Vés al contingut principal

Un estudi aprofundeix en el paper dels sistemes de sanejament sobre l'estat de qualitat dels sistemes fluvials a la conca del Besòs

12 març 2021
Compartir per Whatsapp Compartir per e-mail

Un estudi de l’ICTA-UAB i de l’Observatori Rivus constata que la implementació i la millora dels sistemes de sanejament han afavorit l'estat de qualitat dels rius de la conca del Besòs en els darrers 20 anys.

Planta sanejament

La implementació de la xarxa d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) i els avenços en els processos de tractament han permès la millora de la qualitat ecològica de la conca del Besòs en els darrers 20 anys, facilitant l’expansió d’espècies clau, indicadores de qualitat i recuperació.

Així es desprèn d’un estudi realitzat per Antoni Mas Ponce, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en el marc del projecte Observatori Rivus, conjuntament amb investigadors del CREAF i en col·laboració amb el Consorci Besòs Tordera i la Fundació Rivus. L’estudi, publicat a la revista Environmental Processes, avalua els efectes de la implementació dels sistemes de sanejament en l’estat de la qualitat ecològica dels sistemes fluvials de la conca del Besòs entre els anys 2000 i 2018.

El ràpid procés d’industrialització i d’urbanització succeït durant les dècades de 1960 i 1970 va donar lloc a una important alteració de la qualitat de l’aigua i dels cabals dels sistemes fluvials mediterranis. La manca de sistemes de tractament a la majoria de les ciutats de Catalunya va derivar en l’abocament incontrolat d’aigües residuals cap al medi, provocant nombrosos episodis de contaminació. En concret, la conca del Besòs va ser considerada en aquest període com un dels rius més contaminats d’Europa a causa de les fortes pressions antropogèniques.

El 1995, el govern català aprovà el Pla de Sanejament de Catalunya amb el principal objectiu de reduir i eliminar els contaminants de la majoria dels sistemes fluvials del país. Actualment aquest Pla, del qual n’és responsable l’Agència Catalana de l’Aigua com a ens competent en el cicle de l'aigua i en matèria de sanejament a Catalunya, inclou 527 EDAR. A la conca del Besòs hi ha instal·lades 26 depuradores, 13 d’elles gestionades pel Consorci Besòs Tordera,  que donen servei als 2 milions de persones que habiten a la zona.

Els investigadors responsables de l’estudi han analitzat dades relatives a la qualitat biològica i hidromorfològica d’àrees de capçalera i de cursos mitjans i baixos del rius de la conca del Besòs, emprant comunitats d’algues diatomees, els macroinvertebrats i la vegetació de ribera com a bioindicadors. Els resultats obtinguts mostren una millora general de la qualitat de l’aigua en el període estudiat.

A més, s’han analitzat les dades referents als nivells de conductivitat i concentració d’amoni d’efluents de 13 depuradores de la conca del Besòs en un període de 20 anys. Generalment, la variabilitat d’aquests paràmetres fisicoquímics afecta directament a la biodiversitat que habita en els sistemes fluvials, especialment als macroinvertebrats. En el període estudiat, els nivells d’aquests paràmetres mostren una clara tendència a la baixa, reduint-se molt la capacitat contaminant de la sortida de les depuradores.

L’avaluació de l’efecte de la millora del sistema de sanejament sobre la qualitat dels sistemes fluvials s’ha realitzat a partir de l’anàlisi de la interacció entre els indicadors biològics dels sistemes fluvials i aquests paràmetres fisicoquímics en els cabals de sortida de les EDAR. “Hi ha molta recerca publicada que demostra l’eficiència dels sistemes de tractament enfront l’estat de qualitat dels rius, però molt poca considerant bioindicadors de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials, com el que planteja aquesta recerca”, afirma Antoni Mas Ponce, autor principal de l’estudi.

Els investigadors del treball evidencien el paper positiu de la implementació de més i millors sistemes de sanejament a la conca del Besòs. “La millora de l’estat de qualitat dels rius en les últimes dècades és una evidència, però encara queda un gran recorregut per endavant que permeti assolir el bon estat ecològic dels sistemes fluvials i fer front als reptes del canvi global, especialment al canvi climàtic i a l’expansió d’espècies exòtiques invasores”, indica la Dra. Sònia Sànchez- Mateo, investigadora de l’ICTA-UAB, tècnica a la Fundació Rivus i coordinadora de l’Observatori Rivus, qui recorda la importància de promoure programes de monitoratge a mitjà i llarg termini.

El model proposat en aquesta recerca pot ser una eina replicable i transversal en plans de gestió d’altres conques hidrogràfiques mediterrànies amb disponibilitat de sèries de dades llargues i robustes d’indicadors de l’estat de qualitat.

Article científic

Mas-Ponce A., Molowny-Horas R., Pla E., Sànchez-Mateo S. (2021). Assessing the Effects of Wastewater Treatment Plant Effluents on the Ecological Quality Status in a Mediterranean River Basin.  Environmental Processes. 

Disponible aquí: https://link.springer.com/article/10.1007/s40710-021-00498-z#Sec21

 

 

 

 

Dins de