La velocitat actual d'acidificació dels oceans, sense precedents en 300 M d'anys

Les emissions antropogèniques de CO2, a més de provocar l'escalfament global, alteren la química de les aigües dels mars i dels oceans, conduint-les cap a una progressiva acidificació. Aquest canvi té importants repercussions per als organismes i ecosistemes marins. Un estudi internacional publicat a Science i en què ha participat la investigadora de l'ICTA Patrizia Ziveri, conclou que al llarg dels últims 300 milions de la història de la Terra la química oceànica ha sofert profunds canvis, però cap d'ells sembla haver estat alhora tan ràpid, tan global i de tanta magnitud com el que està succeint en l'actualitat. L'estudi ha estat liderat per científics de les universitats de Columbia i (EUA) i Bristol (Regne Unit) i ha comptat també amb la participació de l'investigador ICREA del CSIC Carles Pelejero. Anàlisi de registres geològics L'acidificació marina es produeix a mesura que el CO2 emès per les activitats humanes, derivat fonamentalment de la crema de combustibles fòssils, es dissol en els oceans. Més del 30% de les emissions antropogèniques de CO2 passa directament als oceans, que es tornen progressivament més àcids. L'acidificació perjudica moltes formes de vida marina i interfereix, per exemple, en el desenvolupament d'espècies que construeixen closques o esquelets de carbonat càlcic, com els corals o els mol·luscs. Pot afectar també espècies del fitoplàncton, que constitueix una baula essencial de les xarxes tròfiques marines, de les quals depenen els peixos, crustacis i altres espècies. Gran part de la recerca sobre aquesta problemàtica es basa en experimentació en aquaris que simulen escenaris futurs d'acidificació i avaluen la resposta dels organismes. Per a aquest estudi, però, s'ha analitzat el registre geològic mitjançant anàlisis paleontològiques i geoquímiques i s'han cercat esdeveniments passats d'acidificació per detectar possibles efectes en la biota marina. L'acidificació i extincions a gran escala L'estudi ha detectat moments concrets de la història de la Terra associats a una profunda acidificació, com el màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, fa 56 milions d'anys. ¿A causa d'emissions volcàniques i a la desestabilització d'hidrats de metà congelat en els fons marins, es van alliberar a l'atmosfera grans quantitats de carboni d'una magnitud semblant a la que els éssers humans podrien arribar a emetre en el futur. Durant aquest esdeveniment van tenir lloc grans extincions, sobretot de faunes bentòniques. Tot i així, la injecció de CO2 va ser, com a mínim, 10 vegades més lenta que l'actual, la qual cosa augura conseqüències més catastròfiques al canvi antropogènic actual¿, manifesta Carles Pelejero, investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i d¿ICREA.' || 'El registre geològic proporciona detalls sobre els canvis biològics associats a altres grans pertorbacions globals, com la gran extinció esdevinguda després de l'impacte de l'asteroide que va marcar la fi del Cretàcic, fa 65 milions d'anys, esdeveniment en què es creu que també es van acidificar els oceans. Altres extincions, com la del final del Triàsic, fa 200 milions d'anys, i la del final del Permià, fa 252 milions d'anys, també van poder implicar un important procés d'acidificació. No obstant això, totes aquestes extincions també van ser associades a disminucions en el contingut d'oxigen dels oceans i a grans escalfaments. De fet, aquestes tres pressions mediambientals són les que estan afectant de manera més global als oceans actuals: l'escalfament, l'acidificació i la desoxigenació. ¿A la vista dels impactes que detectem a través del registre fòssil, no hi ha cap dubte que hauríem d'atacar el més aviat possible el problema des de la seva arrel, adoptant mesures per reduir immediatament les nostres emissions de CO2 a l'atmosfera¿ conclou Patrizia Ziveri, investigadora del¿ICTA. Article de referència: B. Hönisch, A. Ridgwell, D.N. Schmidt, E. Thomas, S.J. Gibbs, A. Sluijs, R. Zeebe, L. Kump, R.C, Martindale, S.E. Greene, W. Kiessling, J. Ries, J.C. Zachos, D.L. Royer, S. Barker, T.M. Marchitto Jr., R. Moyer, C. Pelejero, P. Ziveri, G.L. Foster, B. Williams. The geological record of ocean acidification. Science. DOI: 10.1126/science.1208277. Foto 1: Imatges de microscopi electrònic d'escombratge (SEM) d'un nanofòssil calcari molt abundant (Discoaster) que mostren els efectes d'un conegut esdeveniment passat d'acidificació dels oceans en aquests organismes planctònics marins. El canvi va ocórrer fa 56 milions d'anys durant el màxim tèrmic del Paleocè-Eocè (PETM) i es discuteixen en l'article publicat a Science. A l'esquerra, un espècimen relativament ben conservat, previ a la pertorbació. A la dreta un espècimen corroït pel procés d'acidificació. La grandària d'aquests organismes és de 10 µm (micròmetres). Autora: Patrizia Ziveri (ICTA-UAB). Fotos 2 i 3: Exemples de coralls, un dels molts organismes marins afectats per l'acidificació marina. Dendrophyllia cornigera (amb tons grocs) i Astroides calycularis (taronja), dues espècies que es troben a la Mediterrània, el primer en aigües profundes i el segon, en aigües més superficials. Autor: Àngel López Sans (ICM-CSIC).