Vés al contingut principal

Un estudi revela que la glacera de Mont Perdut va resistir als períodes càlids de l'època romana i medieval

06 abr. 2021
Compartir per Whatsapp Compartir per e-mail

La investigació, en què ha participat l'ICTA-UAB, ha permès conèixer l'edat d'aquesta massa de gel, situada al Pirineu aragonès i actualment gairebé desapareguda. El treball ha determinat que la glacera està present, al menys, des dels últims 2.000 anys.

Glaciar de Monte Perdido

L'ICTA-UAB ha participat en una investigació liderada per l'Instituto Pirenaico de Ecología, centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IPE-CSIC) que ha permès conèixer l'edat de gel de la glacera de Mont Perdut, un dels llocs més emblemàtics dels Pirineus i de les poques glaceres que encara resisteixen en l'actual context d'augment de temperatures a escala global. En la investigació ha participat Jordi Garcia-Orellana, investigador de l'ICTA-UAB i del Departament de Física de la UAB.

El volum total i el gruix del gel d'aquesta glacera disminueix cada any i està previst que en unes poques dècades hagi desaparegut completament. Tot i que el retrocés d'aquesta i altres glaceres pirinenques és evident, encara no es coneixia si, en els últims mil·lennis, la glacera va experimentar altres períodes de retrocés semblants o si, fins i tot, va poder arribar a desaparèixer com a resposta a períodes càlids anteriors.

Gràcies a diverses datacions realitzades per la tècnica de carboni-14 en petits restes orgàniques trobats en el gel, els investigadors que han dut a terme aquest treball han pogut determinar que la glacera del Mont Perdut està present des de, al menys, els últims 2.000 anys. En concret, aquest estudi ha posat de manifest que aquesta massa de gel va perdurar durant el període romà i l'Edat Mitjana, encara que va experimentar una important etapa de fusió en un període climàtic que els científics coneixen com la "Anomalia Climàtica Medieval". Aquesta època va tenir lloc entre els segles X-XIV i es va caracteritzar per experimentar elevades temperatures mitjanes i abundants sequeres en diverses zones del planeta. Segons la investigadora que ha liderat aquest projecte des de l'Instituto Pirenaico de Ecología, Ana Moreno, aquests nous resultats "proporcionen un context temporal necessari a l'escalfament actual i atorguen la categoria d'excepcional al canvi climàtic dels nostres dies, al menys en els últims 2.000 anys".

A més d'aportar evidències d'altres èpoques càlides anteriors en què la glacera de Mont Perdut va retrocedir, aquest treball ha reflectit que la glacera ha perdut en l'últim segle el gel acumulat en els últims 600 anys. És a dir, pràcticament s'ha fos en els últims cent anys tot el gel corresponent al període conegut com "Petita Edat de Gel". Durant aquesta etapa freda, que va tenir lloc entre els segles XV-XIX, les glaceres de tot Europa van experimentar un avanç considerable com a conseqüència de les baixes temperatures i d'un augment de les precipitacions en forma de neu.

Les anàlisis geoquímiques han confirmat aquesta enorme pèrdua de gel recent ja que els indicadors d'activitat humana que s'han analitzat en la glacera, com poden ser el sutge, el mercuri o el plom (en part derivat de la gasolina), que apareixen en quantitats molt elevades en els nostres dies, es troben en valors molt inferiors als esperables a la part superior de la seqüència de gel.

Per tant, aquest estudi, realitzat en el marc del projecte EXPLORA PaleoICE juntament amb diversos centres d'investigació espanyols, conclou que l'escalfament actual als Pirineus és més ràpid i intens que l'ocorregut en anteriors fases càlides dels darrers 2.000 anys. Així, és raonable esperar la desaparició de la glacera de Mont Perdut, així com d'altres glaceres pirinenques i del sud d'Europa, en les pròximes dècades.
 

Referència: Moreno, Ana et al. (2021) The case of a southern European glacier which survived Roman and medieval warm periods but is disappearing under recent warming https://tc.copernicus.org/articles/15/1157/2021/

Dins de