La mineria a Bolívia segueix sent irresponsable

Un estudi recent de l'investigador de l'ICTA-UAB, Diego Andreucci, explora les raons per les quals les implicacions socioambientals de la mineria no han millorat durant el mandat d'Evo Morales.

Les activitats mineres comporten seriosos impactes socials i ambientals, que són ben coneguts per les comunitats locals a Bolívia. És per això que molts estaven il·lusionats amb l'adopció dels drets indígenes i comunitaris, principis de protecció ambiental i ús prioritari de l'aigua per a la vida, en la nova Constitució boliviana de 2009. Aquestes i altres mesures van ser iniciatives del govern d'Evo Morales que van despertar moltes expectatives entre les comunitats camperoles i indígenes. Però malgrat tots els canvis polítics, la gestió dels impactes socioambientals de les activitats mineres no ha millorat.

Després de diversos anys, ara és possible analitzar l'acompliment del sector miner a Bolívia, i amb aquest fi un cas destacat és observar la situació a les comunitats de la conca Uru-Uru Poopó, al cor de l'altiplà. És una regió ara molt coneguda per la desaparició del mirall d'aigua del Llac Poopó, el segon de Bolívia i un dels més grans d'Amèrica del Sud, a finals de 2015.

Les comunitats que viuen en aquesta regió han denunciat els greus efectes socials i ambientals de la mineria durant anys, i a dia d'avui, tot i la centralitat de les temàtiques del “Buen Vivir”, Pacha Mama o l'ambient en els discursos governamentals, aquests impactes es mantenen. En efecte, l'estudi sobre la gestió socioambiental minera a la conca del Llac Poopó que s'acaba de divulgar, mostra que si la situació actual es compara amb els anteriors governs d'inspiració neoliberal, no s'observen grans avenços.

Mineria insostenible
El llac Poopó llac rep una càrrega de metalls pesants molt per sobre dels límits permissibles: s'aboquen diàriament 39 kg de cadmi, 3969 kg de zinc, 821 kg d'arsènic i 73 kg de plom, segons el recent llibre publicat a Cochabamba (es pot descarregar aquí). Aquests són valors altíssims. Els metalls pesants en les aigües contaminen les plantes i el bestiar, reduint la productivitat dels cultius i generant morts i malformacions entre els animals. A més, generen problemes de salut per als comunaris i comunàries que fan servir l'aigua per cuinar o rentar-se. En la nostra investigació, fins i tot trobem que nens d'una unitat educativa consumien aigua del riu altament contaminada.

Encara que alguns d'aquests problemes són molt coneguts, també es van observar dificultats i retards en la implementació dels plans de remediació ambiental. Recordem que gràcies a les mobilitzacions socials, el 2009 es va declarar l'estat d'emergència ambiental per les afectacions mineres i es va proposar un pla de "remediació integral" de la conca del llac (decret Suprem 0335). Els objectius de remediació assolits fins ara, però, pertanyen a àmbits secundaris, i no s'han traslladat a millores visibles per a les comunitats.

Les empreses aprofiten la debilitat de la normativa ambiental i social i la manca de controls rigorosos per reduir els seus costos de gestió. Les empreses privades, que molts prenen com a exemples de "bona gestió", per la seva capacitat de complir formalment amb els requeriments de la normativa ambiental, produeixen forts impactes. En el cas de la mina Bolívar- empresa Sinchi Wayra-Illapa, la transnacional més gran de la zona, durant molt de temps propietat de la suïssa Glencore, encara que ara amb participació pública- s 'observen greus incompliments reportats per les comunitats i confirmats per encarregats estatals.

Però els problemes es repeteixen sota altres règims de propietat. Iniciatives mineres que són formalment cooperatives, i per tant es presenten com diferents a les empreses convencionals, actuen sistemàticament violant les normes socioambientals i es resisteixen activament als controls de l'Estat. Fins i tot les empreses estatals, com la minera Huanuni, es troben entre els principals contaminadors detectats en l'estudi.

