Un projecte vol fer més eficients i sostenibles les depuradores al Mediterrani
El projecte SPORE-MED, coordinat pel grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG), busca millorar les depuradores urbanes d’aigües residuals. El grup Sostenipra de l'ICTA-UAB avaluarà els impactes i beneficis ambientals i econòmics de les millores desenvolupades. El projecte, de tres anys de durada, agrupa set universitats i dues grans empreses d’Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre, el Marroc i Tunísia.
Les depuradores urbanes són infraestructures hídriques necessàries per tractar l’aigua que utilitzem i retornar-la al medi en bones condicions. En els darrers anys les depuradores també estan esdevenint una font de recursos- com aigua regenerada o nutrients- i un element clau de vigilància epidemiològica. Tot i així, continuen essent unes grans consumidores d’energia i encara no són capaces d’eliminar alguns contaminants. Amb un pressupost de 3,67 milions d’euros- dels quals 3,35 estan finançats per la fundació PRIMA-, el projecte SPORE-MED té com a objectiu millorar les depuradores actuals perquè responguin a aquests i altres reptes del nexe aigua-energia-alimentació-salut a la regió mediterrània, una zona més vulnerable que la mitjana del planeta al canvi climàtic i a l’escassetat d’aigua.
Durant els tres anys de durada del projecte està previst que es construeixin i s’instal·lin quatre plantes pilot en depuradores dels països participants per avaluar processos de tractament i sistemes de monitorització innovadors que encara no estan disponibles al mercat. L’empresa GS INIMA Environment validarà un procés de depuració de fangs activitats d’alt rendiment amb baix consum energètic; la Universitat de Girona i la Universitat d’Sfax (Tunísia), la recuperació de nutrients en forma d’estruvita per fabricar fertilitzants; la Universitat de Salerno (Itàlia) i la Universitat Tècnica de Creta (Grècia), l’eliminació de micro-plàstics i d’altres micro-contaminants per mitjà de membranes; l’empresa ADASA, sistemes de monitorització microbiològica i de nutrients; i la Universitat d’Sfax, un sensor per incrementar el rati de detecció del virus SARS-CoV-2.
Més enllà de la millora i la sostenibilitat dels sistemes de sanejament, el projecte també contribuirà a l’obtenció de nous productes i serveis en els sectors agrícola i sanitari. La Universitat Politècnica Mohammed VI (Marroc) avaluarà el valor agronòmic dels fertilitzants obtinguts i la irrigació amb aigua depurada, i la UdG determinarà l’efecte d’aquestes pràctiques agrícoles en la microbiologia del sòl. En l’àmbit de la salut, la Universitat de Xipre posarà en marxa un nou sistema de seguiment del virus SARS-CoV-2 i de la resistència microbiana als antibiòtics a la regió de Nicòsia.
El grup Sostenipra de l'ICTA-UAB avaluarà els impactes ambientals i econòmics d’aquestes tecnologies, productes i serveis tenint en compte tot el seu cicle de vida. A més, la Universitat de Girona estudiarà la seva acceptació social; i la Universitat de Xipre durà a terme una anàlisi de riscos de la reutilització d’aigua tractada per reg agrícola. Tot plegat, amb l’objectiu de transferir els resultats del projecte a la societat, sigui a través de l’explotació duta a terme per les dues empreses participants, la llicència de les tecnologies validades a entitats externes, o la creació d’empreses spinoff per part de les universitats.
Primera presa de contacte
Una vintena dels participants del projecte es van trobar en una reunió inicial que va tenir lloc el 5 i el 6 de juny al Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona. La vicerectora de recerca de la UdG, Maria Pla, va donar la benvinguda als participants, que varen planificar les actuacions que es duran a terme durant el primer any. A més a més, van visitar la depuradora d’aigües residuals de La Garriga (Barcelona), on es troba instal·lat un pilot a petita escala d’un dels processos de tractament innovadors que es validaran al projecte.