El perfil

Laura Moré Pineda, nascuda a Arbúcies el 1996, és estudiant de Sociologia a la UAB. L’any passat, després d’haver hagut de posar en pausa els estudis per tercer any consecutiu, va començar un projecte a Instagram anomenat "La Falguera" on comparteix la seva experiència d’emmalaltir de càncer jove per apropar aquesta realitat al públic, tot trencant tabús i mostrant-ne la part més desconeguda.

09/03/2020

Creus que la sociologia t’ha aportat quelcom per entendre/viure el procés pel que estàs passant?

Sempre dic que un càncer és el que és, però un càncer no és el que sembla. El que intento amb La Falguera és oferir una visió global del que comporta emmalaltir jove: sense màscares, anant més enllà dels tòpics i de les façanes i sense prejudicis. Crec que qualsevol sociòleg entendrà la relació que tenen amb la sociologia aquest parell de frases.

Durant aquests anys que portes allunyada de les aules, has tingut temps de reflexionar sobre la importància de la carrera. Què creus que ens aporten els estudis de sociologia, o els estudis en general?

Crec que atribuïm a la Universitat un pes vital d’una magnitud que en el meu cas és, com a mínim, qüestionable. Segurament no sóc la primera ni l’última que aterra a la Universitat just després del Batxillerat més per inèrcia que per reflexió i decisió pròpia. Quan els teus estudis s’estronquen per un fet de causa major, d’entrada, és dolorós, però després te n’adones que hi ha alternatives i noves possibilitats que, pel fet d’estudiar, queden abolides.

Com creus que la Facultat hauria d’acompanyar l’alumnat que es troba en situacions excepcionals com malalties importants?

La situació d’emmalaltir greument en edat universitària crec que és prou complexa per si mateixa, així que considero que qualsevol mena de facilitat que s’ofereixi des de la Facultat o des dels mateixos professors, és d’agrair. Desconec si hi ha un protocol redactat per aquests casos, però potser seria convenient. La proposta seria que contemplés bàsicament la possibilitat de fer ajustaments curriculars, proporcionés la figura d’un tutor/a per resoldre dubtes i fer d’enllaç, tingués en compte els possibles problemes en termes d’assistència o facilitar els tràmits burocràtics per renunciar a la matrícula.

Què has descobert del sistema català de protecció social? Què funciona i què no en casos com el teu?

He descobert que el jovent estem desprotegits. Porto gairebé tres anys malalta i incapacitada tant per treballar com per estudiar (els tractaments pel càncer poden afectar molt a la integritat física i psicològica) i no tinc cap mena d’ajuda, subsidi o paga, tot i haver treballat des dels setze anys. Depenc completament de la meva família i el daltabaix econòmic en una situació com la meva és molt notable. Si bé crec que som afortunats pel sistema de salut pública que tenim, el sistema de protecció social té molt per millorar.