Manifest SOMMa: L'acció climàtica: coneixement científic i consens social

Manifest

Com a xarxa de centres i unitats de recerca d’excel·lència, des de l’Aliança de Centres d’Excel·lència Severo Ochoa i Unitats d’Excel·lència María de Maeztu (SOMMa) volem fer una crida urgent i oferir la nostra ajuda per abordar l’emergència climàtica amb una política de país que estigui basada en el coneixement i les evidències científiques. Aquesta crida va adreçada a tots els agents responsables de la governança, als representants polítics i a tota la societat. Recordem que la ciència és essencial per afrontar un problema tan complex, amb impactes tan importants i tantes arestes com el canvi climàtic.

Gràcies a la recerca científica comptem amb el coneixement i les eines necessàries per comprendre el problema, anticipar-ne les conseqüències i dissenyar solucions eficaces i sostenibles des d’una perspectiva social, econòmica i ambiental. L’allargada onada de calor que, aquest estiu, ha alimentat una devastadora onada d’incendis i ha posat en risc la salut de la població a Espanya i a gran part d’Europa, no és sinó una de les múltiples manifestacions dels efectes del canvi climàtic. El coneixement científic disponible demostra que el canvi climàtic està causat principalment per les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle derivades d’activitats humanes. Així mateix, permet establir relacions entre aquests processos i les conseqüències creixents, moltes d’elles sense precedents, que estan afectant els nostres ecosistemes i la nostra societat en la darrera dècada. Sense la ciència, no podríem distingir entre variabilitat natural i els canvis induïts per l’ésser humà en la composició de la nostra atmosfera, ni comprendre com aquestes alteracions modifiquen l’equilibri dels processos fisicoquímics i biològics, que finalment condueixen a canvis globals en els patrons atmosfèrics i marins amb les corresponents conseqüències en les societats i els ecosistemes.

Per tot això, el coneixement científic és fonamental per a:

• Planificar polítiques d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, basades en un diagnòstic, previsió i solucions científicament sòlides.
• Determinar com el canvi climàtic afectarà sectors com la salut, l’agricultura, la biodiversitat, l’economia o les ciutats.
• Desenvolupar solucions tecnològiques com les energies renovables, els sistemes de captura de carboni, l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible, una agricultura resilient o ciutats més sostenibles i adaptades al canvi climàtic. Els avenços científics i la innovació tecnològica en aquests àmbits obren noves vies per reduir emissions i adaptar-nos al canvi climàtic a una velocitat més gran.
• Explicar a la societat, amb dades verificables, la urgència del problema i l’efectivitat de les mesures a adoptar, contrarestant la desinformació.

Els informes del Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) en els seus sis cicles des de la seva creació a finals dels anys vuitanta, i els de comunitats científiques nacionals i internacionals que han avaluat el coneixement existent, han posat de manifest que tenim prou informació per assegurar que l’Emergència Climàtica requereix una acció urgent que necessita:

• Visió política a llarg termini: amb el desenvolupament d’iniciatives que transcendeixin legislatures i governs. Les mesures efectives (transició energètica, adaptació en infraestructures, restauració dels ecosistemes, agricultura resilient i innovacions tecnològiques associades) només poden tenir impacte si es planifiquen i es mantenen durant dècades.
• Estabilitat normativa i econòmica: empreses, inversors i ciutadans necessiten regles clares i duradores, que assegurin que no es produeixin canvis bruscos de rumb amb cada canvi de govern. Només així es generarà la confiança necessària per impulsar la inversió en, per exemple, energies netes, mobilitat sostenible i eficiència energètica.
• Unitat davant el problema: cal un consens social i polític, prenent com a base el millor coneixement disponible, per actuar de manera conjunta i justa tant en una transició econòmica i social que en combati les causes, com en el disseny de mesures per adaptar-nos als impactes (onades de calor, sequeres, inundacions, incendis, pèrdua de biodiversitat).
• Coordinació multinivell: és imprescindible la coordinació de les polítiques entre diferents nivells de govern (internacional, nacional, regional i local), evitant duplicitats i buits d’acció.

En resum, SOMMa considera urgent abordar l’emergència climàtica amb una política de país, basada en el coneixement i les evidències científiques, que asseguri continuïtat, estabilitat i consens social.