Vés al contingut principal

Un projecte analitzarà la contaminació per microplàstics a les ciutats

28 oct. 2022
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Nova campanya de micromecenatge per desenvolupar un sistema senzill de mostreig a les àrees urbanes.

PLASTICKER

Cada habitant allibera directament o indirectament al medi uns 2,5 kg de microplàstics per any.

Les ciutats són la principal font de producció dels més de 24 trilions de microplàstics que suren als oceans de tot el món, i s'estima que les zones urbanes poden arribar a acumular més de 700 partícules de microplàstics per metre quadrat al dia. Això no obstant, l'absència d'estudis concrets no permet conèixer amb exactitud la presència d'aquests contaminants al medi urbà a causa de la dificultat pràctica i el cost de mostrejar, identificar i quantificar aquestes substàncies.

Amb l'objectiu d'oferir informació detallada sobre la presència d'aquestes micropartícules a les ciutats, científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) han posat en marxa el projecte Plasticker. Gràcies a l'impuls del Parc de Recerca UAB a través del seu 12è Programa de Generació d'Idees, volen dissenyar un mètode senzill i econòmic de mostreig: un adhesiu 100 % biodegradable que, en col·locar-se sobre les superfícies urbanes, com ara voreres, mobiliari urbà o parcs infantils, atrapa les partícules que s’hi dipositen. D'aquesta manera, i mitjançant l'anàlisi d'aquestes mostres al laboratori, serà possible conèixer la tipologia i la quantitat de microplàstics presents a les ciutats.

Origen

"Encara que la majoria dels microplàstics arriba al medi marí a través dels rius, el seu origen es troba a les àrees urbanes, que és on es concentra l'activitat humana”, recorda Michaël Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB, que explica que cada habitant allibera directament o indirectament al medi uns 2,5 kg de microplàstics per any. Aquests microplàstics procedeixen principalment de l'abrasió dels pneumàtics (50,5 %) i de les carreteres (9,4 %), seguit dels pèl·lets de plàstic (7,4 %), el transport i tractament de residus (6,8 %), l'abrasió de superfícies esportives (5,3 %), la construcció, el desgast de les soles de les sabates, els envasos de plàstics, la pintura de les carreteres o la fricció dels tèxtils a les rentadores.

Així mateix, l'exposició constant a aquesta pol·lució suposa un risc potencial per a la salut de les persones. “Els microplàstics poden arribar al cos humà per inhalació, ingestió o per contacte amb la pell. Diversos estudis científics han demostrat que poden causar impactes greus a la salut humana com, per exemple, estrès físic, reaccions inflamatòries o alteracions en les respostes immunitàries”, explica Andrea Vidal Durà, actualment tècnica de sòls de l’ICGC.

Per als investigadors conèixer l'origen i les concentracions de microplàstics als nostres entorns quotidians és essencial en la presa de decisions sobre com afrontar aquest problema de contaminació que té efectes directes en la salut de les persones i els ecosistemes. Per això, el desenvolupament de la metodologia Plasticker és un pas endavant per reduir aquesta contaminació, i crear ciutats i espais més sostenibles i lliures de microplàstics. "L'objectiu és que les ciutats es converteixin en espais on puguem tocar, respirar i menjar sense exposar-nos a aquesta pol·lució invisible" explica Grelaud.

Per poder desenvolupar aquesta iniciativa, la UAB ha engegat la campanya de micromecenatge “Plasticker: el rastrejador urbà de microplàstics”, a través de la qual pretén aconseguir 10.000 euros per al desenvolupament dels materials i la metodologia, així com per a l'inici del mostreig i la fase d'anàlisi posterior al laboratori.

 

Web la campanya “Plasticker: el rastrejador urbà de microplàstics” https://micromecenatge.uab.cat/microplasticsensuperficies

 

Dins de