Un nou curs

El context en el que treballa la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, i el conjunt de la comunitat universitària, canvia de dia en dia. Aquest és el primer editorial del nou curs 2020-2021, i com a tal, ha de deixar constància de com s’ha desenvolupat la vida acadèmica en les setmanes precedents, i com encarem el futur. Però si bé podem fer un primer diagnòstic del primer aspecte, el segons se’ns mostra esmunyedís. Tot just el Consell Interuniversitari de Catalunya acaba d’emetre avui dilluns 12 d’octubre, quan escric aquest article, un comunicat després de la reunió amb els/les rectors/rectores del sistema universitari català. El comunicat notifica que les universitats hauran de realitzar una reducció de les activitats docents presencials, que redundi en la disminució de la mobilitat. El com fer-ho es concretarà abans de dijous, després de les consegüents reunions dels rectorats amb la Secretaria d’Universitats i Recerca, i de les posteriors amb les Facultats. 

La vida a la Facultat s’ha reprès amb una relativa normalitat des de les tornada de vacances el mes de setembre. En testimonia algunes de les notícies que es recullen en aquest nou número del Butlletí, que recupera el seu format habitual després dels tres números hors-série: jornada de benvinguda a l’alumnat de primer curs, continuació del procés d’acreditació per l’AQU del Centre, conferència inaugural de l’assignatura de pràctiques externes, properes eleccions dels i de les estudiants que representaran a l’alumnat a la Junta de Facultat (que celebra la seva primera reunió aquest dimarts dia 13), preparació d’una Conferència sobre compra responsable amb altres col·laboradors institucionals, conferència inaugural del curs el proper dimecres dia 21... La Facultat ha retornat a l’activitat fent el que sol fer cada any, adaptant-se als constrenyiments imposats per la situació de pandèmia.  

334 nous i noves alumnes de primer curs s'han matriculat enguany a la Facultat, una xifra equivalent a la del curs anterior. El mateix podem dir dels màsters, malgrat les incerteses que envoltaven aquests programes, afectats per les dificultats en l’arribada d’alumnat estranger. La xifra total de 144 estudiants matriculats/des és una mica inferior a la del curs 2019-2020 (152), però superior a la de l’anterior (124 el 2018-2019). Quant a les notes de tall, totes les titulacions de la Facultat han seguit la seva evolució creixent, destacant el salt experimentat pel doble grau en Estadística Aplicada + Sociologia, que ha passat de 5,756 a 8,506. Les assignacions en primera preferència han disminuït en canvi lleugerament (de 242 a 229), a excepció dels itineraris de simultaneïtat.  

Fins el moment, la docència s’ha desenvolupat bàsicament segons el previst. L’avaluació dels avantatges i inconvenients de la modalitat escollida a la Facultat per a la docència híbrida resta per fer, i caldrà dur-la a terme aviat, amb mires al desenvolupament de la resta de curs. Dificultats de caràcter logístic han alterat el ritme de les classes i han afectat en part al seu contingut, i han absorbit massa energia i exigit paciència. L’enquesta al PDI amb docència al primer semestre sobre Recursos tecnològics i docència llançada des del Deganat, i que ha estat resposta per 46 integrants del personal docent i investigador (PDI) de la Facultat, mostra que un 48% d’aquest ha iniciat les classes amb una mitjana de 15 minuts de retard, un 37% puntualment, i un 15% amb mitja hora de demora. D’altra banda, el 59% (27 PDI) afirma haver pogut realitzar totes les connexions a través de Teams, mentre 6 (13%) no han pogut fer 1 sessió, i 1 PDI (2%) ha tingut problemes en 2 sessions i un altre (2%) en 3 o més sessions. La resta (un 24%, 11 PDI) no s’han pogut connectar a la plataforma en algun moment de la classe. Una altra dada, que també sembla confirmar-se en el recompte d’incidències des de l’SLIPI i en les reunions amb representats de l’alumnat, és que una part de professorat (que segurament no va tenir docència durant el segon semestre del curs passat) ha tingut problemes vinculats amb el nivell de coneixement del programa Teams o d’altres aspectes tecnològics. De fet, un 26% del PDI que respon l’enquesta considera que està poc o gens familiaritzat amb aquesta plataforma de comunicació no presencial. 

En el seguiment diari de la situació a les aules per part de l’SLIPI (el servei de la Facultat que ha hagut de lidiar en primera línia amb les incidències, i que obté un 8,7 en la valoració dels usuaris de la mateixa enquesta) s’observa una millora de les condicions respecte als primers dies de classe. Ara bé, el diagnòstic de tot plegat és que els miniPC presents a totes les aules, i comprats fa uns anys al conjunt de la UAB, no són adequats per les connexions en remot. Així doncs, des del deganat s’ha iniciat la seva substitució per nous ordinadors de torre, amb el suport del Servei d’Informàtica Distribuïda (SID) de Ciències Socials. Així mateix, se seguirà fent difusió entre el professorat de les eines a l’abast per a millorar el coneixements necessaris per a impartir classes no presencials en aquest període de pandèmia. 

Quant a la situació sanitària a la Facultat, la incidència de la COVID-19 a la Facultat s’ha sentit ja, amb 5 casos positius als PCR, i d’altres persones en quarantena des que la Facultat va reprendre la seva activitat, fa un mes i mig. I aquesta és la font de preocupació constant, la que condiciona com podem fer les coses i afecta al lliure desenvolupament del que estem acomplint. Esperem la recuperació ràpida de companys i companyes, col·legues, amics i amigues. Els esforços per fer de la Facultat un entorn el màxim de segur possible continuen. Els propers dies viurem una nova limitació de la presencialitat a la Facultat, per a la que ja estem preparades, doncs entra dins dels escenaris possibles. Esperem que sigui limitada, curta en el temps i que ens permeti encarar el futur en les millors condicions. Continuarem mantenint-vos informats/des. 

Laura Feliu, degana