Un centenar de multinacionals, culpables del 20 % dels conflictes extractius del món
Només un centenar d’empreses multinacionals són darrere d’una cinquena part dels conflictes extractius documentats a tot el món, segons revela un estudi recent de l’ICTA-UAB. L’informe posa de manifest que les empreses de països del Nord global s’apoderen dels recursos i els beneficis, mentre que el Sud global suporta els impactes socials i ecològics.
Els resultats es basen en de l’anàlisi de les dades de l’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), un mapa interactiu que localitza i documenta més de 4.300 conflictes extractius a tot el món, com mines en disputa, oleoductes o preses hidroelèctriques, als quals activistes de justícia ambiental i comunitats locals oposen resistència.
Les 100 corporacions més conflictives – entre les quals Shell, Glencore, Repsol i Bayer-Monsanto –representen només el 2 % de les 5.500 empreses documentades a l’EJAtlas, però estan involucrades en el 20% dels conflictes analitzats. La gran majoria d'aquestes empreses són gegants transnacionals que operen als sectors d'energia, mineria i hidroelectricitat, tenen la seu al Nord global, i les seves activitats generen efectes negatius greus a les comunitats del Sud global.
L’estudi revela que gairebé la meitat dels projectes extractius conflictius de companyies del Nord global se situen al Sud global. A més, el 50% de les empreses involucrades en conflictes a països empobrits provenen d’economies desenvolupades com els EUA, la Xina i Europa.
"Les actuals regles del comerç global, com els tractats de lliure comerç, els tribunals d'arbitratge en controvèrsies entre inversors i Estats, i els incentius fiscals a la inversió estrangera, promouen el creixement sense restriccions de les grans transnacionals involucrades en un gran nombre de conflictes extractius, i agreugen els impactes ambientals i socials", explica Llavero-Pasquina, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'estudi, publicat aquesta setmana a la revista científica Global Environmental Change.
Les corporacions transnacionals estan especialment involucrades en conflictes relacionats amb productes amb un alt valor o amb una gran empremta ambiental, com ara el blat de moro, el cotó, el petroli, el gas o els minerals preciosos i rars. En canvi, els conflictes per recursos de menor valor, com ara el carbó o els residus, involucren amb més freqüència empreses nacionals. L'extracció i el transport d'aquests béns estratègics permeten a les empreses del Nord global concentrar riquesa de manera més eficient, alhora que traslladen els danys —com la despossessió de terres, la desforestació o els vessaments de petroli— a comunitats i ecosistemes del sud global.
L’estudi també mostra que la participació de corporacions transnacionals en aquests projectes agreuja les conseqüències socioambientals per a les poblacions locals. Els autors documenten més esdeveniments violents, desplaçaments forçats, despossessió de terres, pèrdua de mitjans de vida i coneixements tradicionals, així com un impacte més gran en les dones i els indígenes. En molts casos, aquests conflictes donen lloc a repressió, corrupció i fins i tot assassinats de líders comunitaris i activistes ambientals.
Els resultats de l’informe qüestionen les polítiques de responsabilitat social corporativa i els compromisos de sostenibilitat voluntària. Tot i que moltes d’aquestes empreses formen part d’iniciatives com el Pacte Mundial de l’ONU, continuen operant en sectors extractius amb impactes negatius elevats.
Iniciatives voluntàries tèbies, basades principalment en l'autoavaluació, ofereixen una imatge enganyosa de transparència i de responsabilitat corporativa. Tot i això, les veus de les persones defensores del medi ambient que s'oposen a les seves operacions posen de manifest una història d'impunitat empresarial generalitzada i una falta sistèmica de rendició de comptes i justícia», afirma Llavero-Pasquina, coordinador de l'Environmental Justice Atlas.
Els investigadors fan una crida al món acadèmic i a les organitzacions internacionals perquè jutgin el comportament social i mediambiental de les empreses en funció dels perjudicis patits per les comunitats afectades i no de les polítiques voluntàries de les empreses. Els resultats de l'estudi insten els responsables polítics a reescriure les regles del comerç mundial sobre la base dels principis d'equitat, autonomia i reciprocitat, i a aplicar a les empreses transnacionals normatives vinculants, obligatòries i executables per evitar danys i, quan calgui, proporcionar les eines per garantir la rendició de comptes i la responsabilitat pels impactes vinculats a les dolentes.
«Aquesta investigació aporta llum sobre els racons més foscos de l'abús corporatiu, mostrant amb claredat l'extensió i la profunditat dels tentacles de les males pràctiques empresarials», va afirmar Rachel Rose Jackson, directora de Recerca i Política Climàtica de Corporate Accountability, una organització de vigilància empresarial. «També il·lustra clarament el fracàs dels mecanismes existents per fer justícia, abordar els danys i posar fi a futures irregularitats. Les solucions a la impunitat empresarial no són els compromisos voluntaris, l'autoregulació o les mesures a mitges amb escassa o nul·la supervisió. Abordar els abusos empresarials exigeix mesures significatives que siguin jurídicament vinculants i que protegeixin realment les persones i el planeta (no la cobdícia empresarial). Fins que no responsabilitzem les empreses dels danys que causen, seguiran sembrant la destrucció en el seu desmesurat afany de lucre», indica.
«Aquest article mostra clarament que les normes del comerç mundial són un llegat del colonialisme que dona via lliure a les empreses transnacionals del nord global per seguir saquejant el sud global a costa de les comunitats i els ecosistemes», diu Meena Raman, responsable de Programes de la Xarxa del Tercer Món. «Només un canvi de sistema que contraresti l'ordre imperialista i neoliberal i permeti la sobirania econòmica i ecològica dels pobles, una distribució justa dels recursos mundials, així com formes de desenvolupament que siguin ecològicament sostenibles i satisfacin les necessitats humanes, pot oferir una autèntica justícia per als pobres i el planeta».
L'estudi surt a la llum mentre el Parlament Europeu debat el paquet de mesures de desregulació de la Comissió Europea que diluirà les obligacions de les empreses de prevenir les violacions dels drets humans i el medi ambient a les seves cadenes de subministrament mundials en virtut de la Directiva sobre la Diligència Deguda per a la Sostenibilitat de les Empreses.
En declaracions a la Coalició Europea per la Justícia Corporativa, Nick Omonuk, activista per la justícia climàtica opositora a l'oleoducte EACOP de TotalEnergies a Uganda, va afirmar: "Les empreses irresponsables no només extreuen recursos, extreuen vida. Desplacen persones, destrueixen mitjans de subsistència i contaminen l’aigua i el sòl dels quals depenem. Aquestes empreses saben exactament què fan, però no els importa, perquè el sistema les protegeix a elles, no a nosaltres. Som nosaltres els qui som tractats com a delinqüents. La Comissió Europea està convertint la impunitat empresarial en la norma; és una sentència de mort per a les nostres comunitats. Si s’aproven les propostes de l’Òmnibus, donaran carta blanca als contaminants i atacaran directament les víctimes i les comunitats."
Article de referència
Llavero-Pasquina, M. (2025) Driving ecologically unequal exchange: A global analysis of multinational corporations’ role in environmental conflicts. Global Environmental Change. https://doi.org/10.1016/j.gloenvcha.2025.103006