El cafè amb la degana: Dafne Muntanyola Saura

Cafè amb la degana amb Dafne Muntanyola Saura

Aquest cafè és el resultat d’una proposta seva que acullo de bon grat. (La Dafne ha format part durant uns quants mesos de l’equip de deganat com a Vicedegana de TFG i Professionalització en substitució circumstancial de la professora Mar Griera, i aquest sembla un bon colofó). Poc usuals són també les seves paraules, tot just s’està acomiadant: “M’has fet moltes preguntes, ara tinc ganes de fer-te’n a tu”. Propositiva, directa, la Dafne és una dona d’acció. I entremig, una conversa molt interessant.

26/11/2019

Aquest és un cafè exprés. Per dos motius. Exprés pel constrenyiment de temps, per la rapidesa: només tenim mitja hora abans que la Dafne se’n vagi cap al Consell de Departament. (I per exprés, ni tan sols prenem cafè: una conversa assegudes a la taula rodona que serveix per a les reunions). I aquest espai es torna exprés també en una altra accepció de la paraula: en la seva manifestació distinta, directa i explícita, que és també una característica, percebo, de la Dafne.

La Dafne Muntanyola va realitzar estudis en Sociologia, si bé tenia pensat dedicar-se al cinema. Va iniciar Comunicació Audiovisual, on va poder cursar crèdits de lliure elecció –una opció que avui ja no és possible, es lamenta– de comunicació i estètica, i d’història de l’art. Va quedar descartada la via del cinema. Un curs intensiu d’un mes a la New York Film Academy de Londres l’estiu del 2001 li va fer veure com era de difícil tenir idees visualment expressables. Una vegada en aquest punt va decidir marxar a Suècia per a cursar un Màster dedicat a Discriminació en el discurs, a la Universitat d’Estocolm. En ell s’abordava l’anàlisi audiovisual des d’una perspectiva molt foucaultiana, i molt postmoderna. Va ser llavors quan el professor Carlos Lozares li va demanar si estaria interessada a sol·licitar una beca FPU. La disjuntiva es plantejava entre seguir el doctorat a Suècia, on llavors el 2003 tot era molt obert, gratuït, i amb poca presència internacional, o tornar-se’n a Barcelona. I va ser la segona opció la que escollí, una vegada es va fer amb la beca. El doctorat el va fer ràpidament, comprimit, en 3 anys, gràcies a la convalidació de matèries del màster (en aquells moments els doctorats implicaven el seguiment d’una sèrie d’assignatures). En aquest marc va realitzar una estada de recerca al Departament de Ciència Cognitiva de la Universitat de Califòrnia a San Diego (UCSD), on va coincidir amb el professor Aaron Cicourel i li va agradar molt la perspectiva interdisciplinària proposada. I el 2008 ja va poder llegir la tesi, dirigida pel mateix Lozares: Un nou model integrat del procés cognitiu expert: el cas d'una unitat hospitalària. Es tractava de realitzar una etnografia en un entorn mèdic, fent servir el vídeo per a recollir dades i estudiar-les. Aquesta anàlisi del coneixement expert en entorns de treball reals es realitzà a través de la combinació de la ciència cognitiva contemporània, amb l'etnografia i la sociologia empírica. Aquesta metodologia la va aplicar la Dafne més endavant en l’entorn dels treballs artístics, una vegada es va anar decantant cap a la Sociologia de la cultura.

Finalitzada la tesi tocava sortir de nou a l’estranger. Ho va poder fer gràcies a una beca postdoctoral de Caja Madrid a la Universitat de Niça. Posteriorment es va animar a demanar una beca Fulbright-MEC amb destí, de nou, San Diego. El treball de recerca va consistir en una etnografia audiovisual amb components cognitius sobre una companyia de dansa que ella no coneixia en aquell moment, però que avui en dia té una gran reputació: la Wayne McGregor Random Dance. Eren els anys 2009-2010 i en finalitzar aquest període calia plantejar-se de nou si retornar. I ho va fer, per consideracions familiars. Aquesta vegada va ser una beca de l’Alianza 4 Universidades per a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) la que li ho va permetre. Recorda amb molta estima aquesta estada, en la que es va integrar en un equip que treballava des de la Sociologia de la Família amb el professor Gerardo Meil. En aquest període va començar a tractar les qüestions de gènere, que després ha continuat, amb un projecte a la Universitat Carlos III per encàrrec de l’associació Mujeres y Música, amb grups de discussió i enquestes. Allà va ser també on per primera vegada va donar classes de forma regular impartint Història de la Teoria Social a primer de carrera. Quan aquesta etapa va finalitzar, de nou una beca: una postdoc de 2 anys, aquesta vegada amb destí la UAB. El 2014 va ser acreditada agregada, i des de llavors és agregada interina al departament de Sociologia.

