A l'estiu tota cuca viu

27/06/2019

Aquest és el darrer editorial del curs 2018-2019. És doncs un editorial que marca l’inici de l’estiu estacional i meteorològic, i apunta a la promesa de l’estiu realment existent, quan deixarem per unes setmanes el Campus Virtual, Sigma, Oracle, Nebula o Intranet i ens endinsarem en un espai i temps propis, mentre el rellotge de sorra alenteix el seu degoteig.

Fa poques setmanes dos processos van convergir sobre una mateixa temàtica: una consulta per part d’un professor sobre els nius de falciots negres a la finestra de la seva classe, que molestaven amb el seu murmuri el decurs normal d’aquesta, i l’inici d’un cens d’ocells de la UAB. Amb tot això ens hem assabentat que en els edificis històrics (bàsicament, els edificis B, C i M) hi viuen des de fa dècades una colònia important de falciots negres que crien a les caixes de les persianes. I que a diferents racons dels edificis i del seu entorn nidifiquen el xoriguer, la cuereta, l’oreneta, o el ballester. Algunes d’aquestes espècies estan protegides tant per la normativa autonòmica (Decret 2/2008 de 15 d’abril sobre la protecció d’animals), com estatal (Llei 42/2007 de 13 de desembre sobre patrimoni natural i biodiversitat), i europea. La llei ens diu que està prohibit realitzar qualsevol acció que les pugui molestar o perjudicar, ja sigui durant el període reproductiu o fora d’ell: els seus nius no poden ser enretirats, els ous han de ser respectats i protegits, i s’ha de garantir l’accés als llocs de nidificació. La cosa és seriosa, doncs possibles destorbs a la fauna protegida podrien ser constitutius de delicte penal. Com els falciots poden criar des de principis de maig fins a mitjans-finals de juliol, es procedirà a finals d’aquest mes a netejar les caixes de les persianes i fer el cens de nius. Agents rurals, i personal del Departament de Territori i Sostenibilitat i de l’Autònoma proposen deixar fixes les persianes on es localitzin, i en aquells casos més problemàtics, instal·lar caixes-niu properes a la colònia per a intentar que canviïn la seva ubicació. De fet, s’han iniciat 2 proves pilots a la UAB, i una d’elles ens ha tocat a nosaltres: s’instal·larà una d’aquestes llars alternatives a l’exterior de la finestra d’un dels nostres seminaris. Des del curs 2012-13 un grup de voluntariat de Medi Ambient de la Fundació Autònoma Solidària en coordinació amb l’Oficina de Medi Ambient de la UAB s’encarrega de fer el seguiment de les 25 caixes situades a d’altres indrets del campus, comptabilitzant en el 4 primers anys d’activitat 59 nius, 264 ous i 198 cries que van tirar endavant (bàsicament pardals i mallerengues).


 
Per una altra banda, ja fa mesos vàrem demanar si es podria millorar l’enjardinament de la zona verda entres les dues espines de les torres B3bis i B1 senar (entre les aules del nivell inferior i els despatxos de l’altra ala). Aquest procés no ha estat tan complet com haguéssim volgut (les plantes aromàtiques que ens haurien agradat sembla que les han deixat de plantar per temes de manteniment), però gràcies ales diligencies sempre efectives de la cap de l’SLIPI, la Rosa Sáez, s’ha netejat l’espai, s’ha tret un parell de pollancres vers o polls negres (populus nigra) que recolzaven les seves branques a la coberta, i s’ha plantat una petita magnòlia grandiflora de flors vermelles que amb sort veurem florir la propera primavera. Tenim doncs un nou arbre que acompanyarà als 3 xiprers, el pi, l'albercoquer (prunus armeniaca), el llorer (laurus), evònims (euonymus), viburns, fotínies, i abèlies de l’espai. Potser la magnòlia es troba ara massa a prop del mur que dóna a l’SLIPI, però el procés d’arrossegar-la ja va ser prou èpic, a lo Iwo Jima, com per pensar de cavar un altre forat (es va aprofitar el deixat per l’arbre retirat), tal i com es pot comprovar a la fotografia que il·lustra aquesta notícia.

 

Una altra sol·licitud d’aquest curs va ser que se col·loqués una o dues taules de pícnic sota la petita pineda al costat de l’entrada lateral a la Facultat. I la taula aparegué poc després. Però dos mesos més tard va desaparèixer, i el divertit és que de fet aquella taula no era la que havíem demanat nosaltres, sinó que havia estat casualitat que algú, no sabem qui, la posés allà. En realitat la que havíem sol·licitat havia estat ubicada escales avall a l’altre cantó del carrer, al costat del pont de la plaça Cívica i de l’aparcament tancat de bicicletes. D’altra banda, la taula de pícnic d’origen misteriós va ser enretirada perquè es va considerar que podria obstaculitzar una possible evacuació de l’edifici. Ara, una vegada allunyat el punt de trobada per a emergències cap a la Plaça Cívica, sembla que la taula de pícnic podrà tornar. Aquesta vegada serà la que havíem demanat.

M’agrada pensar que quan els i les estudiants deixin el campus aquests dies, quan els SLIPIS i les Gestions Acadèmiques tanquin amb pestell i forrellat, i les treballadores de reprografia i del bar baixin les persianes, el campus adquirirà una nova vida. O més aviat, que la vida mig amagada que ja hi és podrà sortir per fi tranquil·lament dels seus amagatalls: les orenetes faran cabrioles al cel per sobre de la coberta de la facultat sentint sota seu l’escalf del material caldejat, les petites garces nounades faran els seus saltirons sobre la taula de ping pong inactiva, els falciots trauran el cap dels seus nius a les caixes de la persiana del Seminari D sense la inquietud de trobar-se desenes d’ulls mirant-los, i els dragons comuns i les sargantanes vaguejaran al sol del migdia als bancs de la Llosa sense perill de ser esclafats per alguna motxilla llençada despreocupadament. I fins i tot alguna serp verda potser intentarà colar-se per la finestra que per oblit o encallament ha quedat entreoberta a algun despatx del subsòl. Els mussols i gamarussos anunciaran aquest nou període feréstec per la nit. I els ratpenats donaran voltes en cercle al voltant de la llum dels fanals que tan encertadament atreu els mosquits. El pardals comuns abandonaran les proximitats de la cafeteria resignats a no trobar ja les engrunes de pa disperses pel terra, i les mallerengues blaves, els picots verds, i els pit-roigs seran més agosarats i cercaran aliment al petit pont de fusta sobre la riera de Can Magrans que travessa la part central del campus davant del nostre edifici.

Al costat de la sortida lateral, al minúscul bosc de pins blancs (no arriben a la desena), quan es tanqui temporalment la porta automàtica, els esquirols, musaranyes, eriçons i ratolins de bosc podran deambular tranquil·lament entre la pinassa, i en tornar de vacances trobarem de nou les pinyes rossegades. L’heura treparà pels edificis, però no tindrà gaire temps per arrelar i esquerdar el mur, perquè el servei de jardineria segur que en iniciar el curs al setembre, tornarà a tallar-la. Però encara queda força temps per a què això passi.
Mentre aquest moment arriba, que tingueu un molt bon estiu!

Laura Feliu, degana