Com afrontar els trastorns mentals a les aules? Breu crònica de la Jornada de Docència

01/02/2022

El passat dimarts 1 de febrer es va celebrar la Jornada de Docència que organitza cada any la Facultat, adreçada al professorat, que enguany va portar el títol de “Com afrontar l’increment de trastorns de salut mental a les aules i a les tutories? Estratègies, consells, protocols i serveis”.

La Jornada va comptar amb dos ponents, Sílvia Edo Izquierdo, professora titular del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació i membre del Grup de Recerca en Estrès i Salut; i Sònia Sánchez Busques, coordinadora de la Comunitat de Recerca Estratègica en Salut Mental de la UAB i també del Grup de Treball sobre Benestar Emocional del Campus Saludable i Sostenible. Aquí n’hem fet un breu resum.

L’estrès acadèmic i els seus moments

La professora Sílvia Edo va fer una amplia exposició sobre els contextos que afavoreixen l’aparició de trastorns mentals a la universitat. Va distingir entre uns trastorns mentals més permanents, que habitualment ja compten amb diagnòstics mèdics previs, i altres més episòdics o temporals. Va assenyalar l’estrès acadèmic com a possible causant de malestar emocional, que pot portar a un patiment que s’acabi traduint en un trastorn mental, normalment temporal, però que si no s’agafa a temps pot esdevenir permanent.

Tanmateix, la ponent va advertir que no tot l’estrès és dolent, sinó que és un mecanisme adaptatiu i necessari per a superar els reptes de la vida diària. El problema apareix quan es prolonga en el temps sense que l’estudiant trobi la manera de gestionar-lo adequadament. I és això el que la institució hauria de procurar evitar.

D’acord amb els estudis realitzats, l’estrès acadèmic és més freqüent en els primers i en els últims cursos. Els moments d’entrada i sortida de la universitat, que és quan l’estudiant s’enfronta a més situacions de por, inseguretat i incertesa. I, de manera més habitual, l’estrès acadèmic es manifesta en les situacions avaluatives.

Les conseqüències de l’estrès acadèmic i com observar-les

Les conseqüències d’un estrès acadèmic negatiu són de diferents tipus. Des de trastorns físics (malalties cardiovasculars, cefalees, etc.), fins l’alteració d’hàbits i conductes (pautes alimentàries, sedentarisme, insomni, consum de tòxics, etc.) i, sobretot, l’afectació al rendiment acadèmic per dificultats de memòria, d’atenció, de motivació, etc., així com una tendència a interpretar de manera desfavorable la informació ambigua i a percebre més els senyals de fracàs que els d’èxit.

D’acord amb la ponent, quan un estudiant presenta una major irritabilitat, repeteix les mateixes preguntes de manera reiterada, li costa memoritzar, té sensació de manca de temps, o té baixes expectatives sobre els seus resultats, és molt probable que estigui passant un episodi d’estrès acadèmic. Són els indicadors que ens poden donar pistes. La prolongació de la situació pot comportar una baixa autoestima, baixa motivació i, en conseqüència, el potencial abandonament dels estudis.

Entre la deixadesa i el perfeccionisme

Sílvia Edo va advertir que tots aquells símptomes, en principi, no s’haurien d’interpretar com una “deixadesa” per part de l’estudiant. O, almenys, el professorat hauria d’intentar identificar quan es deu a una actitud poc exigent de l’estudiant i quan a un desequilibri entre els seus recursos (cognitius o emocionals) i les exigències que li planteja l’entorn acadèmic. La ponent va posar molt d’èmfasi en la qüestió de la “sensació de manca de temps”, que, segons ella, habitualment no es produeix perquè no es disposi de temps, sinó per una mala planificació a mig o llarg termini, per una priorització de la immediatesa. Aquella manca de temps sovint s’intenta compensar restant temps a les hores de dormir o d’alimentar-se, amb la qual cosa encara disminueixen més els seus recursos per afrontar la situació.