Li pregunto com encaixen els seus interessos per la Sociologia de la Cultura en un entorn en el qual aquesta temàtica no és gaire central, i on el grup de recerca més proper és l’ISOR, dedicat a la sociologia de la religió. De fet, ella s’ha integrat dins el QUIT, on assegura haver gaudit d’un bon marge de maniobra. En Carlos Lozares, recorda, ja feia una recerca dedicada a anàlisi de xarxes i a qüestions cognitives. Ella el que fa és aplicar certes metodologies al camp del treball artístic, que és una altra branca possible del món laboral. A la UAB col·labora també amb el professor Lupicinio Iñíguez del Departament de Psicologia Social; i està fent una etnografia amb La Fura dels Baus amb un professor del departament de Filosofia de la UAB que també treballa sobre Ciència Cognitiva, en David Casacuberta. Fora de la nostra universitat hi ha d’altres investigadors que tracten aquestes temàtiques: Arturo Rodríguez Morató, director del CECUPS a la UB o grups a diverses universitats de Madrid. La mateixa Dafne és actualment presidenta del Comitè de Recerca en Sociologia de la Cultura i de les Arts, de la Federació Espanyola de Sociologia (FES).

Aquesta darrera etapa a la UAB sembla ser la que més temps l’ha mantingut estable en un lloc. Segueix molt aficionada als viatges, generalment per motius acadèmics o culturals (com les escapades regulars a la Biennal de Venècia). Aquest anar amunt i avall ha estat una elecció. Des de molt petita ha estat acostumada a fer estades fora. La seva família l’enviava cada any des dels 13 un mes fora a fer cursos intensius de llengua: Alemanya, Itàlia, França, Anglaterra... L’anglès ja el parlava perquè de molt petita ja va passar un any i mig a Califòrnia, on la seva mare estava finalitzant la seva tesi doctoral en arquitectura. Amb el seu pare, també arquitecte, crec que ha escrit algun article acadèmic. Li pregunto si li pesava anar-se’n fora i em contesta que tot el contrari, li encantava. Si bé li feia respecte parlar aquestes llengües, això reconeix que li ha obert moltes portes i l’ha ajudada a establir xarxes. La darrera: la col·laboració amb un grup de recerca de Sant Petersburg que també treballa sobre pràctiques artístiques.

No tenim més temps. Vista la seva experiència li demano si podria pensar alguna activitat per a la facultat, especialment pels grups de primer, que pugui servir per a introduir formes d’expressió artística combinades amb contingut acadèmic, una idea a la qual fa més d'un any que hi donem voltes, però que encara no hem concretat. Dos dies més tard, ens escriu amb diverses propostes i oferint-se voluntària per dur-les a terme. Ja ho deia, propositiva i directa. Potser sentireu parlar d’algun d’aquests suggeriments...

I a la Universitat Autònoma de Madrid amb les beques Caja Madrid, Fulbright-MEC i Aliança. Les seves investigacions travessen les fronteres disciplinàries de la ciència cognitiva i la sociologia de les arts per abordar processos d'interacció comunicativa en entorns professionals i artístics amb un fort component de reflexió teòrica. Metodològicament, treballa amb etnografia audiovisual, anàlisi de xarxes socials i anàlisi conversacional. Ha treballat amb experts en hospitals, i amb artistes en residències plàstiques, dansa i cinema. Ha publicat enTheory & Psychology, Revue de Synthèse, Quality & Quantity; Gender, Work & Organization i Revista Internacional de Sociologia entre d'altres. Ha entrevistat i traduït a CICOUREL i Kirsh (2007) i és aficionada a escriure ressenyes de llibres, les últimes en Sociology, Feminism & Psychology, REIS i International Sociology. És presidenta del comitè de sociologia de la cultura i de les arts de la Federació Espanyola de Sociologia.