De la Facultat al Món amb Marc López

13/06/2019

Avui volem entrevistar en Marc López, un estudiant que va marxar el curs passat (2108-19) a Nova York, en concret al Brooklyn College. N’ha tornat amb la motxilla plena d’experiències i amb moltes més ganes d’endinsar-se al món dels estudis internacionals. En Marc està convençut que no només les vivències que ha experimentat a fora l’han enriquit, sinó que, un cop viscudes, li poden servir per enriquir i millorar els estudis un cop ha tornat a casa.

Què et va motivar a sol·licitar una estada d'intercanvi?
Haver viscut a l’exterior prèviament. Vaig tindre la gran sort de poder cursar un any de Batxillerat als Estats Units, concretament a Indiana com a Junior High School. Aquesta experiència prèvia de viure en una família a l’altre banda de l’Atlàntic amb solament 16 anys em va ajudar a entendre el què i el com d’una societat diferent a la que estava acostumat. Poder aprendre i gaudir d’aquella estada a l’exterior em va motivar a tornar-hi. L’experiència va ser tant enriquidora que volia tornar als Estats Units sí o sí, i l’única forma de fer-ho (econòmicament i aviat) era per mitjà del Programa Propi de la UAB.

Ens podries descriure com és el centre on vas realitzar l'intercanvi?
Vaig estudiar a la City University of New York – Brooklyn College (1847), el consorci públic universitari de la ciutat de Nova York. Aquesta universitat és la més gran dels Estats Units en termes urbans, ja que entre estudiants i staff acadèmic supera les 300.000 persones. El meu College de CUNY era Brooklyn College, situat en el bell mig de Brooklyn, Nova York. El College disposava d’un campus propi al cor de Brooklyn, amb molts espais verds sent considerat un dels campus més bonics dels Estats Units. Amb no més de 20.000 estudiants i acadèmics, el centre conté una llista força prestigiosa d’Alumni i professorat com ara Hannah Arendt, filòsofa política; Bernie Sanders, candidat a la Presidència dels Estats Units i senador de Vermont; o Shirley Chisholm, primera dona afroamericana en entrar al Congrés dels Estats Units (entre d’altres).

Quins són els principals problemes que has trobat durant la teva i els aspectes més positius?
Pràcticament no vaig tindre cap problema durant la meva estada. El fet d’haver passat prèviament per una adaptació cultural americana em va facilitar molt les coses per poder encarar un any acadèmic a Nova York. No obstant, aquesta ciutat no té res a veure amb la majoria d’Estats dels Estats Units. Tot el què un vulgui, necessiti o desitgi ho pots trobar a Nova York. Un cop a la universitat tot va anar sobre rodes, tret d’alguns contratemps a l’hora de matricular-me i triar assignatures, ja que CUNY no publicava el llistat d’oferta d’assignatures fins passat el procés de matrícula del a UAB, però ho vam resoldre amb solvència. L’enyorança tampoc va ser un problema. Les noves tecnologies et faciliten poder fer videotrucades quan i on vulguis de franc, per tant el contacte amb Catalunya no es va perdre. Nogensmenys, per molts no va ser un any fàcil, ja que Catalunya estava vivint una situació política molt complicada i convulsa, fet que em vaig veure obligat a seguir les notícies i esdeveniments pràcticament a diari. Això em va dur a conèixer una gran comunitat de catalans residents a Nova York amb qui vaig crear una gran xarxa de contactes i vaig poder celebrar la Diada Nacional i viure l’1 d’Octubre.
Els aspectes més positius de l’estada van ser, sense cap mena de dubte, el món acadèmic i les oportunitats que et donaven. El sistema curricular universitari dels Estats Units et permet fer una tria d’assignatures i enfocaments propi més opcional que no pas el català. Això em va facilitar molt l’elecció de les classes i facultats seguint alhora el currículum de la UAB i ajudant-me dels crèdits de lliure elecció. També va ajudar molt el fet de que les classes no superessin els 25 alumnes. Això creava un ambient d’aprenentatge molt més ric i profund en cada matèria, degut a que la proximitat entre professor-alumne era molt més senzilla que no pas en classes més grans. El segon aspecte positiu que més valoro de l’estada es el gran ventall d’oportunitats i possibilitats d’èxit que et dona la ciutat. La mentalitat americana – tot i ser criticable – et mostrava com una persona pot arribar molt lluny començant des de zero. Nova York és un cau d’oportunitats, tant acadèmiques com professionals, i trobant el moment i espai adequat, un pot triomfar i aprendre molt. Allí vaig poder crear la meva pròpia xarxa de network coneixent molta gent de diferents nacionalitats, cultures i àmbits acadèmics/professionals, qui en un futur em poden aconsellar i ajudar.

