Cerimònia d'investidura del doctorat 'honoris causa' per a Judith Butler
Judith Butler, docent de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va rebre el doctorat honoris causa per la UAB a proposta de la Facultat de Traducció i d'Interpretació el 4 de maig, en una cerimònia que va començar a les 12 h, a l'auditori de la UAB (Facultat de Filosofia i Lletres). Lupe Romero, professora de traducció i interpretació, hi va actuar com a padrina i l'acte va estar presidit pel rector de la UAB, Javier Lafuente. Podeu recuperar la cerimònia al canal de YouTube de la UAB.
06/05/2026
Butler va ocupar la càtedra Maxine Elliot del Departament de Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i ara hi té un càrrec de professorat distingit. Les seves aportacions als camps de la filosofia i la teoria feminista i queer estan entre les més influents del nostre temps a escala mundial. El seu pensament constitueix una referència essencial per a l'elaboració d'una ètica feminista i queer compromesa amb la justícia social, la igualtat i el respecte a la diversitat. La distinció vol reconèixer la contribució de Butler «al desenvolupament del pensament crític contemporani i, de manera especial, per la seva incidència decisiva en els estudis de traducció i multiculturalitat, els estudis d'Àsia oriental i la reflexió sobre el feminisme i la teoria queer com a valors de justícia global i ètica universitària».
Referent del pensament crític
Des de la publicació pionera de Gender Trouble (1990) i la posterior Bodies That Matter (1993), l'obra de Butler ha contribuït decisivament a redefinir les nocions de gènere, identitat i performativitat, aportant una anàlisi radical de les relacions entre llenguatge, poder i subjectivitat, fins a consolidar-se com un referent del pensament crític contemporani. La seva obra s'ha traduït arreu del món, també amb nombrosos títols disponibles en català i castellà. Aquest corpus teòric pioner ha tingut una profunda influència en els estudis de traducció i interpretació, en oferir un marc conceptual que entén la traducció com un espai de mediació discursiva i política, on s'articulen tensions entre llengües, cultures i formes de reconeixement entre les que sempre operen relacions de poder asimètriques.
La influència de Butler en els estudis de traducció es pot resseguir fins als anys 1990, pocs anys després de la publicació de les seves obres mestres. La seva «performativitat», és present des dels orígens de la traducció queer, com es pot veure en obres claus com i la seva anàlisi de la traducció del «camp talk». Més endavant, importants estudioses de la traducció feminista constaten l'impacte de les teories butlerianes en la perspectiva feminista dins dels estudis de traducció.
Per altra banda, la mateixa traducció de l'obra de Butler ha sigut un motor de canvi en diferents espais lingüístics i culturals, tal i com plantegen investigacions recents, que remarquen la importància de la traducció en tant que eina per l'avenç en el pensament queer i feminista, i potència activista en un clima d'auge de polítiques d'extrema dreta. Paral·lelament, la recepció de la seva obra en contextos asiàtics —com el Japó, Corea del Sud, Taiwan o la Xina— ha generat un diàleg fecund entre la teoria crítica occidental i els pensaments d'arrel asiàtica.