La davallada de l'oxigen als oceans amenaça les poblacions de peixos d'aigües profundes i la salut dels oceans

Aquest fenomen tindria greus repercussions a les cadenes alimentàries marines, a les pesqueries a nivell global, a l’equilibri dels ecosistemes oceànics i a la capacitat de l’oceà per emmagatzemar carboni. 

Així ho assenyala un estudi internacional liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza com van reaccionar els ecosistemes marins a episodis de desoxigenació ocorreguts al passat. Per dur-lo a terme els investigadors van estudiar fòssils de peixos llanterna (una de les espècies més abundants i importants de l’oceà profund) amb més de 10.000 anys d’antiguitat conservats en sediments marins de la Mediterrània oriental. Les conclusions han estat publicades a la revista Communications Earth & Environment. 

Els peixos llanterna són peixos molt petits d’aigües profundes de la família Myctophidae, anomenats així per la seva capacitat de produir llum mitjançant òrgans bioluminescents. Tot i la seva petita mida, els peixos llanterna són extremadament abundants a l’oceà global, amb una biomassa estimada en 600 milions de tones, cosa que possiblement els fa els vertebrats més abundants del planeta si prenem el pes com a mesura. Durant el dia els peixos llanterna viuen a la fosca zona mesopelàgica (entre 200 i 1.000 metres de profunditat) per amagar-se dels depredadors, mentre que a la nit neden cap a la superfície de l’oceà per alimentar-se de zooplàncton. A causa tant de la seva gran biomassa com de la seva migració vertical diària, els peixos llanterna tenen un paper molt important en la regulació del clima i en les xarxes alimentàries oceàniques, perquè connecten la superfície amb l’oceà profund. Per això, els peixos llanterna són considerats àmpliament com un bon grup indicador de la salut de l’ecosistema mesopelàgic. 

Els fòssils analitzats mostren que aquestes espècies van desaparèixer gairebé del tot durant els períodes en què l’oxigen de l’oceà va caure a nivells molt baixos. Només van reaparèixer (i en grans quantitats) quan l’oxigenació del mar es va restablir fa uns 6.000 anys. 

L’equip, que inclou investigadors d’institucions com la Scripps Institution of Oceanography i la Woods Hole Oceanographic Institution dels EUA, l’Academia Sinica de Taiwan, la Universitat McGill de Canadà, i la Universitat Lliure de Berlín i la Universitat de Heidelberg d’Alemanya, va utilitzar els anomenats otòlits (estructures de l’oïda interna dels peixos) per rastrejar com han canviat les poblacions marines en el temps. Els sediments de la Mediterrània oriental, una regió que ha alternat fases d’alta i baixa oxigenació, van permetre observar clarament l’impacte d’aquests esdeveniments sobre la biodiversitat marina. 

«El cas dels peixos llanterna és un exemple clar d’allò que pot passar a gran escala si la desoxigenació marina continua. Si aquestes espècies tan abundants poden desaparèixer, moltes altres també estan en risc.», adverteix Sven Pallacks, investigador principal de l’estudi. 

La zona crepuscular –la zona mesopelàgica, situada entre 200 i 1000 metres de profunditat– exerceix un paper fonamental en el sistema climàtic de la Terra, principalment per la seva influència en el cicle global del carboni. Els resultats apunten que els ecosistemes mesopelàgics són especialment vulnerables a la pèrdua d’oxigen. El col·lapse podria desestabilitzar els equilibris ecològics de l’oceà, reduir la capacitat del mar d’absorbir CO₂ i posar en perill la seguretat alimentària que aporten les pesqueries oceàniques. 

Article de referència: Pallacks, S., Ziveri, P., Jannke, H.A. et al. «Ocean deoxygenation linked to ancient mesopelagic fish decline». Commun Earth Environ 6, 596 (2025). https://doi.org/10.1038/s43247-025-02568-8