Com valores la formació rebuda a la Facultat respecte a les exigències a la institució de l'intercanvi?
La formació rebuda a la facultat de Ciències Polítiques de la UAB la trobo molt correcta. És obvi que hi ha diferències entre els centres universitaris, però igual que les trobaríem en qualsevol altre centre universitari. No m’agrada dir si una és millor o pitjor, simplement són sistemes de fer i ensenyar diferents. No obstant, la pressió en els alumnes sobre els exàmens finals és més gran a Barcelona, ja que els percentatges d’avaluació es concentren més en les avaluacions al final del semestre. En canvi, els dos semestres cursats a Nova York els vaig trobar molt més lleugers en termes de pressió avaluable. Els percentatges es concentraven més en petites essays i treballs, on em podia trobar amb exàmens finals que contaven un 20% de la nota final. La sensació era de tindre una avaluació constant, on pràcticament cada dia havia d’entregar algun tipus d’assignment els quals podien arribar a recollir fins a un 50% de la nota final.
Aquest fet és el que em fa dir que els sistemes són diferents. El sistema universitari americà amb el que vaig tractar t’obligava en certa manera a no desconnectar ni un únic dia del món acadèmic. Ara, a quart de carrera, em trobo en una situació bastant similar, ja que la sensació d’estar acabant m’ajuda a gaudir de les classes escollides al màxim. Cal afegir que he tingut molta sort amb els professors que he tingut durant el grau, amb especial èmfasi del departament de Relacions Internacionals. Entre aquests docents hi afegeixo els docents que vaig tindre als Estats Units, gaudint de periodistes d’Al Jazeera especialitzats en l’Orient Mitjà, fins a Think Tanks’ fellows europeus especialitzats en història contemporània europea.
La flexibilitat en el currículum que un estudiant pot tindre cursant un grau als Estats Units és molt més àmplia que no pas en el sistema català. Aquells estudiants que encara no saben quin grau fer quan estan a punt d’entrar a 1r, tenen l’oportunitat de cursar assignatures de diferents disciplines per tal de que, un cop dins, tinguis una millor orientació de cap a on es vol enfocar la carrera acadèmica i professional. La part negativa d’aquest sistema es que un no pot sortir tant preparat en un àmbit en concret com en un fort currículum com el nostre. Ambdós sistemes tenen pros i contres, i cadascú els pot veure d’una manera diferent, però a títol personal em decanto pel sistema nord-americà.
 
A títol personal, ens pots explicar alguna anècdota o vivència que t'hagi impactat i que creus representativa d'aquesta experiència?
Nova York, i els Estats Units en general, m’ha proporcionat probablement més d’un centenar d’anècdotes que recordaré tota la vida, tant acadèmiques com lúdiques. En aquesta ciutat, com he dit, amb ganes i esforç tot és possible. No obstant, va ser en el món de l’acadèmia on vaig treure probablement una de les millors experiències que un estudiant de polítiques pot tindre a l’exterior.
Donat que l’any de la meva estada a Nova York va ser durant un any d’alta activitat política a Catalunya, apareixia una gran demanda d’estudiants i acadèmics americans dels departaments de Polítiques i Relacions Internacionals interessats en el que estava passant a Catalunya. Primer va ser a CUNY – Brooklyn College quan dos professors del departament de Relacions Internacionals em van contactar, aprofitant la meva estada allí, per tal de que impartís uns seminaris especials en la situació a Catalunya-Espanya. Tant els alumnes com els professors van sortir molt contents de les exposicions, i des d’aleshores que encara mantenim el contacte.
Una situació similar vaig tindre uns mesos més tard a la Columbia University, quan em van invitar en un debat de l’Alexander Hamilton Society (club universitari que promou debats en afers internacionals) per parlar i donar el meu punt de vista sobre el que estava passant a Catalunya en aquell moment. Alhora, també vaig poder impartir un altre seminari a la Columbia University. Aquest, gràcies a un docent d’allí, sobre història i cultura catalana adreçat a aquells estudiants que tenien interès, no només en el conflicte polític, sinó també en conèixer Catalunya més a fons.

Què aconsellaries a alumnes que s'estiguin rumiant si realitzar o no una estada d'intercanvi?
El meu consell per aquella gent que s’estigui plantejant marxar a l’exterior és que ho facin sí o sí. L’idioma pot ser un incentiu si encara no se’l domina a la perfecció, però al final l’aprens sol. El motiu principal per marxar és per desconnectar totalment d’un tipus d’estil de vida i passar a un altre. Provar coses noves, noves experiències i oportunitats com les que se’m van vetllar a mi no tenen preu. Indiferentment de la destinació, incentivo a tothom qui vulgui i pugui que faci estades a l’exterior. I no només pel fet personal i acadèmic, sinó que un intercanvi, per molt malament que estigui el mercat laboral, en un currículum amb activitat internacional (qualsevol, ja sigui acadèmica, professional o de voluntariat) sempre hauria de pesar més que d’altres. Personalment, puc dir que un cop tornat se’m van obrir algunes portes professionals, les quals una d’elles encara hi sóc. Si a més a més qui s’ho estigui plantejant per fer-ho als Estats Units, els hi diria que hi anessin de cap. Per molt en desacord que un estigui de les policies i politics nord-americanes, el país en si pot oferir oportunitats importants i de gran qualitat.