El cafè amb la degana amb Enric López Cejas

28/03/2019

L’Enric López és el Gestor Acadèmic de la nostra Facultat. Com tot el Personal d’Administració i Serveis (PAS) que ha passat per Gestió Acadèmica (GA), té una molt bona preparació acadèmica i una gran vocació de servei públic. La seva formació la va adquirir anys enrere al Grau en Ciències Ambientals. Durant tota la seva infantesa, la seva família s’havia mogut per tota la península seguint el treball del seu pare, llavors director comercial de grans superfícies, canviant de casa cada un o dos anys. L’edat d’ingrés a la Universitat li va coincidir amb una escala a Almeria i va ser allà on va iniciar els estudis en Ciències Ambientals, en una Facultat davant del mar, al barri de La Cañada de San Urbano. Feia poc que la UAL, creada el 1972 com a Col·legi universitari adscrit a la Universitat de Granada, s’havia independitzat de la seva institució-mare, i que els estudis en Ciències Ambientals havien esdevingut oficials. Poc després, la família tornava a fer les maletes, aquesta vegada cap a Lleida, i l’Enric López va decidir traslladar el seu expedient a la UAB, una vegada finalitzat el primer cicle a la universitat andalusa.

Vingué llavors l’època d’estudiant a un pis compartit a Cerdanyola del Vallès, la necessitat de combinar estudi i lleure (em parla amb un somriure dels “dijous universitaris”), i les noves coneixences. Una època molt enriquidora i gaudida. Va ser al seu mateix edifici on va conèixer la seva dona, Montserrat, estudiant com ell, i com ell també actualment PAS de la UAB. Aquest fet no és inusual en una comunitat de més de 35.000 persones, on sovintegen les parelles entre PAS, entre PDI (i altres combinacions possibles), i també les sagues familiars.

Quan estava fent el projecte final de carrera, l’Enric López el va combinar amb un ajut de col·laboració a la Biblioteca de Ciències de la Comunicació. I va ser gràcies a aquesta proximitat a la institució que es va assabentar de la convocatòria d’oposicions. Era l’any 2000. Les va treure i va aconseguir una plaça a la Gestió Acadèmica de l’Escola d’Enginyeria. Durant tres anys va compaginar aquesta feina d’auxiliar administratiu amb el treball d’implantació de sistemes ISO 9000 i 14000 a concessionaris de cotxes de la marca Renault. Però aquesta doble vocació forçosament havia de finalitzar, i l’Enric es va decantar finalment pel camp de l’administració.

En les tasques vinculades amb la Gestió Acadèmica hi havia una àrea que li va interessar especialment: els intercanvis i la mobilitat, en un moment en el qual no hi havia responsables d’aquest camp, només becaris de reforç en moments puntuals, i en el que els programes començaven a expandir-se. ¿Va ser la seva vivència  nòmada la que el va predisposar a interessar-se per les experiències d’itinerància? Quan la UAB va decidir crear 3 places de responsable d’intercanvis, i l’Enric López va aconseguir fer-se amb una d’elles. El seu destí va ser la Facultat de Lletres, que era llavors la que comptava amb més programes, on va treballar del 2007-2010.

Com sabeu, el PAS va pujant gradualment les diferents escales funcionarials. El pas natural següent era la gestió. I el 2009 va guanyar unes noves oposicions a una plaça de gestor d’afers acadèmics (l’equivalent al que fa l’Olga a la nostra GA) a la Facultat d’Economia i Empresa. Entre les seves atribucions va seguir supervisant intercanvis i mobilitat, i assessorant de forma informal als serveis del Rectorat sobre aquest camp, gràcies a la seva experiència prèvia. Quan el 2015 a l’Àrea de Relacions Internacionals va quedar lliure una plaça de cap de la unitat de suport a la mobilitat, els programes d’intercanvi i l’acollida dels diferents col·lectius estrangers a la UAB, des dels serveis centrals se’l va animar a presentar-se. L’Enric López va tornar a guanyar el concurs. Sota la supervisió de la Marta Vilalta va coincidir molt breument amb el vicerector de Relacions Internacionals Lluis Quintana, i més abastament amb Màrius Martínez, de qui destaca el seu caràcter dinàmic i engrescador. Tot i que era la primera vegada que treballava a una àrea central, no va dubtar en retornar a la gestió acadèmica, i quan la Rosario López va deixar la direcció de la GA de la nostra Facultat, l’Enric López va arribar a la FCPS.

Són ja 18 anys a la UAB. I ha vist com es passava d’uns procediments molt clars i senzills, a haver-se d’adaptar al procés de Bolonya, a una més gran tecnificació, a assumir des de la Facultat la gestió dels Màsters, i a moltes més coses. Tot ha canviat força. Com li agraden les mudances, això no sembla amoïnar-lo. Ans el contrari, valora que ara cada cas i petició troba la seva gestió particular i és tinguda en compte. La GA dona resposta a moltes coses: tràmits de legalització de documents, programes en anglès, alumnat amb perfils particulars, titulacions interfacultatives i interuniversitàries, política de rànquings, i un llarg etcètera. Per a ell, el balanç és bo i permet poder respondre millor a les demandes dels usuaris.
La capacitat d’adaptar-se a entorns en canvi continu, que li endevinem des de petit, sens dubte li ha tret la por a nous desafiaments i l’han convençut de què cal canviar sovint d’entorn per no empoltronir-se. Esperem que trigui abans de decidir-se a afrontar un nou desafiament i agafar, de nou, carretera i manta.