"A Belfast la construcció de les identitats i les relacions socials és brutal" Marta Cascales

10/12/2018

La Marta va néixer el 1995 a Sabadell. En l'àmbit dels estudis ha cursat el grau de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Autònoma (UAB) i actualment, està estudiant el màster "Estudis de dones, gènere i ciutadania" a la Universitat de Barcelona (UB).

Abans de començar, ens podries fer cinc cèntims sobre el teu treball?
Cap problema. En el treball hi ha una primera etapa que és una descripció de les identitats més fortes de Irlanda del Nord. Aquestes són dues, per una banda protestants i unionistes i per altra banda irlandesos catòlics. Per tant, ens trobem amb dues identitats molt fortes que es construeixen d'acord amb un sentiment de nacionalitat i unes formes molt particulars de gènere és a dir, els rols associats a la masculinitat i els de la feminitat.
Com que aquestes dues identitats estan en lluita - actualment, no és bél·lica sinó simbòlica- han de ser molt fortes i s'han de postular entre elles. Per tant, els rols de gènere també han de ser molt forts. En canvi, jo intento mirar que passa amb les dissidències de gènere o les dissidències sexuals. Aquestes identitats que no es troben en la descripció narrativa dels dos grups i que tampoc tenen visibilitat. Aquests dos grups són forts i tancats, per tant, aquestes identitats han de ser expulsades, amagades o restringides. Això ha provocat que les dissidències sexuals hagin desenvolupat un seguit d'eines per tal de fer-se menys visibles i passar més desapercebudes.

Potser hauríem de saber una mica sobre la història d'Irlanda del Nord per entendre més el conflicte que es planteja al treball...
Abans Irlanda estava ocupada per Anglaterra fins que hi va haver tot l'Alçament de Pascua el 1962. En l'Alçament tota la població que se sentia irlandesa es va auto-organitzar amb diverses guerrilles i es va rebel·lar. Després, hi va haver una ofensiva per part de l'Estat anglès i finalment la primera ministre anglesa, Margaret Tacher, va decidir que Irlanda es dividiria en dos: la Irlanda del Sud com a un nou estat i la Irlanda del nord que formaria part del Regne Unit. El que passa és que mentre a la Irlanda del Sud la lluita ja està acabada, a la Irlanda del Nord el conflicte segueix vigent.
Per tant a Irlanda del Nord el conflicte queda enquistat i es dóna molt en l'àmbit de les relacions interpersonals és a dir, en els barris, les escoles, entre altres.

Què et va portar a triar el tema?
Primer perquè vaig anar d'Erasmus allà, concretament a Belfast, i segon perquè la construcció de les identitats i les relacions socials és brutal. Quan estàs caminant per la ciutat saps a quin bàndol pertany el barri on estàs per la música, l'escola, els murs, etc... Això, en l'àmbit sociològic, és increïble.

És a dir, a partir l'Erasmus vas plantejar el teu treball de final de grau. Quant de temps has estat fent-lo?
El primer semestre de quart vaig estar fent l'Erasmus i el treball em va portar tot aquell curs de feina.

Llavors vas fer aquí el treball. La feina de recopilació de la informació i la recerca t'ha estat fàcil?
Va ser fàcil perquè vaig fer una assignatura que anava encarada en el tema i quan li vaig comentar al professor  em va donar molta literatura per llegir. Per tant, l'apartat teòric va ser relativament fàcil. L'apartat empíric va ser més carregós perquè havia de trobar persones del col·lectiu LGTBI cosa que a Irlanda del Nord és molt complicat perquè la gent "no surt de l'armari" de qualsevol manera. Per exemple, jo havia jugat a Rugby allà i parlava amb companys del meu equip per demanar ajudar i la majoria d'amics que coneixien LGTBI no volien participar, tenenen molta por.

Sobre quina hipòtesi vas partir pel treball?
La hipòtesi general del treball era que: Les persones LGTBI d'Irlanda del Nord traçaven tot un conjunt d'estratègies per tal d'evitar patir "heterosexisme".

Quin tipus d'estratègies?
No mostrar la seva sexualitat públicament, vestir-se diferent, actuar diferent, entre altres.

Confirmada?
Sí, confirmada parcialment. És a dir, en els sectors de classe treballadora on la lluita és més present queda confirmada però en el sector de classe mitjana alta no està confirmada. Si una persona té diners pot accedir a un barri on el conflicte no hi és tant present i amb una classe mitjana molt més variada i, inclús, intercultural, gràcies l'accés a la Universitat. Per tant, el tema monetari t'estalvia conflictes amb termes de la sexualitat.

Sorpresa pels resultats?
(riures) Gens ni mica.

En general, satisfeta pel treball?
Sí. M'hagués agradat analitzar més profundament. Però per qüestions d'espais i de caràcters vaig acabar centrant-me en persones que s'autodenominaven com a lesbianes o gais quan també m'hagués agradat poder tractar altres temes o possibles identificacions sexuals i de gènere més diverses.

Ara t'ha arribat el primer premi pel treball. T'has plantejat presentar-lo a altres llocs?
La veritat és que m'agradaria però ara mateix tinc dues feines i estic fent un màster, així que no tinc temps vital.

Si vols saber més sobre la Marta fes un cop d'ull a l'entrevista del Butlletí.