Les «falses solucions» climàtiques de la indústria fòssil reforcen el poder d'aquestes companyies i agreugen la injustícia ambiental

Així ho demostra un estudi fet per l’ICTA-UAB en col·laboració amb la Universitat de Sussex, basat en 48 casos de conflictes ambientals arreu del món. 

L’estudi, publicat a la revista Energy Research & Social Science, denuncia que la indústria fòssil es presenta cada vegada més com a «part de la solució» a l’emergència climàtica amb l’únic objectiu de frenar la pressió social, legal i política que reclama un abandonament ràpid dels combustibles fòssils. Segons els autors, aquesta estratègia permet a les companyies continuar expandint i connectant els seus gasoductes, refineries i centrals tèrmiques amb noves infraestructures d’hidrogen, biocombustibles o captura de carboni per justificar la continuïtat d’infraestructures fòssils durant dècades. Un exemple seria el gasoducte H2Med que es vol construir entre Barcelona i Marsella, justificat per la necessitat de transportar hidrogen, però que es podrà utilitzar per transportar gas fòssil. 

Marcel Llavero Pasquina, investigador de l’ICTA-UAB, explica que aquestes tecnologies no permeten mitigar el canvi climàtic si no substitueixen i posen fi a l’extracció de petroli, gas i carbó. «La veritable contribució climàtica d’aquestes empreses s’ha de mesurar pels combustibles fòssils que deixen sense explotar, no pels projectes que presenten com a verds», indica. 

L’article conclou que les tecnologies impulsades per les empreses fòssils no han demostrat capacitat per capturar o reduir diòxid de carboni a l’escala necessària i que, lluny de millorar les condicions de vida, reprodueixen la injustícia ambiental: amplien la contaminació de l’aire, la despossessió de terres i la destrucció de modes de vida tradicionals, especialment en països del Sud global. A això s’hi suma que aquests projectes reben generosos subsidis públics, cosa que incrementa els beneficis privats d’iniciatives «amb una eficàcia climàtica limitada o dubtosa». 

La investigació també revela que moltes d’aquestes falses solucions reforcen aliances entre la indústria fòssil i sectors altament contaminants, com l’aviació, l’agroindústria o la mineria, de manera que es creen nous vincles de dependència econòmica que consoliden encara més ​el poder socioeconòmic de la indústria fòssil​. 

Aquestes estratègies permeten a les petrolieres presentar-se com a actors indispensables per a la transició energètica i la descarbonització de la societat, i mantenir així la seva influència a governs, institucions internacionals, mercats financers i fòrums de governança climàtica. «Aquesta narrativa que les empreses de combustibles fòssils són “part de la solució” resulta fonamental per preservar-ne la legitimitat i evitar transformacions profundes que en qüestionin el poder i el model extractiu», indica Llavero Pasquina. 

Per a Freddie Daley, investigador associat de la Universitat de Sussex, l’estudi «mostra que les falses solucions no són el resultat d’accidents tecnològics o errors experimentals: són estratègies deliberades de la indústria dels combustibles fòssils per retardar el final de l’era dels combustibles fòssils. Donen l’aparença de progrés mentre mantenen intacte el sistema subjacent a un cost considerable per al nostre medi ambient i clima». 

«Si els governs es prenen seriosament el compliment dels seus compromisos climàtics internacionals i nacionals, han de deixar de tractar el retard com a innovació i deixar de recompensar les empreses per tornar a presentar velles antigues pràctiques extractives com a nova acció climàtica», indica. 

Hi ha una resistència cada cop més gran de comunitats locals, pobles indígenes i moviments de justícia ambiental d’arreu del món que denuncien aquestes iniciatives com a falses solucions que no aborden les causes estructurals de la crisi climàtica i ambiental, com ara les desigualtats socioeconòmiques, el neocolonialisme o l’expansió de l’economia industrial i de consum. 

El treball alerta que la integració d’aquestes falses solucions en polítiques públiques i mercats energètics pot bloquejar transformacions reals en el sistema energètic global i consolidar el poder i els interessos de les empreses fòssils en un moment crític per a la descarbonització. Els autors assenyalen la urgència de repensar la regulació i el paper d’aquestes tecnologies per evitar que la transició energètica quedi capturada pels que busquen perpetuar el model fòssil. 

 

Article de referència: Llavero-Pasquina, M. et al. False solutions: How do fossil fuel companies reproduce their power through the energy transition. Energy Research & Social Science. https://doi.org/10.1016/j.erss.2025.104367