L'agricultura i la mobilitat sostenible a les ciutats arran de la pandèmia
Investigadors de l’ICTA-UAB impulsaran dos estudis subvencionats en el marc de la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR. Es tracta d'uns ajuts destinats a projectes de recerca que analitzin l’impacte de la pandèmia Covid19 a la nostra societat i proposin mesures i línies d’actuació per superar les conseqüències, així com definir accions preventives i de tractament.
La convocatòria “Replegar-se per créixer: l’impacte de les pandèmies en un món sense fronteres visibles“ (PANDÈMIES 2020) ha atorgat ajuts a dos projectes sobre agricultura i mobilitat sostenible a les ciutats en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.
La proposta “Municipis resilients a les pandèmies mitjançant el nexe de l’agricultura de proximitat, energia, aigua i residus. Del pilot al municipi”, presentada per l’investigador Xavier Gabarrell, compta amb una subvenció de 346 mil euros. El projecte fomentarà l’autosuficiència de recursos, la reducció dels residus i la millora de la sostenibilitat i circularitat dins de les escoles, edificis i municipis amb una anàlisi a escala pilot i a escala municipi, que ajudin a l’adaptació de les ciutats a les situacions no habituals, com la de pandèmia.
L’objectiu és adaptar-se a les noves realitats i necessitats. Per això, fins a finals del 2022 el projecte analitzarà tecnològica, ambiental, social i econòmicament la integració de l’agricultura urbana i de proximitat i el reciclatge, i la reducció de residus, per transformar les ciutats en espais resilients, sostenibles i més saludables per l’actual i possibles futures pandèmies.
Els grups de recerca Sostenipra i GICOM de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) impulsaran aquest projecte, que integra ambientalistes, agrònoms, arquitectes, enginyers i dissenyadors industrials, entre d’altres. La recerca es durà a terme al mateix edifici ICTA-UAB i a les instal·lacions del DEQBA al campus de la UAB, a l’INS Ca n’Oriac (Sabadell), i l’Institut de jardineria i agricultura Les Garberes (Castellar del Vallès), així com a diferents barris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’altre projecte subvencionat és “Inclusiva, sostenible, saludable i resilient. La mobilitat i la ciutat en l’escenari postpandèmia” presentat per la Dra. Carme Miralles, del Departament de Geografia, i que compta, entre d’altres, amb els investigadors de l’ICTA-UAB Isabelle Anguelovski, Esteve Corbera i Jeroen van den Bergh.
La proposta, que ha rebut 159 mil euros, vol reflexionar sobre com es poden mantenir
els necessaris nivells de mobilitat dins d’un model social i ambientalment sostenible, i
quin rol pot jugar la micromobilitat en la configuració de la mobilitat post-pandèmia.
Els efectes de la pandèmia de la COVID19 s’han fet sentir amb força en tots els estrats
i sectors de la societat. La caiguda de la confiança en el transport públic i la conseqüent
crisi econòmica han posat a proba la resiliència del nostre sistema de transport, forçant
a la població a alterar els seus hàbits de mobilitat i trobar alternatives per seguir satisfent
totes les seves necessitats diàries en el context de pandèmia. La mobilitat, en la seva
funció de proveir accessibilitat a necessitats bàsiques, té un rol primordial en la gestió
de la vida quotidiana, durant i després de la pandèmia. Les necessitats d’adaptar la
mobilitat a les noves circumstàncies han portat a un volum elevat, però encara
indeterminat de població, a optar per els nous modes de transport com ara les bicicletes,
motocicletes i patinets elèctrics i compartits, un grup de mitjans de transport que
es coneix com a micromobilitat.
És per això aquest projecte presenta un doble objectiu. En primer lloc entendre
i avaluar els canvis de mobilitat provocats per la crisis de la COVID19 en totes les seves
dimensions. Per fer-ho, s’utilitzarà una combinació de mètodes transdisciplinaris i
innovadors aplicats a entendre els impactes que el canvi de mobilitat ha tingut a través
de territoris (Barcelona, Sabadell, Reus) i grups de població (segons edat, gènere,
renda) ben diferenciats. En segon lloc, el projecte es proposa esclarir de quina manera
la disponibilitat d’accés als serveis de micromobilitat ha ajudat o dificultat la necessària
adaptació de la mobilitat. Els resultats del projecte han d’ajudar en la presa de decisions
relatives a dos dels aspectes que més preocupen a les nostres ciutats: com mantenir
els necessaris nivells de mobilitat dins d’un model social i ambientalment sostenible, i
quin rol pot jugar la micromobilitat en la configuració de la mobilitat post-pandèmia.
El projecte està integrat per un equip de 24 doctors, de 5 universitats (UAB, UB, UPC, URV i UVic) i l’ISGlobal (centre CERCA), amb una llarga trajectòria investigadora. A més, compta amb el suport de l’ATM i dels ajuntaments de Reus i Sabadell.