Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?
Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.
Així es desprèn d’un estudi liderat per l’investigador de l’ICTA-UAB Albert Bach publicat recentment a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health on es realitza una revisió sistemàtica de la literatura científica existent amb l’objectiu de determinar quines característiques haurien de tenir els boscos per generar impacte en la salut humana.
El paper dels boscos sobre la salut humana s´ha abordat àmpliament per part de la comunitat científica aportant evidències sobre els beneficis de l’exposició a aquests ecosistemes. En l’actualitat, es comencen a integrar objectius de salut en estratègies, plans de gestió i polítiques forestals nacionals e internacionals. Malgrat això, els estudis que identifiquen els mecanismes pels quals les característiques dels bosc poden induir aquests efectes sobre la salut humana són encara escassos.
L’estudi de l’ICTA-UAB, realitzat en col·laboració amb investigadors del CREAF, el Departament de Geografia de la UAB, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i l’Hospital d’Olot, analitza quin nivell de descripció dels boscos recullen els estudis existents sobre salut humana, així com quines possibles relacions es poden establir entre les variables del bosc i els efectes sobre la salut.
Segons els resultats, els estudis previs mostren una gran heterogeneïtat en la descripció dels boscos, i destaquen una manca de criteris unificats en l’anàlisi de les característiques més elementals, com els tipus de bosc, la composició d’espècies o l’edat del bosc. De fet, prop del 20% dels estudis revisats no detallen cap paràmetre. Tot i l’evidència científica dels efectes dels boscos en la salut, l’estudi no ha pogut identificar cap element o característica dels boscos com determinant d’aquests beneficis. A més, no s’ha pogut establir cap relació entre el nivell més bàsic de descripció d’un bosc (el tipus de bosc) i cap de les tres variables mèdiques més estudiades: la pressió arterial, el ritme cardíac i els nivells de cortisol.
En conclusió, l’estudi fa èmfasi en la necessitat de generar noves dades i investigacions que permetin relacionar elements i característiques forestals amb variables de salut humana. Davant l’alta heterogeneïtat en la descripció dels boscos, l’autor encoratja als estudiosos a incorporar especificacions més precises de les variables del bosc per continuar avançant en aquest camp, generant una visió integrada del binomi bosc-salut per tal d’aportar eines per a la gestió forestal i l’ús potencial d’aquests hàbitats per a la medicina preventiva i les guies de pràctica clínica.