La invasió de la planta marina Halophila stipulacea incrementa el segrest de carboni en el mar Mediterrani
La capacitat de segrest de carboni de la invasora Halophila stipulacea podria ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic, segons un estudi en què ha participat l'ICTA-UAB.
Un estudi de l'IMEDEA (CSIC-UIB) en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Jordi Garcia-Orellana ha demostrat que la invasió de la fanerògama marina tropical Halophila stipulacea pot tenir un paper important en mantenir la capacitat de segrest de carboni a la Mediterrània en el futur i ajudar així a mitigar el canvi climàtic. El treball acaba de publicar-se en la revista Global Change Biology.
L'arribada d'espècies exòtiques pot causar impactes ecològics sobre les comunitats autòctones i els seus serveis ecosistèmics. No obstant això, la magnitud i direcció d'aquests impactes és difícil de quantificar per l'absència de dades prèvies a la invasió.
H. stipulacea és pròpia de la ma Roja i oceà Índic, i va entrar a la Mediterrània a través de Canal de Suez. Gràcies a la seva extraordinària capacitat d'adaptació tèrmica ha colonitzat el litoral de l'est i centre de la Mediterrània, arribant fins a Sicília.
En aquest estudi van obtenir testimonis de sediment de praderies exòtiques de H stipulacea i de praderies natives de Cymodocea nodosa i Posidònia oceànica de Xipre i Creta (Grècia) i van aplicar diferents tècniques per reconstruir la cronologia de la invasió de H stipulacea i mesurar la seva capacitat de segrestar carboni: van determinar l'edat dels sediments de les praderies, van analitzar el contingut de carboni orgànic i seqüenciar l'ADN ambiental del sediment, una eina genètica que s'utilitza per detectar espècies en mostres ambientals sense necessitat de colectarlas.
"Els resultats mostren que H. stipulacea va arribar a Xipre el 1930 ja Creta el 1970 aproximadament i, des de llavors, les praderies de la planta exòtica han enterrat més carboni orgànic que les praderies natives de C. nodosa i P. oceànica properes" comenta Marlene Wesselmann, investigadora de l'IMEDEA i primera autora del treball. "Tot i que la capacitat de segrestar carboni de H stipulacea és reduïda si es compara amb les praderies de P. oceànica de la Mediterrània occidental" afegeix Wesselmann.
A la Mediterrània s'espera que el canvi climàtic provoqui importants pèrdues de praderies de P. oceànica, perquè és una espècie molt sensible a l'escalfament i la seva mortalitat augmenta considerablement quan la temperatura de l'aigua supera 28 graus. "En canvi, H. stipulacea tolera temperatures superiors a 36 graus, de manera que l'escalfament estimularia el seu creixement i es podria expandir i seguir segrestant carboni, junt amb C. nodosa (que també té una tolerància tèrmica alta)", explica la investigadora de l'IMEDEA Núria Marbà. "No obstant això, no disposem d'una imatge completa del paper de H stipulacea en l'ecosistema marí de la mar Mediterrània, i per això, no sabem si altres serveis ecosistèmics fonamentals es poden veure afectats per la seva actual presència i futura expansió", conclou la Dra . Marbà.
Font: IMEDEA (UIB-CSIC)
Més informació:
- Marlene Wesselmann, Nathan R. Geraldi, Carlos M. Duarte, Jordi Garcia-Orellana, RubénDíaz-Rúa, Ariane Arias-Ortiz, Iris E. Hendriks, Eugenia T. Apostolaki, Núria Marbà. Seagrass (Halophila stipulacea) invasion enhances carbon sequestration in the Mediterranean Sea. Glob Change Biol. 2021;00:1–16. DOI: 10.1111/gcb.15589