Consens internacional per avançar en l’estudi dels astròcits en les malalties del sistema nerviós
La investigadora ICREA de l'Institut de Neurociències Elena Galea ha liderat un estudi en què més de 80 científics han treballat junts per aclarir definicions, nomenclatures, controvèrsies i objectius en la recerca sobre els astròctis. Un gran avanç teòric, publicat a Nature Neuroscience, per accelerar els descobriments sobre la implicació d’aquestes cèl·lules del cervell en moltes malalties.
16/02/2021
Ramon y Cajal va descobrir que els astròcits, les cèl·lules encarregades de garantir que l’ambient del cervell és l’òptim perquè es puguin dur a terme totes les funcions, canvien de forma quan hi ha una infecció, una lesió o una malaltia del sistema nerviós central. Més de cent anys després, encara hi ha molts dubtes sobre quines implicacions tenen aquests canvis morfològics i quin és el paper que juguen els astròcits en les malalties del sistema nerviós central.
La recerca en aquest camp s’ha accelerat en els últims anys, amb nous investigadors que aporten noves tècniques, enfocaments i hipòtesis. Per això, alguns experts han considerat una necessitat urgent unificar la nomenclatura utilitzada i refinar els conceptes per avançar en el seu estudi: molts termes relacionats amb els astròcits han estat entesos de formes diverses pels diferents experts.
Un equip d’investigadors ha estat treballant per establir directrius i nomenclatures consensuades internacionalment. Elena Galea, ICREA de l’INc-UAB i membre del Grup de Recerca Consolidat de Demències del Hospital de Sant Pau, junt amb Carole Escartín, professora de la Universitat de París-Saclay; Michael V. Sofroniew, de la Universitat de Califòrnia, i Alexei Verkhratsky, de la Universitat de Manchester, han impulsat un document de consens internacional, aprovat per més de 80 experts, publicat a Nature Neuroscience. “Arribar a un acord tan nombrós ha portat un any de treball, en el qual s’han establert cercles de revisió i discussió del text amb la nostra coordinació”, explica Elena Galea.
L’estudi unifica totes les denominacions que fan referència als astròcits alterats, fa una revisió de les tècniques de laboratori que s’utilitzen actualment i dissipa falsos mites, com ara que hi ha astròcits ‘bons’ i ‘dolents’. L’ article també planteja un canvi de paradigma en relació als futurs estudis, centrant-los preferentment en l’anàlisi dels canvis moleculars i funcionals d’aquestes cèl·lules reactives, i no en els morfològics, com s’havia estat fent fins ara.
“Actualment, els tractaments que tenim per a les malalties del sistema nerviós estan dirigits només a les neurones. Aquest treball és essencial perquè estimularà col·laboracions internacionals i promourà l’ús de tècniques moleculars punteres i d’anàlisi estadístic per comprendre les funcions dels astròcits en els circuits cerebrals dels cervells sans. També volem determinar la seva implicació en les malalties del sistema nerviós central i abordar nínxols terapèutics inexplorats, com les teràpies dirigides als astròcits” conclou la doctora Galea, qui expressa el seu agraïment a l'INc, en particular a la Unitat de Bioquímica, “per la seva fe indestructible en les meves capacitats científiques, la qual cosa ha fet possible que un membre de l'INc sigui, per primera vegada, 'corresponding author' en un article de Nat Neuroscience”.
Referència: Escartin, C. Galea, E. et al. Reactive astrocyte nomenclature, definitions, and future directions. Nature Neurosciences (2021). DOI 10.1038/s41593-020-00783-4