Un estudi del catedràtic Pere Puig i la investigadora ICREA Joana Maria Pujadas-Mora reconstrueix matemàticament la darrera gran epidèmia de pesta d’Europa occidental
El passat mes d’agost, la revista PNAS va publicar un estudi que aplica models epidemiològics i estadística bayesiana a registres sanitaris de 1820. L’article conclou que la pesta que va afectar el Llevant de Mallorca no va ser un brot bubònic clàssic transmès per rates i puces.
Pere Puig, catedràtic d’Estadística i Investigació Operativa del Departament de Matemàtiques de la UAB, i Joana Maria Pujadas-Mora, investigadora ICREA Acadèmia i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), van publicar l’agost passat l’article The 1820 Mallorca plague was not a classic bubonic outbreak a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
L’estudi es basa en una font excepcional: els partes diaris que la Junta Superior de Sanitat va elaborar durant l’epidèmia, que es conserven a la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Aquests registres anotaven cada dia els nous casos, les defuncions i les recuperacions, separats per sexe i entre adults i infants. A partir d’aquestes dades, els autors van adaptar models epidemiològics clàssics de tipus SIR a un marc d’estadística bayesiana. Així van poder estimar paràmetres que en aquell moment era impossible conèixer.
L’epidèmia va començar el maig de 1820 a Son Servera, probablement per un vaixell procedent de Tànger, i es va estendre a Artà, Capdepera i Sant Llorenç des Cardassar. Van morir més de 2.400 persones d’una població d’uns 7.500 habitants. Els resultats mostren una letalitat propera al 78% a Son Servera i Capdepera, més alta entre els infants, i un període infecciós molt curt, d’entre 2 i 3 dies. El nombre reproductiu estimat va ser d’aproximadament 1,3 a Son Servera i proper a 1 a Capdepera, on les mesures de contenció es van aplicar abans.
Segons els autors, aquesta evolució tan ràpida i letal és difícil d’explicar amb el model clàssic rata–puça–humà. Les dades apunten que les formes pneumònica i septicèmica de la pesta, amb transmissió directa entre persones, hi van tenir un paper important. Els autors adverteixen que aquesta conclusió es basa en la dinàmica de l’epidèmia, ja que no es disposa d’evidència microbiològica ni genètica. Segons va explicar Pere Puig al Diario de Mallorca, «tenim dades diàries de com evolucionava l’epidèmia i hem pogut aplicar models que s’utilitzen actualment en epidemiologia».
El triple cordó sanitari (per terra, per mar i entre els municipis afectats) va evitar que la malaltia s’estengués a la resta de l’illa. La recerca forma part del projecte EPI-DESIGUAL (PID2021-128010OB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
L’estudi va tenir un ampli ressò als mitjans, entre els quals El País, ABC, VilaWeb, Diario de Mallorca i Última Hora.
Referència: Puig, P., i Pujadas-Mora, J. M. (2026). The 1820 Mallorca plague was not a classic bubonic outbreak. Proceedings of the National Academy of Sciences, 123(34), e2536892123. https://doi.org/10.1073/pnas.2536892123
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
-
Salut i benestar