Les petxines marines permeten conèixer com les poblacions prehistòriques es van adaptar als canvis climàtics

La revista Scientific Reports ha publicat un treball coordinat per Asier García Escárzaga, des de la Universidad de La Rioja (UR) i l'Institut Max Planck (Alemanya), i Igor Gutiérrez Zugasti, de l'Instituto Internacional de Investigaciones Prehistóricas de Cantabria (IIIPC) y la Universidad de Cantabria (UC). 

Asier García Escárzaga, actualment investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la UAB, ha desenvolupat aquest treball en col·laboració amb membres d'altres centres acadèmics (Institut Max Planck d'Alemanya, Universidad de Burgos, Universidad Complutense de Madrid, Universidad de Faro). 

L'article ofereix els resultats de l'estudi, centrat en les petxines de mol·luscs marins del jaciment d'El Mazo (Asturias) i dut a terme per un equip d'especialistes de diferents àrees científiques que ha combinat anàlisis arqueomalacològiques i geoquímiques. 

El resultat ha permès determinar un descens d'uns 2 ºC de l'aigua del mar al nord de la península ibèrica fa 8.200 anys durant l'anomenat esdeveniment fred 8,2. Aquest refredament va ser suficient per provocar un canvi en la disponibilitat de les diferents espècies de marisc que habitaven el litoral cantàbric. Una mena de pegellida adaptada a climes freds (Patella vulgata) va augmentar la seva presència, mentre que el percentatge d'un tipus de cargol marí adaptat a climes temperats (Phorcus lineatus) va disminuir com a conseqüència de la reducció de les temperatures. 

Els investigadors també han observat un descens en la mida de les petxines dels mol·luscs durant el període que va durar el refredament de l'aigua del mar, fet que interpreten com una conseqüència de l'augment en la intensitat de l'explotació del litoral per part dels humans prehistòrics. Aquesta intensitat més gran en la recol·lecció de marisc devia ser resultat, segons els autors d'aquest treball, d'un creixement demogràfic en aquests entorns costaners atlàntics, que van actuar com a refugis durant aquest esdeveniment fred. 

La resolució aportada per la combinació de l'anàlisi taxonòmica, geoquímica i cronològica dels mol·luscs dels jaciments arqueològics té importants implicacions per a futurs estudis que pretenguin determinar la importància dels canvis climàtics per als entorns marins, i les adaptacions humanes, en regions, i períodes de temps, en què els recursos oceànics van ser crucials per a la nostra espècie. Així mateix, la comprensió de l'impacte climàtic de l'esdeveniment 8,2 pot ajudar a comprendre les possibles conseqüències del canvi climàtic actual a l'Atlàntic Nord. 

Referència: 
García-Escárzaga, A., Gutiérrez-Zugasti, I., Marín-Arroyo, A.B. et al. Human forager response to abrupt climate change at 8.2 ka on the Atlantic coast of Europe. Sci Rep 12, 6481 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-10135-w