L’extractivisme a Myanmar provoca greus impactes socials i emocionals, més enllà del dany ambiental
Més de la meitat dels conflictes extractius a Myanmar estan associats a problemes de salut relacionats amb l’estrès i malestar emocional, a més de la pèrdua de mitjans de vida, el desplaçament i la degradació ambiental. Aquest és un dels principals resultats d’un estudi liderat per May Aye Thiri i Joan Martinez-Alier, investigadors de l’ICTA-UAB.
La recerca analitza 53 conflictes socioecològics documentats a l’Environmental Justice Atlas (EJAtlas) de l'ICTA-UAB i mostra que els projectes extractius generen no només danys materials, sinó també formes de despossessió afectiva i epistèmica. A més, entre el 17 % i el 30 % dels casos impliquen repressió, criminalització o violència contra persones defensores.
L’estudi destaca com l’acaparament de terres i d’aigua, la degradació ecològica i el desplaçament contribueixen a erosionar la capacitat de les comunitats per conèixer, percebre i relacionar-se amb el seu entorn. Aquests processos comporten la pèrdua de mitjans de vida, identitats culturals i formes relacionals de viure amb la natura, generant el que els autors descriuen com a ferides ecològiques i psicosocials duradores.
La recerca també documenta com les comunitats mobilitzen diverses formes de resistència, incloent-hi narratives de protesta, cançons, testimonis, mitjans comunitaris i pràctiques rituals col·lectives com l’oració. Aquestes pràctiques reflecteixen cosmovisions relacionals en què la terra, els rius i les muntanyes s’entenen com a entitats vives i ocupen un lloc central en les identitats i cosmologies indígenes. Així mateix, contribueixen a reforçar la cohesió social i a transformar el dolor en formes col·lectives de resistència.
El cas de Myanmar il·lustra, a més, com l’extractivisme s’inscriu en una història més àmplia d’explotació de recursos de caràcter colonial i militaritzat. L’expansió de les indústries extractives agreuja les tensions ètniques i els conflictes armats, mentre que els patrons d’extracció il·legal i la competència pels recursos reprodueixen formes de violència extractiva al llarg del temps. L’estudi també assenyala el paper creixent de la Xina en la configuració de les dinàmiques regionals d’extracció i comerç.
Finalment, els autors subratllen la necessitat de reconèixer les pèrdues ecològiques, emocionals i culturals que sovint romanen invisibles en els registres oficials. Incorporar aquestes dimensions, sostenen, és clau per comprendre millor els conflictes de justícia ambiental i la resiliència i resistència de les comunitats afectades.
Article de referència: Thiri, M.A. and Martinez-Alier, J., 2026. Extractivism unleashed: Environmental justice and resistance in Myanmar. The Extractive Industries and Society, 27, p.101927. https://doi.org/10.1016/j.exis.2026.101927