S'observa que, fins i tot quan es compleix formalment amb normes ambientals, no es pot assegurar una reducció en els impactes. És més, en una sèrie d'entrevistes a actors clau, incloent experts en aquests temes, tots acorden en què no hi ha hagut avenços significatius amb l'actual govern. Per totes aquestes raons, la mineria a Bolívia, segueix sumida en la irresponsabilitat social i ambiental.

Les raons de la crisi
És important explorar les raons per les quals fallen ja siguin les normes, els controls o les institucions estatals bolivianes, en poder assegurar una bona gestió social i ambiental de la mineria. En l'estudi de la regió del Llac Poopó es va trobar, en primer lloc, que no es van aconseguir avenços significatius en el marc legal per a la gestió socioambiental de les activitats mineres. La mineria segueix sent regulada, d'una banda, per lleis i reglaments del període neoliberal, com la Llei de Medi Ambient de 1992 i els reglaments ambientals del Codi de Mineria de 1997. D'altra banda, la més recent novetat sota l'administració d'Evo Morales, la Llei de Mineria i Metal·lúrgia sancionada el 2014, aprofundeix la marginalització dels actors comunitaris i limita l'aplicació dels drets indígenes.

En segon lloc, l'Estat té limitacions institucionals per dur a terme una gestió socioambiental efectiva. Els actors estatals admeten que hi ha problemes i debilitats endèmiques en el funcionament de la gestió, com la falta de personal, eines i recursos econòmics per fiscalitzar les activitats mineres.

Finalment, es registra un conflicte d'interessos, ja que la mineria segueix sent un sector econòmic estratègic per a Bolívia, i els actors miners són aliats importants per al govern. Aquest tipus de factors conflueixen en limitar els controls ambientals i l'aplicació dels drets de les comunitats de manera de no amenaçar els suposats beneficis econòmics que generaria aquest tipus de extractivisme. Un exemple destacat és que a la regió del llac Poopó, les accions del govern regional d'Oruro per sancionar la minera Huanuni per les seves evidents impactes ambientals, s'han trobat resistències tant en el govern central com en els propis treballadors miners.

Les comunitats afectades perceben que l'actual govern afavoreix en diversos aspectes al sector miner en detriment de l'ambient i que les seves demandes no són recolzades ni escoltades per les instàncies de l'Estat. El govern fins i tot ha actuat sobre les organitzacions camperoles i indígenes, en uns afavorint els grups que li donen suport, i en altres fustigant aquells que denuncien el deteriorament social i ambiental. Com a resultat, entre d'altres problemes, s'ha dividit la federació indígena andina (Consell Nacional de Ayllus i Markas del Qullasuyu - CONAMAQ), i s'ha desempoderat a les comunitats locals.

La creixent dependència de Bolívia de les exportacions de minerals, que és defensada per molts actors com a promotora del benestar econòmic, en realitat ha aprofundit el deteriorament de les condicions de vida de les comunitats rurals i ha augmentat les tensions entre el sector miner i els pobles indígenes-camperols.

Remediació o alternatives?
L'estudi mostra que les accions puntuals o les remediacions són insuficients. És urgent replantejar les formes de vida i de desenvolupament en les àrees on tradicionalment actua la mineria. No només el sector miner demostra una crònica incapacitat de millorar els seus impactes socioambientals, el que és exacerbat per les debilitats de l'Estat, sinó que el veritable aportació dels extractivismes miners al desenvolupament econòmic i social és també molt limitat.

La conjuntura de la baixada de preus dels minerals podria aprofitar-se per plantejar propostes i debats per a la reconversió de la matriu productiva de l'altiplà bolivià que permeti allunyar-se de la destructiva dependència d'una mineria irresponsable i depredadora. Per avançar en aquest camí és necessari reprendre les discussions sobre alternatives al desenvolupament.

Aquesta investigació s'ha desenvolupat en el marc del projecte europeu ENTITLE (European Network for Political Ecology)

Font: “Evaluación de la gestión socio-ambiental del sector minero en Bolivia. El caso de la cuenca del lago Poopó”, per Diego Andreucci i Helga Gruberg Cazón, es publicà a Cochabamba (Bolivia).

Es pot descarregar aquí aquí.