A les aules universitàries les notes també parlen de gènere: una mirada des del 8M

08/03/2026

Les aules universitàries semblen espais neutres on es comparteixen mateixes classes, exàmens i sistemes d’avaluació per a tothom. Però quan analitzem les dades des d’una perspectiva sociològica, la realitat és més complexa. Les qualificacions també reflecteixen desigualtats de gènere com podem veure a Taula 3. Distribució de qualificacions en assignatures segons sexe, genere i àmbit del V Pla d’acció per a la igualtat de gènere de la UAB 2024-2030.

Segons aquestes dades, les dones concentren una proporció més alta de qualificacions elevades. En el conjunt de la universitat, el 43,6 % de les dones obtenen un notable davant del 34,2 % dels homes, i també hi ha més dones amb excel·lent (9,0 %) que homes (6,7 %). Tot i això, quan s’observa la qualificació màxima, la tendència canvia: les matrícules d’honor són lleugerament més freqüents entre els homes (3,0 %) que entre les dones (2,7 %). Aquesta situació resulta sorprenent, ja que si les dones acumulen més notes altes, seria esperable que també obtinguessin proporcionalment més matrícules d’honor.

En l’àmbit de Ciències Socials el patró és semblant. Les dones presenten percentatges clarament superiors en qualificacions altes, amb un 46,8 % de notables davant del 34,5 % dels homes i un 8,6 % d’excel·lents enfront del 4,8 % masculí. Tanmateix, la diferència en matrícules d’honor és mínima: 2,4 % en dones i 2,0 % en homes. Aquesta distància tan reduïda no sembla proporcional al major nombre de notes altes femenines, fet que pot indicar que en reconeixements més limitats com la matrícula d’honor poden intervenir criteris menys estrictament quantitatius.

A simple vista podria semblar només una diferència estadística. Però darrere d’aquests percentatges hi ha dinàmiques estructurals que la sociologia fa dècades que estudia. El fet que les dones acumulin més bones notes, però no liderin amb la mateixa intensitat les matrícules d’honor, es pot relacionar amb el conegut “sostre de vidre”, vinculada a la coneguda afirmació de Marina Subirats, catedràtica de sociologia de la UAB: “ Les dones fracassen triomfant”.

Aquesta paradoxa té molt a veure amb la socialització de gener. E pot interpretar a partir del concepte de “terra enganxifós”, que fa referència a les dinàmiques invisibles que mantenen moltes dones en posicions intermèdies i dificulten el salt cap a les més reconegudes. Com afirmava Simone de Beauvoir a El segon sexe (1949), “no es neix dona, s’arriba a ser-ho”, mostrant que els rols de gènere són una construcció social. Moltes dones són educades en la responsabilitat, la prudència i la constància, cosa que afavoreix resultats acadèmics sòlids però pot frenar actituds més arriscades o competitives, sovint més reconegudes.

I és una qüestió individual, sinó estructural. Tal com assenyala la sociòloga Catherine Marry a L'excellence scolaire : une affaire de famille (2022), les noies solen destacar per la constància i la regularitat en el rendiment acadèmic, mentre que els nois apareixen amb més freqüència en les posicions extremes de les qualificacions. La universitat, tot i ser un espai de coneixement i progrés, no està al marge dels patrons socials. Com demostren també altres estudis sobre mercats de treball i desigualtats (Escribano et al, 2022), la cultural laboral i les dinàmiques d’accés al capital social encara estan masculinitzades, d’aquí la importància de mentories i dels serveis d’orientació professional i tutories PAT, iniciatives potenciades per la facultat i la UAB.

Les dades, per tant, ens interpel·len: si les dones demostren un rendiment acadèmic alt i constant, per què no lideren clarament totes les categories d’excel·lència? Què passa en el pas del notable i excel·lent a la matrícula d’honor? L’acte de posar matrícula depèn tant de si l’alumne la demana (i aquí les homes son molt més assertius que les dones), com del reconeixement d’excepcionalitat per part del docent (i aquí la tradició encara pesa i l’excel·lència s’associa, malgrat tot, a un imaginari masculí). En la informalitat i en la discreció és on encara es pot colar la discriminació.