Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

La relació entre onades de calor, contaminació i salut mental, a estudi

01 març 2023
null Bluesky Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Analitzar la relació existent entre l’increment de la temperatura i dels nivells de contaminació atmosfèrica amb l'empitjorament de la salut mental de la ciutadania. Aquest és l’objectiu principal d’un projecte de recerca en què participa l’ICTA-UAB i que ha rebut una de les set subvencions atorgades per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació “la Caixa” a la convocatòria extraordinària emmarcada en el Pla Barcelona Ciència 2020-2023.

AMBIENTAMENT LA CAIXA AJUNTAMENT BARCELONA ICTA-UAB

Els set projectes, subvencionats amb un total d’1 milió d’euros, han estat escollits d’entre 59 propostes presentades, i se centren en una de les dues temàtiques que es van proposar per aquesta convocatòria: l’envelliment i la qualitat de vida, o bé la mobilitat i el respecte a la protecció del medi ambient.

El projecte “Impacte de la temperatura i la contaminació a la salut mental (AmbientaMENT)”, en què participen les investigadores de l’ICTA-UAB Margarita Triguero Mas i Isabelle Anguelovski, pretén explorar els efectes de la temperatura i la contaminació de l’aire en la salut mental de la població de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Les exposicions ambientals poden afectar la vida de les persones de manera substancial. En particular, les onades de calor i els pics en contaminació de l’aire s’han associat amb més mortalitat i més hospitalitzacions, i amb un empitjorament de la qualitat de vida. A la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, aquests dos tipus d’exposició afecten de manera diferent els barris tant per les seves característiques geogràfiques (barris més a prop del mar tenen una temperatura més baixa durant el dia) com per característiques sociodemogràfiques (gent gran, persones en situació de pobresa energètica, persones vivint en barri amb pocs espais verds, persones amb un nivell d’educació baix). La temperatura i la contaminació de l’aire s’han associat també amb una pitjor salut mental, fonamental per una bona qualitat de vida. Temperatures i concentracions de contaminants més altes evidencien més depressió, ansietat i suïcidis.

La proposta, que ha rebut prop de 150.000 euros a la categoria de “Envelliment i qualitat de vida”, vol entendre la càrrega mental derivada del medi ambient, la salut, i els seus impactes diferencials per barri, tenint en compte eixos de desigualtats socials com ara el gènere, l’edat, el lloc de naixement i el nivell socioeconòmic. Per entendre aquesta relació, realitzaran un estudi quantitatiu novedós i avançat amb el qual vincularan dades ambientals amb dades de salut mental de tres tipus (diagnòstics, fàrmacs registrats en atenció primària i baixes laborals), i un estudi qualitatiu que ajudarà a explicar les diferències per eixos de desigualtat i enfortir l’impacte social.

Una part rellevant del projecte serà la disseminació, per això publicaran obertament un mapa de risc amb els resultats on la ciutadania, els responsables polítics i la comunitat científica podran visualitzar interactivament i d’una forma senzilla els resultats del projecte.

L’estudi està liderat per l’Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) i compta amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’ICTA-UAB a través del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ).

La resta de projectes subvencionats són: L'aigua potable a Barcelona (BWater); Mobilitat i accessibilitat de persones amb discapacitat visual (BCNMob); Persones grans amb dependència funcional i cuidadores (DEPCURA-BCN) en què participa la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Aturar ALD; Efectes de la contaminació atmosfèrica en l’envelliment cel·lular, i Impacte de la ZBE sobre la incidència d’arrítmies cardíaques.

Els equips d’investigadors disposen de 18 mesos per desenvolupar els projectes. Quatre d’aquests projectes estan liderats per una universitat i tres per un centre de recerca. Pel que fa al perfil dels equips investigadors dels projectes subvencionats, en el 71% dels casos la investigadora principal de l’equip és una dona. Per altra banda, en el cas de la composició de la resta dels membres dels equips d’investigadors dels projectes participants, els homes representen un 64%.

 

Dins de