Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

La llúdriga es reprodueix per segon any consecutiu a la conca de la Tordera, on ja es comptabilitzen cinc grups familiars

25 feb. 2021
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

La llúdriga s’ha reproduït a la conca de la Tordera per segon any consecutiu, segons han pogut confirmar els investigadors responsables del “Projecte de seguiment i investigació de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera” de l’Observatori RIVUS, projecte coordinat des de l’ICTA-UAB i la Fundació RIVUS, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo i el Consorci Besòs Tordera.

UAB

Els responsables valoren molt positivament aquest fet, ja que la reproducció d’aquest mamífer és un dels millors indicadors del bon estat dels sistemes fluvials i del seu correcte funcionament ecològic.

El seguiment, dut a terme pel biogeògraf Arnau Tolrà amb l’assessorament del Dr. Jordi Ruiz Olmo, va iniciar-se durant la tardor de 2018 i en aquest període s’ha pogut confirmar la reproducció de la llúdriga per segon any consecutiu a la conca de la Tordera (2019 i 2020) i també al Besòs durant el 2020, així com quantificar una població total d’una trentena d’exemplars. En total, s’han identificat cinc grups familiars a la conca de la Tordera i un a la del Besòs, de manera que la població actual se situa aproximadament en 10 llúdrigues a la conca del Besòs i en un mínim de 20 a la Tordera.

L’Observatori RIVUS, coordinat per la Dra. Sònia Sànchez-Mateo, investigadora de l’ICTA-UAB i tècnica de la Fundació RIVUS, és un projecte de recerca interdisciplinària que té com a objectius principals definir indicadors biològics, hidromorfològics, hidrològics i fisicoquímics de l’estat dels ecosistemes fluvials; realitzar-ne el seu seguiment a mitjà i llarg termini; i donar-los a conèixer a la societat a través del Programa d’Educació Ambiental, Comunicació i Formació (PROECA).

En aquest sentit, la reproducció de la llúdriga a les dues conques després de la seva extinció local a finals del segle passat, representa un dels millors indicadors del bon estat dels sistemes fluvials i del seu correcte funcionament ecològic. Les zones de reproducció de la llúdriga coincideixen amb els sectors de riu que gaudeixen d’una dinàmica fluvial més propera a la natural, d’una major disponibilitat de refugis a les ribes i d’heterogeneïtat d’ambients, amb presència d’elements com fusta morta dins la llera. Aquest entorn els garanteix una major tranquil·litat i a una major abundància i accessibilitat a l’aliment.

La reproducció de la llúdriga és un gran pas per a la recuperació de l’espècie a Catalunya i la millor evidència del restabliment de les funcions ecològiques per a aquests rius en concret, per les quals cal seguir impulsant mesures de conservació dels hàbitats, especialment als cursos mitjans i baixos.

Dins de