Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

La mala imatge dels ratpenats perjudica els esforços per a la seva conservació 

30 oct. 2023
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Potser pensis que els ratpenats fan por. Però saps què faria encara més por? Viure en un món on no existissin. Els ratpenats són proveïdors clau de serveis ecosistèmics i la seva desaparició es traduiria en enormes pèrdues econòmiques i, possiblement, en un col·lapse de l'ecosistema a gran escala. 

RATPENATS ICTA_UAB
Ratpenat orellut (Plecotus austriacus) tornant a un dormidor al monestir de Sant Pere de Rodes. (Foto: Adrià López-Baucells)

Els ratpenats tenen un paper essencial en els ecosistemes, però els mites i l'alarmisme soscaven les accions per a la seva protecció, segons un estudi en què participa l'ICTA-UAB. 

Tot i la seva importància vital per al benestar humà i el funcionament dels ecosistemes, els ratpenats han estat durant molt de temps objecte de menyspreu, persecució i prejudicis culturals. Aquests estigmes negatius s'han vist reforçats recentment per estudis virològics que han atret una àmplia cobertura als mitjans de comunicació. En presentar als ratpenats únicament com una amenaça per a la salut humana, els mitjans de comunicació poden oferir una visió esbiaixada del grup i reforçar una cultura de la por que soscava dècades d'esforços de conservació, segons es desprèn d'un estudi internacional en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). 

L'estudi va examinar més d'un miler d'articles periodístics sobre ratpenats publicats a 15 diaris dels cinc països més poblats d'Europa Occidental. La investigació va analitzar en quina mesura es presentava als ratpenats com una amenaça per a la salut humana i les actituds generals cap a les ratapinyades que aquests articles recolzaven. L'estudi, publicat a la revista científica EcoHealth, va concloure que, si bé la majoria dels articles ecològics no presentaven els ratpenats com una amenaça (97%), la majoria dels articles centrats en malalties sí que ho feien (80%). Cal destacar que l'article també modelitzava la resposta activa dels lectors segons el nombre de comentaris en línia. Els autors van descobrir que els articles que presenten als ratpenats com una amenaça per a la salut humana atrauen un nombre més gran de comentaris dels lectors que els que els presenten en termes neutres o positius. 

Coincidint amb aquestes dates, ciutats de tot el món es veuen envaïdes per decoracions que representen un dels símbols més terrorífics de Halloween: els ratpenats. Aquesta associació entre ratpenats i Halloween reflecteix una llarga relació entre aquests animals i els importants prejudicis culturals estesos a través de llegendes, mites i folklore. "De forma alarmant, aquests estigmes negatius als quals tradicionalment s'han associat els ratpenats estan sent ràpidament revifats per representacions mediàtiques que indueixen a la por i que presenten els ratpenats com una gran amenaça per a la salut humana", explica Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l'ICTA-UAB que ha participat a l'estudi. "Al reforçar una cultura de la por, la demonització dels ratpenats pot erosionar ràpidament els valors que la societat els atorga i, en conseqüència, soscavar els esforços de conservació en curs", afegeix. 

"Mentre que la por es transmet fàcilment de persona a persona com un virus, valors com el respecte o l'estima pels ratpenats triguen molt de temps a sedimentar-se", afirma Adrià López-Baucells, autor principal del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Tot i que les ratapinyades (com molts altres grups d'animals, inclosos els domèstics) poden transmetre potencialment algunes malalties als humans, també són responsables de nombrosos beneficis, com el control de mosquits portadors de patògens o de plagues agrícoles, la dispersió de llavors o la pol·linització. "Com que els articles que reforcen l'estigma negatiu de les ratapinyades tenen més possibilitats de fer-se virals, és molt important destacar les innombrables formes en què contribueixen al benestar humà i a la salut dels ecosistemes, així com els múltiples serveis ecosistèmics que presten des d'escales locals a globals", subratlla. 

Els autors insten a adoptar urgentment un enfocament integrat i interdisciplinari per articular la comunicació mediàtica relacionada amb els ratpenats, a fi d'oferir a la societat una percepció completa i imparcial dels mateixos. En el context actual, després de la pandèmia de COVID-19, la necessitat d'explicar històries positives sobre els ratpenats, els seus innombrables valors i tots els serveis ecosistèmics que presten potser mai no ha estat tan crítica. Reformular la informació sobre les ratapinyades als mitjans de comunicació és, sens dubte, essencial perquè aquests segueixin existint durant molts Halloween. 

 

Referència: 

López-Baucells, A., Revilla-Martín, N., Mas, M., Alonso-Alonso, P., Budinski, I., Fraixedas, S., Fernández-Llamazares, Á. (2023) Newspaper coverage and framing of bats and their impact on readership engagement. EcoHealth, 20(1): 18–30. doi: 10.1007/s10393-023-01634-x 

Dins de