limitada. En aquest context, creu que la Facultat de Polítiques i de Sociologia ha fet bé el pas a la dimensió digital i que té preocupació per la formació de l’alumne en matèries metodològiques. Ara bé, considera que quan van canviar els plans docents i van deixar d’impartir algunes assignatures que formaven en aquestes matèries, es va notar, i es va necessitar més formació a través de les biblioteques. La formació presencial oferta per les biblioteques es necessària i continuarà.

Des de fa anys, les tasques pròpies d’aquest servei s’han centrat en desenvolupar tres àmbits: la gestió de la col·lecció (les adquisicions, catalogació, sales), el suport als usuaris (préstec, formació, exposicions, difusió) i per últim el suport a la docència i la recerca (ciència oberta, producció científica en sentit ampli, eines per Treball Final d’Estudis). Una de les joies de la corona és el Dipòsit Digital de Documents (Ddd), un dels repositoris digitals més importants de l’estat espanyol.

La biblioteca – o com se li digui en un futur: espai central formatiu o de col·laboració – seguirà tenint un paper fonamental. La Montse Catafal la visualitza com espai important en nuclis centrals de la universitat, amb un paper de lloc d’estudi i de complement a la formació en sentit ampli; d’intercanvi i col·laboració entre disciplines diferents. S’han d’anar dimensionant d’una altra manera. La Biblioteca ha de ser un espai accessible i central. Per això s’està treballant en un Pla de remodelació d’espais.

La Montse Catafal creu que les biblioteques s’han sabut adaptar molt bé i se segueixen adaptant a les noves circumstàncies, però que els hi falta saber-se explicar, vendre’s millor. I la renovació generacional inevitable també comporta un temps d’aprenentatge ineludible.

Per finalitzar, i per la seva publicació al Butlletí, la cap de la Biblioteca de Ciències Socials explica el que ha suposat l’arribada de la pandèmia, i com la Biblioteca de Ciències Socials i tot el Servei de Biblioteques s’han adaptat a la nova realitat fent més incidència en la Biblioteca Digital i els serveis virtuals, que han fet possible que les noves circumstàncies no afectin molt al servei. Això ha estat possible gràcies a:

- Reobertura del Servei de Préstec des del mes de maig adaptat a la nova situació

- Cursos telepresencials a través de Teams i ampliació dels cursos virtuals Moodle

- Servei d’assessorament en línia per mitjà de videoconferència.

- Ampliació de l’accés a llibres electrònics i recursos digitals gràcies a les iniciatives d’alguns editors

- Disposar del màxim nombre possible de bibliografia digital en els llibres recomanats a les guies docents.

- Potenciació dels Servei Pregunta i el Whatsapp del Servei de Biblioteques.

Està clar que les biblioteques seguiran evolucionant de forma compassada amb els canvis de la nostra societat, i que així ho faran gràcies al bon fer i la dedicació entusiasta de persones com la Montse Catafal.