Arriba la Segona Setmana Artística Inclusiva a la UAB!

05/12/2022

Aquesta obra, que es titula “NO”, entra dins del projecte europeu anomenat LEGACI. Aquest projecte es basa en el teatre legislatiu amb l'objectiu de fomentar societats més inclusives a a través de la participació ciutadana. Aquesta obra, dirigida per Adrián Crescini i Rocío Cuadra, dinamitza el procés creatiu al voltant del patrimoni, la inclusió i alguns documents legislatius rellevants en l'àmbit europeu, amb persones de diferents edats i orígens.

L'obra inicia amb uns quants actors i actrius donant voltes a l'escenari i van definint els conceptes de patrimoni cultural i diversitat cultural de diferents maneres. Les dues temàtiques que s'aborden a l'obra de teatre són la de mantenir o no l'estàtua de Cristòfol Colon que hi ha a Barcelona i també d'incloure o no el Ramadà al calendari de festes oficials. En definitiva, l'obra de teatre mostra la realitat social i la diversitat d'opinions que hi ha sobre aquest tema.  Aquest teatre, per tant, és una eina per despertar emocions. Mostra el temor, la ràbia i les crispacions que pot generar aquesta temàtica a la societat.

Posteriorment, hi ha la participació del públic amb els actors. El director pregunta al públic com podem canviar aquesta situació de bloqueig, ja que ningú vol canviar d'opinió. La clau és arribar a un acord i comunicar-se, com argumenta una senyora del públic. Tot el públic que participa, intenta convèncer als actors fixos en la seva ideologia que es pot canviar d'opinió o com a mínim plantejar-te diferents visions. Després, els del públic intenten treure el vel a les persones que no es mullen. Tots els actors porten aquesta túnica negra com a símbol del fet de no voler canviar d'opinió, de mantenir una ideologia de forma estàtica i no escoltar.

Després, la gent del públic i els actors fan una rotllana on els actors es treuen la túnica, simbolitzant que poden haver-hi diversitat d'opinions que es poden escoltar. En el moment que tothom es treu el vestit negre, tots tenen la capacitat d'escoltar. Tothom es comença a moure i fa un paral·lelisme amb què no hem d'estar estàtics amb les nostres opinions, sinó que hem d'estar en moviment. Per tant, aquesta obra és un clar exemple de perfomatitzar la vida quotidiana. Finalment, l’Adrián Crescini pregunta al públic si s'ha d'incloure o no el ramadà al calendari. Tothom del públic té visions molt diferents, però, després de l'obra que hem vist, tothom escolta totes les postures. Es nota com quan la gent s'escolta i es posa en una posició de consens, es poden arribar a conclusions compartides. Tot acaba amb els aplaudiments del públic i finalitza l'acte.

Durant aquest dia, també va tenir lloc el projecte de cocreació d'un mural sobre la diversitat, a càrrec de l'artista gràfica Galleta Maria a la plaça Cívica de la UAB. El dijous 1 de desembre a les 13 h, a la sala 2 de la Facultat de Ciències de l'Educació, es va dur a terme el procés creatiu participatiu anomenat La Fantasia, dut a terme per ARTransforma, una entitat dedicada a fomentar l'art i la cultura com un mecanisme de transformació social.

Finalment, per acabar la segona edició de la Setmana Artística Inclusiva, el divendres 2 de desembre a les 12 h, a la sala d'actes del Rectorat, es va celebrar la Jornada Institucional en commemoració al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, organitzada per l'Observatori per a la Igualtat de la UAB i el Servei per a la Inclusió de la UAB, PIUNE.

Martí Ribalta

Alumne en pràctiques