Agenda

Descripció:

Aquesta tesi es planteja els objectius següents:
Observar la incidència de la darrera crisi socioeconòmica sobre les condicions d’ocupació i de treball a la UE de la població assalariada i determinar quina afectació sobre la salut podrien tenir les condicions d’ocupació més precàries i les pitjors condicions de treball a partir de l’observació de la prevalença dels factors de risc psicosocial, considerant altres variables extralaborals.
Estimar la possible moderació dels diferents règims de benestar en la relació de les condicions d’ocupació, treball i salut.

Corresponent al primer objectiu, la darrera crisis socioeconòmica va tenir incidència en les condicions de treball i ocupació a la UE amb importants situacions de desigualtat entre països i de gènere. L’agrupació de països segons models teòrics de benestar va facilitar apreciar les diferències. La temporalitat i l’increment del treball a temps parcial eren previs a aquesta situació i es va constatar una important destrucció d’ocupació en el primer moment de la crisi amb una especial concentració en els països dels règims meridionals, el que va provocar un augment del contracte fix a nivell percentual. Tanmateix també va haver un empitjorament d’algunes condicions de treball en termes general en gairebé tots els règims.
Els resultats del segon objectiu van mostrar que les condicions d’ocupació més precàries, les pitjors condicions de treball i altres àmbits laborals, s’associaven amb el mal estat de salut.
Respecte al tercer objectiu, les diferències entre règims de benestar i la població assalariada a nivell europeu podria explicar un 11% de la variància de l’ estat de salut. Aquestes divergències condicionaven la moderació en l’exposició i prevalença a les condicions d’ocupació, treball i doble presència amb la salut segons règims. El model escandinau neutralitzava els efectes adversos per ambdós sexes, mentre que el bismarquià  ho feia en el cas dels homes. Les pitjors condicions d’ocupació s’associaven amb la mala salut i eren paleses en el meridional i l’anglosaxó. Algunes variables contextuals de mercat de treball i de protecció social estaven significativament associades a l’estat de salut, però van mostrar algunes desigualtats de gènere.

Ubicació: Sala de Graus, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, UAB

Data: Dilluns 28, Maig de 2018 - 11:00h

Data fi: Dilluns 28, Maig de 2018 - 13:00h

Afegir al meu calendari 2018-05-28 11:00:00 2018-05-28 13:00:00 Europe/Madrid Defensa de la tesi doctoral de Jordi Merino: Règims de benestar, condicions d'ocupació, condicions de treball i la seva relació amb la salut. Una aproximació multinivell a la població assalariada europea. Aquesta tesi es planteja els objectius següents:
Observar la incidència de la darrera crisi socioeconòmica sobre les condicions d’ocupació i de treball a la UE de la població assalariada i determinar quina afectació sobre la salut podrien tenir les condicions d’ocupació més precàries i les pitjors condicions de treball a partir de l’observació de la prevalença dels factors de risc psicosocial, considerant altres variables extralaborals.
Estimar la possible moderació dels diferents règims de benestar en la relació de les condicions d’ocupació, treball i salut.

Corresponent al primer objectiu, la darrera crisis socioeconòmica va tenir incidència en les condicions de treball i ocupació a la UE amb importants situacions de desigualtat entre països i de gènere. L’agrupació de països segons models teòrics de benestar va facilitar apreciar les diferències. La temporalitat i l’increment del treball a temps parcial eren previs a aquesta situació i es va constatar una important destrucció d’ocupació en el primer moment de la crisi amb una especial concentració en els països dels règims meridionals, el que va provocar un augment del contracte fix a nivell percentual. Tanmateix també va haver un empitjorament d’algunes condicions de treball en termes general en gairebé tots els règims.
Els resultats del segon objectiu van mostrar que les condicions d’ocupació més precàries, les pitjors condicions de treball i altres àmbits laborals, s’associaven amb el mal estat de salut.
Respecte al tercer objectiu, les diferències entre règims de benestar i la població assalariada a nivell europeu podria explicar un 11% de la variància de l’ estat de salut. Aquestes divergències condicionaven la moderació en l’exposició i prevalença a les condicions d’ocupació, treball i doble presència amb la salut segons règims. El model escandinau neutralitzava els efectes adversos per ambdós sexes, mentre que el bismarquià  ho feia en el cas dels homes. Les pitjors condicions d’ocupació s’associaven amb la mala salut i eren paleses en el meridional i l’anglosaxó. Algunes variables contextuals de mercat de treball i de protecció social estaven significativament associades a l’estat de salut, però van mostrar algunes desigualtats de gènere.


Sala de Graus, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, UAB