Les cobertes blanques i els parcs urbans redueixen la calor a la ciutat, però no compensen l’escalfament extrem del planeta

La recerca, que s’ha dut a terme en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya, va fer servir simulacions meteorològiques d’alta resolució i el mètode de pseudo-escalfament global (PGW, per la sigla en anglès) per projectar futures onades de calor a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els investigadors van avaluar tres estratègies d’adaptació urbana a les altes temperatures a les ciutats: pintar les cobertes de blanc per augmentar l’albedo, instal·lar terrats verds irrigats i ampliar els parcs urbans i l’agricultura periurbana, ajustant alhora la cobertura forestal urbana segons el que preveu el Pla general metropolità de Barcelona.

Pel que fa a les estratègies analitzades, les cobertes blanques augmenten molt l’albedo i reflecteixen gran part de la radiació solar, fet que permet refredar les teulades. Amb tot, poden ser contraproduents si s’apliquen a les façanes, ja que podrien incrementar la temperatura al carrer. Els terrats verds actuen com a aïllament i refresquen l’aire circumdant mitjançant l’evapotranspiració, a més de millorar la biodiversitat i servir de refugi per a aus i insectes, tot i que la seva capacitat per reduir la temperatura depèn del tipus de vegetació i de les necessitats de reg. Pel que fa als parcs urbans i les zones d’agricultura, aporten ombra i refresquen l’ambient gràcies a l’evapotranspiració, redueixen les superfícies impermeables i afavoreixen la infiltració de pluja. L’efecte de l’agricultura depèn de l’espai que es transformi: el fet de substituir una zona boscosa per camps agrícoles pot tenir més impactes negatius que positius en termes de temperatura, mentre que la transformació de zones urbanes en espais agrícoles pot aportar beneficis, encara que aquest tipus de vegetació no sigui la més eficaç per reduir la calor.

Els resultats de l’estudi conclouen que les cobertes blanques són l’estratègia més efectiva durant el dia, atès que redueixen les temperatures fins a 1,75 °C a les zones més vulnerables. La creació de nous parcs urbans i l’expansió periurbana aconsegueixen efectes de refredament moderats (−0,26 °C) i un lleuger augment de les temperatures nocturnes, mentre que els terrats verds redueixen moderadament la calor diürna (−0,37 °C) però contribueixen a un augment nocturn de 0,24 °C. «De nit, la vegetació allibera lentament la calor emmagatzemada durant el dia i limita la pèrdua de calor per radiació cap a l’atmosfera», indica Sergi Ventura, investigador de l’ICTA-UAB i autor principal de l’estudi. D’aquesta manera, la combinació de cobertes blanques i parcs urbans apareix com la mesura més prometedora per mitigar els impactes de la calor a les zones més sensibles.

Malgrat els beneficis aportats en diferents graus per les tres estratègies, la vulnerabilitat a la calor es podria duplicar en àrees densament poblades i de baixos ingressos cap a l’any 2100. En el clima actual, les estratègies d’adaptació poden reduir la vulnerabilitat entre un 43 % i un 47 %, però l’eficàcia disminueix amb el temps i assoleix un discret 16 % en escenaris projectats per a l’any 2100.

Els investigadors subratllen que, tot i que cap intervenció per si sola pot contrarestar l’escalfament extrem, el fet de focalitzar les estratègies als barris més vulnerables pot reduir de manera significativa els riscos per a la salut. Els resultats obtinguts, tot i estar centrats en Barcelona, es poden aplicar a altres ciutats amb climes similars, a fi d’oferir solucions urbanes de baix cost que ajudin a protegir la població davant la calor extrema.

 

Article de referència: Ventura, S., Miró, J. R., Camacho-Caballero, D., Casellas, E., Segura-Barrera, R., Martilli, A., i Villalba, G. (2026). «Adapting urban areas to rising temperatures: Strategies to reduce heat and vulnerability in a warming world». Urban Climate, 65, 102757. https://doi.org/10.1016/j.uclim.2025.102757