Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) publicat aquesta setmana a Nature Geoscience. L'estudi suggereix que aquest mecanisme podria haver implicat a la biosfera, ja que les plantes i el plàncton van lluitar per poder créixer sota nivells molt baixos de CO2.

 Les concentracions atmosfèriques de CO2 van fluctuar en un rang de 100 ppm (parts per milió, en volum) durant les edats glacials. Encara que ha estat difícil identificar els processos exactes existents darrere d'aquesta variació, se sap que els canvis en l'emmagatzematge de carboni realitzats pels organismes fotosintètics van exercir un paper important.

 "Quan observem detalladament els mesuraments de nuclis de gel, observem que les concentracions atmosfèriques de CO2 es van mantenir prop de 190 ppm durant gran part dels últims 800.000 anys, però molt rarament van caure més baix", va dir Sarah Eggleston, investigadora de l'ICTA-UAB i coautora de l'estudi. "Això ens va sorprendre, perquè suggereix que aquestes concentracions molt baixes de CO2 eren bastant estables. És més, sabem que el CO2 era sovint molt alt en el passat geològic llunyà, però no disposem de proves que les concentracions de CO2 hagin estat mai inferiors a 190 ppm ".

 "Sabem que, al llarg de centenars de milers d'anys, el CO2 es va regular reaccionant lentament amb les roques exposades", va explicar Eric Galbraith, autor principal de l'estudi i professor d'ICREA a l'ICTA-UAB. "Però això seria massa lent per explicar l'estabilitat durant períodes de només uns milers d'anys, com veiem en els nuclis de gel. Així que deu haver estat un altre mecanisme que es va activar sota nivells de CO2 molt baixos".

Els autors suggereixen que és més probable que fos la biosfera la que va mantenir temperatures habitables, ja que a nivells molt baixos de CO2, les plantes i el fitoplàncton lluiten per fer la fotosíntesi. Un creixement més lent d'aquests organismes hauria significat menys carboni en els sòls i en els oceans profunds, deixant més en l'atmosfera i impedint així que les concentracions de CO2 caiguessin encara més. Això podria haver evitat el refredament extrem que hauria portat a la Terra a congelar-se com una "bola de neu".

No obstant això, l'estudi no va revelar una regulació corresponent durant els períodes càlids dels cicles de l'edat de gel, el que suggereix que la Terra no té un mecanisme similar per prevenir l'escalfament ràpid.

Article de referència:
E. D. Galbraith and S. Eggleston. A lower limit to atmospheric CO2 concentrations over the past 800,000 years, Nature Geoscience. DOI: http://dx.doi.org/10.1038/ngeo2914