De la Facultat al món

08/07/2021

• Què et va motivar a sol·licitar una estada d'intercanvi?

Crec que a tots els estudiants hem escoltat alguna vegada la frase “fer un Erasmus és una gran experiència”. Quan van anunciar que farien una reunió informativa per marxar d’intercanvi això de l’Erasmus tenia més de llegenda que de programa d’intercanvi (festes inacabables i tot el que segueix). Tota aquesta mística que rodejava als programes d’intercanvi universitaris va aconseguir el meu interès (i el de molts altres companys meus). Tenia una gran curiositat pel fet de marxar a l’estranger i estudiar i fer vida a una altra ciutat. El programa d’intercanvi era un mitjà per viure noves experiències, conèixer gent nova i saber de primera mà què implica viure i estudiar a l’estranger.

• Ens podries descriure com és el centre on vas realitzar l'intercanvi?

Vaig fer l’intercanvi a la Vrije Universiteit (VU), una de les dues grans universitats d’Amsterdam. Es troba al sud d’Amsterdam i s’ubica dins d’un important barri de negocis. La universitat era bastant gran, amb una multitud d’espais per l’estudi (poc utilitzats per la meva part). Venint de la UAB em va semblar que tot estava molt “comprimit”. Vaig trobar a faltar més espais per fer vida social dins de la universitat i espais verds.

Pel que fa a les classes, totes les que vaig fer eren en anglès i la gran majoria de professors eren bastant bons. Feia poques classes a la setmana perquè els semestres es distribueixen en tres períodes i només fas dues assignatures de mitjana per període. Això suposava que feia unes 8 hores de classe setmanals (a la UAB es fan 20 pels mateixos crèdits). Tan poques hores també implica que no es creï consciència de classe (la de l’aula, no la marxista), és a dir, que hi ha una percepció més individualista com a estudiant i menys col·lectiva com a grup-classe. Em va costar tenir confiança amb els companys holandesos, els quals semblaven bastant reservats. A més, a la meitat d’assignatures no teníem examen, i mai s’havia d’entregar examen i treball a la mateixa assignatura. No em va semblar un sistema gaire exigent.

• Quins són els principals problemes que has trobat durant la teva experiència?

Un dels principals problemes que em vaig trobar va ser el clima. Pot semblar un tema menor, però la pluja i el fred acaben passant factura. Això es va accentuar després del canvi d’horari, ja que els dies es feien molt curts. Mai havia pensat que m’acabaria passant això, i he de dir que m’ha fet apreciar molt el clima que tenim aquí.

A més a més, Amsterdam és una ciutat molt cara, el nivell de vida és molt alt i això repercuteix en els preus de tot. Des del transport públic (després de tornar pago les targetes de la RENFE amb molta menys reticència) fins al menjar. Sí, l’herba també.

• I els aspectes més positius?

Per sort a Amsterdam del transport públic pots oblidar-te perquè amb la bici pots anar a tot arreu. Una de les coses que més trobo a faltar és la llibertat que et donava la bici per anar a qualsevol lloc en qualsevol moment. Carrils bici per tot arreu, prioritat màxima i sobretot poques pujades. Malauradament els robatoris de bicis són constants i s’ha d’anar amb compte.

D’altra banda, Amsterdam és una ciutat on s’organitzen tota mena de festivals i esdeveniments. Sigui quina sigui la teva afició segurament a Amsterdam hi podràs trobar alguna cosa relacionada. També hi ha molt ambient festiu i juvenil i tothom parla anglès. La vida nocturna ofereix moltes opcions i hi ha moltes festes destinades als estudiants. És una ciutat multicultural on et trobes gent de totes les parts del món.

• Com valores la formació rebuda a la Facultat respecte a les exigències a la institució de l'intercanvi?

La veritat és que no vaig necessitar massa informació perquè la VU em va facilitar molt les coses. Enviaven mails regularment amb informació sobre l’allotjament, les classes, els processos administratius, etc. Sobre els dubtes que tenia la Facultat em va respondre ràpidament.

• A títol personal, ens pots explicar alguna anècdota o vivència que t'hagi impactat i que creus representativa d'aquesta experiència?

Per mi l’experiència més impactant en general va ser el fet de viure sol. Jo visc a prop de la universitat i per tant sempre he viscut amb els meus pares. Anar a viure cinc mesos sol va ser tota una experiència. Com tot a la vida tenia parts positives i negatives, tenia molta més llibertat però també m’havia de responsabilitzar i agafar nous hàbits. A llarg termini vaig acabar caient en hàbits poc sostenibles pel que fa a horaris i alimentació. Amb el pas del temps acabes trobant a faltar moltes coses, no només la teva gent sinó coses més senzilles com una barra de pa decent o un llit que et permeti donar-te la volta sense caure a terra.

Parlant de quelcom més concret, crec que una cosa representativa de la unió de cultures d’Amsterdam eren les cues per entrar a De School, un club nocturn que malauradament va tancar l’any passat. Entre el fred i els nervis de la gent per si hi aconseguirien entrar (a mi la door policy tan dura que se li associava em semblava més fantasia que realitat) sempre trobaves alguns desconeguts amb qui parlar sobre les vivències d’aquell dia, sobre els orígens de cadascú o sobre la demora que portaven per poder entrar. Palestins, italians, holandesos… Ens explicàvem les nostres vides abans que les nostres paraules es difuminessin en el fum, la foscor, i la música ensordidora.

• Què aconsellaries a alumnes que s'estiguin rumiant si realitzar o no una estada d'intercanvi?

Jo els diria que s’informessin tot el possible. Marxar d’intercanvi és una experiència inoblidable, d’això no en tinc cap dubte. Però aquells que s’estiguin plantejant fer un intercanvi han de saber que suposa un esforç econòmic important, ja que les beques no cobreixen les despeses ni molt menys. A més, s’han d’informar sobre les universitats on desitgen anar, els idiomes necessaris i altres temes com visats, assegurances, etc.

Aneu a les reunions informatives i no dubteu en enviar mails tant a la Facultat com a la universitat de destí. Molesteu si fa falta. Pregunteu a alumnes que hagin marxat d’intercanvi anteriorment, si és possible a les universitats que us interessen. Que us expliquin la seva experiència i que us donin consells sobre el procés. La gran majoria de la gent valora l’intercanvi molt positivament, i si no funciona (que pot passar) sempre es pot tornar.

Francesc Serra, Vicedegà d'Intercanvis i Relacions Institucionals