D’altra banda, la ponent va advertir també dels perills del “perfeccionisme”, que és un factor que afecta a una part important d’estudiants. En aquests casos, el que es produeix és un desequilibri entre el que l’estudiant pretén fer i els recursos i condicions de què disposa per a fer-ho, un desequilibri que s’acaba manifestant amb els mateixos indicadors citats (irritabilitat, dificultats de concentració, sensació de manca de temps, baixa autoestima, etc.). Per tant, són situacions que afecten també a persones que poden ser molt bons estudiants.  

Què pot fer el professorat davant aquestes situacions?

Entre els consells que ambues ponents, la Sílvia Edo i la Sònia Sánchez, van donar al professorat, destaquen coses com les següents:

• Potenciar la motivació, per exemple reforçant el lligam entre els continguts docents i la seva aplicabilitat pràctica o professional.
• Identificar amb antelació estudiants que no obtenen els resultats esperats i oferir-los tutories per orientar-los i facilitar-los la gestió de l’estudi.
• No menysvalorar l’estrès acadèmic
• Escoltar sense prejutjar.
• Donar confiança.
• Utilitzar un llenguatge positiu i realista.
• Per a les avaluacions, reduir la percepció d’amenaça. Per exemple, facilitar les característiques de la prova amb suficient antelació (així com exercicis per a preparar l’examen), reduir la transcendència de l’examen, oferir la possibilitat de resoldre dubtes sobre el contingut, etc.
• Reduir la urgència per acabar la carrera.

Els recursos a l’abast

La psicòloga Sònia Sánchez, que al llarg de la sessió havia anat intercalant comentaris, reflexions i exemples de molt interès, en la part final va fer una exposició detallada de tots els Serveis que té la UAB per a donar suport davant les situacions descrites. La ponent va explicar que el Rectorat està preparant un circuit i uns protocols per a facilitar-ne l’accés per part de tota la comunitat universitària.  

Va assenyalar també que el Rectorat és conscient que no pot demanar al professorat que faci diagnòstics a l’aula, que distingeixi entre quines situacions són crisis d’ansietat i quines no. Per això, el que es preveu és instaurar algun mecanisme institucional que permeti adreçar els casos a diferents Serveis, en funció de si es necessita assistència clínica, acompanyament o formació.

En aquest sentit, es va parlar del Servei Assistencial de Salut i del Servei de Psicologia i Logopèdia, com a llocs on es presta assistència psicològica en casos d’emergències de salut mental; dels serveis de la FAS com el PIUNE (Servei per a l’Inclusió) i el Voluntariat del Programa de Salut; de la Unitat d’Assessorament Psicopedagògic, que ofereix assessorament als estudiants en estratègies d’aprenentatge; de l’Àrea de Prevenció i Assistència, que s’ocupa dels riscos laborals, entre ells els psicosocials; del Grup de Treball sobre Benestar Emocional (del Campus Saludable i Sostenible), que organitza activitats divulgatives i pràctiques; o de les activitats formatives que es fan des de la Unitat de Formació (cursos de gestió de l’estrès, de gestió de conflictes, de gestió emocional, etc.) i dos MOOCs que tracten el tema (un sobre primers auxilis psicològics i un altre sobre filosofia de les emocions). Finalment, també va explicar a què es dedica el CORE de Salut Mental de la UAB, que ella coordina, que intenta integrar les investigacions sobre el tema que es fan des de Grups de Recerca de diferents Facultats i Departaments del Campus.

Un debat que durarà temps

Durant la jornada hi va haver un interessant per part del professorat assistent, en el que es van plantejar qüestions com en quina mesura podem córrer el risc de donar una educació massa sobreprotectora, o com distingir els/les estudiants que realment mereixen un tracte més flexible d’aquells/es altres que simplement no estudien prou, o com es poden introduir límits (i mostrar que el travessar-los té conseqüències) d’una manera legítima i que la institució recolzi, així com fer que els límits d’un professor siguin similars als d’altres, per evitar que no siguin posicionaments individuals sinó un marc assumit per la institució (la Facultat).

En definitiva, una Jornada que va encetar molts debats i va deixar molts fils dels que estirar.

Josep Lluís Espluga

Professor de Sociologia, coordinador del Grau en Sociologia i coordinador del PAT a la Facultat