Vés al contingut principal

Un informe demana que s'inclogui el coneixement dels pobles indígenes a la política climàtica

29 set. 2022
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Un nou informe internacional destaca com el reconeixement i el respecte dels sistemes de coneixement dels pobles indígenes i les comunitats locals podria contribuir més en la lluita contra el canvi climàtic que moltes de les estratègies actuals. Per això, advoca per garantir la inclusió plena i equitativa dels pobles indígenes i les comunitats locals en els processos polítics.

Un informe demana que s'inclogui el coneixement dels pobles indígenes a la política climàtica

L'informe, publicat com a llibre blanc, ha estat elaborat per un equip internacional de 12 autors, entre els quals hi ha la Dra. Victoria Reyes-García, de l'Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i el Dr. Neil Dawson, de la Universitat d'East Anglia (Regne Unit), així com cinc acadèmics indígenes.

Aquesta iniciativa, copatrocinada pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i el Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), és una resposta a les creixents crides perquè es presti una major atenció internacional a la cultura en la ciència i la política del canvi climàtic.

Els autors es basen en bibliografia diversa i estudis de casos per il·lustrar per què el reconeixement dels sistemes de coneixement dels pobles indígenes i les comunitats locals aportaria molt a les estratègies científiques occidentals i suposaria un canvi transformador necessari respecte a les intervencions actuals.

Sovint es dona per fet que les respostes davant del canvi climàtic han d'implicar noves tecnologies o canvis de comportament impulsats pels governs i les grans empreses. Tot i això, els autors afirmen que aquests enfocaments es basen en una comprensió molt occidental i científica dels problemes, així com en solucions que van de dalt a baix. "Cada vegada hi ha més consens que no estem responent al canvi climàtic amb la rapidesa o l'eficàcia necessàries. Per fer front a aquest desafiament necessitem urgentment entendre el problema des d'una perspectiva diferent. Els valors i les cosmovisions dels pobles indígenes poden aportar-hi molt”, explica Rosario Carmona, investigadora del Centre de Recerca per a la Gestió Integral de Riscos de Desastres de Xile i col·laboradora de l'ICTA-UAB.

Els sistemes de coneixement que tenen els 400 milions de persones indígenes del món, a més de moltes comunitats locals i tradicionals, aporten formes alternatives de comprensió i mitjans provats per abordar problemes globals complexos, com ara el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Tot i això, de forma contraproduent, molts Pobles Indígenes i comunitats locals segueixen patint discriminació social, política i econòmica —que sovint inclou la violència i el desplaçament dels seus territoris— i són els més afectats pel canvi mediambiental i climàtic.

Els exemples detallats a l'informe inclouen la contribució de l'espiritualitat maputxe a la mitigació del canvi climàtic a Xile, els processos consuetudinaris (basats en costums, pràctiques i creences) que guien la reubicació de pobles costaners a Fiji, els coneixements locals de gestió de l'aigua a la Serra Nevada espanyola i les pràctiques indígenes de gestió d'incendis per a la conservació dels boscos a Bolívia.

També examina la resiliència associada als murs de pedra tradicionals per a l'agricultura a la regió de la Cordillera de les Filipines, la gestió local del risc d'inundacions als assentaments informals de Sierra Leone i els coneixements indígenes en entorns urbans, com la zona de la badia de San Francisco i la vall de Phoenix als Estats Units.

En els informes internacionals es reclama, cada cop més, una col·laboració més gran entre la ciència occidental i aquests diversos sistemes de coneixement com a forma de millorar l'eficàcia de l'acció climàtica.

"En poques paraules, molts organismes internacionals recomanen ara que els líders i representants indígenes exerceixin un paper molt més destacat i tinguin més oportunitats d'influir en les decisions i els compromisos de les negociacions mundials sobre el clima i les estratègies climàtiques a nivell nacional", va dir la Dr. Victòria Reyes-García, professora de recerca ICREA a l'ICTA-UAB. "Però, com il·lustra l'informe, això no és tan ràpid i fàcil d'aconseguir. Els sistemes de coneixement són molt complexos i estan arrelats en diferents visions del món i valors. Tot i que de vegades se suposa que són antiquats i no són rellevants per al món modern, els sistemes de coneixement indígenes són actius, dinàmics, contemporanis i molt resistents."

Els sistemes de coneixement no només inclouen valors, com creences espirituals i connexions amb la natura, sinó també maneres de decidir, organitzar i governar activament, gestionar i cuidar la terra i els recursos. Exerceixen un paper crucial en la gestió sostenible de gran part dels ecosistemes, espècies i recursos crítics del món.

El Dr. Dawson, investigador de l'Escola de Desenvolupament Internacional de la UEA i un dels autors principals de l'informe va assegurar que "respectar els drets humans dels pobles indígenes, els seus territoris i els seus coneixements podria fer molt més pel canvi climàtic que moltes solucions proposades". "És xocant que això representi un canvi tan gran, però aquest informe mostra que les diverses visions del món necessiten molt més reconeixement a la política i la ciència del clima", afegeix.

L'informe assenyala els passos que cal fer per millorar el reconeixement dels sistemes de coneixement indígenes i locals, com els drets plens i garantits sobre els territoris i les llengües indígenes, i destaca les característiques d'una col·laboració més equitativa.

Desenvolupar l'entesa intercultural, la confiança i els processos de governança adequats pot portar anys i va en contra de moltes suposicions i formes arrelades d'abordar les crisis mediambientals, però l'informe afirma que això és essencial per mantenir els ecosistemes i les persones.

A nivell local, es podria aconseguir una acció climàtica més eficaç assegurant els drets dels territoris indígenes i recolzant les institucions consuetudinàries. Les estratègies climàtiques nacionals i les contribucions determinades a nivell nacional (NDC) haurien d'incloure la governança consuetudinària i l'administració local com a vehicles per assolir nivells d'emissions sostenibles.

A nivell internacional, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) hauria d'elevar el paper de la Plataforma de les Comunitats Locals i els Pobles Indígenes (LCIPP) i facilitar una dotació més directa de recursos per donar suport a l'aplicació i la resiliència dels diversos sistemes de coneixement.

A més, els processos d'avaluació de l'IPCC haurien d'incloure més acadèmics indígenes com a autors principals de l'avaluació, utilitzar formes més àmplies de citació i estudis de cas per a la propera Ronda d'Avaluació 7 i posteriors, i més evidència sobre el paper que exerceixen els Pobles Indígenes i les comunitats locals a través dels seus sistemes, tradicionals però alhora en constant evolució.

Informe accessible aquí

Dins de