Calen eines més fiables per avaluar el dolor en persones amb demència

Mans d'una persona gran
istockphoto/Obencem

Un estudi realitzat per investigadores de la  UAB i de la UNIZAR conclou que realitzar una millor avaluació del dolor en persones amb demència passa per disposar d'eines d'observació més fiables, més temps de dedicació, guies amb directrius estandarditzades i formació específica per als professionals.

17/12/2020

En el dany cognitiu, especialment en les demències, les alteracions d’àrees cerebrals cognitives i emocionals junt amb les dificultats d’expressar-se verbalment fan de l’avaluació i gestió del dolor tot un repte per als professionals sanitaris. Les eines habituals dels professionals, basades en qüestionaris i escales amb respostes dels pacients, perden utilitat, i els aspectes observables en la seva conducta, com expressions facials, moviments o vocalitzacions, esdevenen pistes clau. Realitzar una millor avaluació del dolor en aquests pacients passa, entre altres factors, per disposar d’eines d’observació més fiables, ràpides i fàcils d’utilitzar, una formació específica i més temps de dedicació.

Així ho indica un estudi fet per investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Saragossa (UNIZAR) publicat a Frontiers in Neurology, que ha analitzat l’opinió de més d’un centenar de professionals sanitaris sobre l’avaluació del dolor en persones amb demència a Espanya i com millorar aquesta avaluació. El treball és resultat de dos enquestes realitzades els anys 2015 i 2017 entre personal mèdic i d’infermeria, fisioteràpia i psicologia, d’hospitals, residències de gent gran i centres de dia de 16 comunitats autònomes.

“En ambdues enquestes vam detectar preocupació entre els professionals per la manca d’instruments de mesura fiables, la inexistència de directrius o recomanacions de les administracions públiques i l’escassa formació que s’imparteix sobre eines d’avaluació del dolor basades en la comunicació no verbal en persones amb demència. La conseqüència de tot això s’agreuja quan la malaltia avança, ja que en la majoria dels casos hi ha símptomes neuropsiquiàtrics i la capacitat de parlar no només està compromesa, sinó que pot arribar a ser inexistent”, assenyala la coordinadora de l’estudi Lydia Giménez-Llort, catedràtica en Psiquiatria, investigadora de l’Institut de Neurociències (INc-UAB) i de la CORE de Salut Mental de la UAB.

L’estudi fet per les investigadores espanyoles va formar part d’una recerca multidisciplinària finançada per la Unió Europea per consensuar criteris i validar eines optimitzades d’avaluació del dolor basades en l’observació, a partir de les ja existents. El psicòleg alemany Stephan Lautenbacher i el geriatra holandès Wilco Achterberg van liderar la recerca, que es va fer entre els anys 2011 i 2018 i en què van participar 16 països.

“Les dades obtingudes a Espanya estan en consonància amb les de la majoria de països i mostren que els professionals de la salut de la UE han de fer front els mateixos desafiaments”, assenyala Patricia Schofield, de l’Abertay University i la Sheffield Hallam University, que va coordinar l’estudi de camp al Regne Unit, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Bèlgica, Suïssa i Àustria, els resultats del qual s’han comparat amb els d’Espanya en l’estudi publicat ara. “El reconeixement de les formes d’expressió facial del dolor del pacient, considerat un dels element clau de la comunicació no verbal en les eines observacionals, és també el tret més ben preuat pels professionals espanyols, mentre que a centre-Europa fins ara s’ha donat més rellevància als moviments del cos”, afegeix la investigadora, per a qui aquesta diferència obeiria a una qüestió cultural.

Millorar l’avaluació del dolor per a un tractament més precís

En l’article publicat, les investigadores espanyoles consideren clau millorar l’avaluació del dolor en els pacients amb demència, que suposen entre el 40 i el 80% de les persones en les residències de gent gran, per aconseguir un tractament més precís.

“En alguns casos, la presència de dolor agreuja la manifestació d’alteracions conductuals, com ara l’agitació i altres conductes disruptives, que es tracten amb antipsicòtics. Si el dolor està infradiagnosticat, és més probable que estigui infratractat i el maneig farmacològic de la malaltia costi més d’optimitzar” afegeix María Luisa Bernal, professora de Farmacologia de la Facultat de Farmàcia a la UNIZAR i l’Institut Aragonès de Salut (IIS Aragón).

Una eina d’observació

Els resultats dels estudis fets en els diferents països van permetre elaborar el 2018 una escala de mesura a nivell europeu amb els ítems de valoració que els professionals van considerar més útils, que ja s’està aplicant. És l'escala PAIC 15 (de les sigles en anglès Pain Assessment Impairment Cognition), amb un total de 15 descriptors de comportament, distribuïts en grups d'expressions facials, moviments corporals i vocalitzacions, entre els que es troben arrufar les celles i estrènyer els ulls, inquietud, alerta, rondinar o cridar. 
En la cartera d’accions a implementar hi ha, a més, el desenvolupament de guies de directrius i recomanacions estandarditzades, i accions formatives per tal que el dolor en pacients amb demència pugui deixar d’estar poc avaluat i valorat.

“Els esforços per establir instruments i polítiques més viables, junt amb l’educació, que millorin el diagnòstic i el tractament del dolor en aquests pacients són objectius clau per als països que hem participat en aquesta iniciativa de la UE”, assenyala Antoni Bulbena, cap del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, que també va participar en l’estudi.

Referència: Giménez-Llort, L et al. Pain in Older Adults With Dementia: A Survey in Spain. Front. Neurol. (2020) https://doi.org/10.3389/fneur.2020.592366
 

 

Notícies relacionades

Concurs

La UAB convoca una nova edició del concurs Tesi en 4 minuts

L’Escola de Doctorat ha organitzat una nova edició del concurs Tesi en 4 minuts, dirigit a estudiants de doctorat de la UAB. El repte consisteix en explicar oralment la seva recerca durant un temps màxim de 4 minuts, emprant un llenguatge entenedor, per a un públic en general. Les persones interessades poden inscriure’s del 4 al 22 de març de 2021.

Imatge de l'OEW 2021

Arriba l'"Open Education Week" a la UAB

En el marc de l'Open Education Week -que se celeba a tot el món de l'1 al 5 de març- el Servei de Biblioteques de la UAB ha organitzat dues activitats divugatives adreçades a personal docent i investigador i a l'alumnat, per tal de promoure els avantatges i possibilitats de l'educació en obert.

Totes les notícies