De la Facultat al Món amb Gemma Isern

Avui la Gemma Isern ens explica la seva experiència durant l’intercanvi que va realitzar a Xile, país fascinant on enviem sempre gent i d’on tornen meravellats. La Gemma ens transmet amb les seves paraules la màgia d’aquest país andí i la riquesa de conviure amb altres cultures.

12/12/2019

Què et va motivar a sol·licitar una estada d'intercanvi?
La veritat és que va ser un conjunt de factors, tenia ganes d’aires nous, conèixer nova gent, una nova cultura i sobretot de viatjar molt per Amèrica Llatina. Coneixia gent xilena que m’havia parlat molt bé del país i no m’ho vaig pensar gaire. I ara puc afirmar que ha estat el millor any de la meva vida!

Ens podries descriure com és el centre on vas realitzar l'intercanvi?
El meu intercanvi va ser d’un curs complet a la Universitat de Santiago de Chile (USACH). El campus era molt gran ple de zones verdes on es feien moltes activitats de lleure a part de les classes. A banda he de destacar la bona rebuda per part de la universitat, ens van fer una jornada de benvinguda, diverses excursions gratuïtes i ens van assignar a diversos monitors xilens que ens van fer activitats durant tota l’estada.

Quins són els principals problemes que has trobat durant la teva experiència i els aspectes més positius?
Realment no em vaig trobar amb gaires problemes. En arribar sí que vaig tenir un petit xoc cultural, però realment va ser molt fàcil adaptar-se, el fet de compartir llengua ho fa tot més fàcil. Després vaig tenir alguns problemes amb el banc i amb la companyia telefònica però res de greu, es van poder solucionar fàcilment.

Després amb la universitat hi va haver el fet que vam fer algunes vagues que van modificar una mica el calendari acadèmic. Dos mesos abans de marxar vaig rebre un mail on m’explicaven que el curs acadèmic el començaria a l’octubre (en teoria començàvem a l’agost) com que havien modificat el calendari acadèmic per les vagues, i que el meu primer semestre acabaria a final de gener, quan hauria d’acabar a principis de desembre. Al principi em va xocar una mica, però com que ja tenia els vols, vaig decidir anar-hi a l’agost, i vaig utilitzar aquells dos mesos per adaptar-me a la ciutat, conèixer gent i viatjar, de manera que al final va ser un fet positiu.

Al final del segon semestre també vam començar una vaga que va durar prop de 3 setmanes, que també va comportar un canvi en el calendari. He de dir que la universitat en tot moment va ser molt comprensiva amb els alumnes d’intercanvi, jo tenia planejat un viatge i em van deixar fer alguns exàmens abans perquè pogués marxar a temps.

D’aspectes positius n’hi ha moltíssims, realment he après molt durant aquest any, tant acadèmicament des d’on he vist una perspectiva llatinoamericana dels continguts, com personalment, amb tots els viatges, la gent i els diferents costums que he pogut veure i viure.
La gent xilena és realment molt acollidora i molt oberta, em vaig sentir molt ben tractada en tot moment. Recomano totalment anar a viure o fer activitats amb gent nativa del país, és molt enriquidor i crec que la millor manera de conèixer el país és compartint amb la seva gent. Jo vaig estar vivint en dues cases on també hi havia gent xilena, em van explicar tradicions, ens feien classes de cuina tradicional, ens portaven a mil llocs... realment la gent amb la qual convius és el millor que t’emportes de l’intercanvi.

Com valores la formació rebuda a la Facultat respecte a les exigències a la institució de l'intercanvi?
No tinc cap queixa. Això sí, he de dir que crec que durant la carrera no hi ha gaire contingut que tingui a veure amb Amèrica Llatina, així que el contingut va ser molt interessant i nou. Seria interessant introduir contingut acadèmic de la regió.

A títol personal, ens pots explicar alguna anècdota o vivència que t'hagi impactat i que creus representativa d'aquesta experiència?
Hi ha un munt de vivències que recordo amb molt afecte, sobretot dels viatges, on vaig conèixer a gent que s’han convertit en bons amics i on vaig estar en llocs de paisatges increïbles, des del nord de Xile, on hi ha el Desert d’Atacama, fins al sud, on hi ha la increïble Patagònia amb les muntanyes i glacials.

Del dia a dia recordo les estones a casa amb tots els companys, ens reuníem tots al menjador i estàvem hores i hores parlant i rient.

Què aconsellaries a alumnes que s'estiguin rumiant si realitzar o no una estada d'intercanvi?
Que no ho dubtin, que escullin un destí que els agradi i que no tinguin por! És una experiència increïble, de la qual gaudiran un munt, aprendran moltíssim i crearan vincles i records per tota la vida!