Actualitat

Les poblacions precolonials del Brasil de fa més de dos mil anys ja celebraven una reunió estival anual en què gaudien d’un festí amb peix de temporada abundant i begudes alcohòliques, segons recull un estudi internacional de l’ICTA-UAB, la Universitat de York (Regne Unit) i la Universitat Federal de Pelotes (Brasil) que documenta les primeres festes populars al Brasil precolonial. Que potser ens trobem davant dels orígens del famós carnaval del Brasil?

Les comunitats neolítiques ibèriques ja gestionaven els ramats de bous i vaques de manera estratègica i eficient fa 6.000 anys, movent-los entre zones de pastura baixes i de muntanya mitjana per assegurar-ne l’alimentació i modificant-ne deliberadament el cicle reproductiu. Així ho conclouen investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Cardiff, que han reconstruït per primer cop amb estudis biomoleculars els patrons de mobilitat, alimentació i reproducció dels ramats de bous durant el Neolític mitjà, a partir de les restes que s’han conservat a la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona).

Una societat precolombina de l’Amazònia va desenvolupar un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any, segons un recent descobriment d’un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, (Espanya); les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading i Southampton (Regne Unit); la Universitat de Són Paulo (Brasil) i col·laboradors bolivians. Aquesta troballa contradiu les teories prèvies que descartaven la possibilitat de l’agricultura de monocultiu intensiu a la regió.

La UAB i el municipi de la Cellera de Ter (La Selva, Girona) han inaugurat el Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la Cova del Pasteral de la UAB. El nou Campus impulsarà el jaciment com a espai de referència per a la docència i la recerca i en difondrà el patrimoni arqueològic.

El programa Investiga.edu, coordinat per grups de recerca del Departament de Prehistòria amb la finalitat de divulgar l’arqueologia a les escoles, posa en marxa Investiga.edu en obert, una iniciativa de treball transversal que ofereix el material didàctic del programa en format virtual perquè el professorat dels centres escolars el pugui fer servir a l’aula. Els primers materials estan dedicats als jaciments de les coves pirinenques de Montanissell i del Sardo.

Un estudi liderat per la UAB revela informació inèdita sobre les tècniques i materials per al tir amb arc en el Neolític inicial a la península Ibèrica. La bona preservació de les restes de la Cueva de Los Murciélagos d’Albuñol (Granada) ha permès identificar les cordes d'arc més antigues d'Europa, així com l'us de fusta d'olivera i canya i de brea de bedoll per a la confecció de fletxes. Els resultats, que es publiquen a Scientific Reports, mostren un grau de precisió i domini tècnic dels artesans neolítics sense precedents.

En unes excavacions a la cova Vanguard, a Gibraltar, s’ha trobat per primera vegada l’estructura que feien servir els neandertals fa 60.000 anys per extreure quitrà i utilitzar-lo en la fabricació d’armes de caça o protecció. La troballa ha servit per identificar quina metodologia d’extracció van desenvolupar i mostra l’elevat i complex nivell d’organització i cognició dels neandertals.

La sala de cinema de la UAB ha acollit la preestrena d’Off the Archeological Record, un documental de recerca doctoral que narra, a través de les experiències personals d'arqueòlogues molt diverses, el passat recent de la disciplina des d'una perspectiva de gènere. Les expertes aborden, entre d’altres qüestions, les desigualtats de gènere que encara hi són arrelades malgrat els avenços assolits, i com poden influir en les carreres professionals.

Investigadors del Departament de Prehistòria han desenvolupat ReVIBE, (Refitting Visualisation using Blender Engine), un innovador protocol que permet la reconstrucció virtual de remuntatges d'artefactes lítics mitjançant modelatge 3D i el programari d'animació Blender. Els resultats de la recerca s'han publicat a la revista Plos One i a la plataforma protocols.io, que permet compartir de manera col·laborativa protocols tècnics reproduïbles.

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Múrcia (UM) desafia la teoria que grups guerrers amb un component genètic "estepari" originari de l'est d'Europa van substituir violentament la població masculina de la península Ibèrica fa uns 4200 anys, i planteja un escenari diferent en què els grups amb ascendència "estepària" es van barrejar amb altres locals afeblits demogràficament.