Joan Martínez Alier defensa l’economia ecològica per fer front a un model econòmic que afavoreix el canvi climàtic
L’economista de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Joan Martínez Alier considera que l’economia ecològica és ara més necessària que mai per fer front a un model econòmic actual totalment “antiecològic” que afavoreix el canvi climàtic i la destrucció de la biodiversitat, i assegura que l’ecologia política hauria d’estar al centre del debat polític per poder fer front a l’emergència climàtica actual.
Així ho ha posat de manifest després de ser guardonat ahir amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats", concedit per la Fundació Internacional Balzan, a Milá, i dotat amb 695.000 euros. La Fundació Internacional Balza destaca "l'excepcional qualitat de les seves contribucions a la fundació de l'economia ecològica”. El seu treball pioner sobre les relacions entre el medi ambient i l'economia ha fet visible la desigual distribució dels recursos naturals i la necessitat de Justícia Ambiental. El premi serà lliurat a Roma el 19 de novembre pel President de la República, Sergio Mattarella.
Nascut a Barcelona el 1939, Martínez Alier és catedràtic emèrit i Investigador Titular des de 2010 de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), del que va ser un dels seus impulsors. La seva línia de recerca gira entorn de la relació entre l'ecologia i l'economia. Va des de la història agrària o ambiental a la política ambiental o l'ecologia política. Actualment dirigeix la revista Ecologia Política i algunes de les seves publicacions destacades són "L'ecologisme i l'economia" (1984), l’"Economia ecològica i política ambiental" (amb Jordi Roca, 2001) o “L’ecologisme dels pobres” (2205).
Per Martínez Alier, aquestes teories són ara més necessàries que mai perquè “la contradicció entre el creixement econòmic i l’ecologia és més evident; es veu més clar que hi ha un conflicte que no es resol amb paraules. Molts parlen de l’Economia Verda o l’economia circular, però tot això és una manera de dissimular l’existència d’aquest conflicte” i recorda que en l’actualitat s’està produint una nova transició cap el carbó: per exemple, a l’Índia. “Les energies alternatives no estan substituint l’energia fòssil sinó que s’hi estan afegint, i no hi ha cap senyal de disminució del seu ús.” Aposta per la implantació de polítiques ambientals, impostos sobre emissions de CO2 i nova tecnologia per fer decréixer ràpidament l´ús del carbó.
Malgrat considerar una mica oportunista dir que la pandèmia està plenament lligada als desastres ambientals, “perquè de pandèmies n´hi ha hagut moltes”, creu que sí ha demostrat les mancances del Producte Interior Brut (PIB) per fer política econòmica i política en general. “El confinament ha posat el manifest que el PIB no serveix per mesurar les coses, perquè s’ha reduït un 8% per la davallada del consum i dels desplaçaments, però s´ha incrementat el treball domèstic, que no és remunerat”. Assegura que el problema real és que molta gent s’ha quedat sense feina i diners, i que els diners no es poden distribuir només a través de la feina remunerada: cal una renda bàsica universal i això és quelcom que el moviment pel Decreixement reclama des de fa temps.
Afirma que hem de ser capaços de viure bé sense dependre d’aquest fals i mal mesurat creixement econòmic, “però el canvi climàtic, la pèrdua de diversitat biològica encara no s’imposen com temes principals de la política... no és possible créixer econòmicament de manera ecològica”.
Martínez Alier s´ha mostrat molt agraït pel premi, que considera un reconeixement a les causes que defensa des de fa dècades. “És a més, un ajut per donar continuïtat al projecte científic sobre justícia ambiental i la nostra feina a l’Atles de Justícia Ambiental”, a través del qual fan un inventari dels conflictes socioambientals que hi ha al món. Ja en porten 3.200 identificats sobre el mapa, la majoria dels quals estan provocats per l’extracció minera, l’acaparament de terres per posar plantacions o les represes d´aigua per electricitat i que afecten majoritàriament a les poblacions més pobres i als indígenes.
La fundació Internacional Balzan atorga aquest premi des de 1961 a científics i artistes per la seva contribució als seus respectius camps, que són elegits (tant els guardonats com els camps en qüestió) per un comitè internacional format per 19 figures destacades de les ciències i les lletres.
En edicions passades, el Premi Balzan ha estat concedit, entre d'altres a l'escriptor Jorge Luis Borges, la mare Teresa de Calcuta o l'actual ministre d'Universitats espanyol, Manuel Castells. Els premiats enguany són a més de Joan Martínez Alier, la físic Susan Trumbore del Max Planck Institut for Biogeochemistry de Jena, Alemanya; Jean-Marie Tarascon, professora del College de France, especialista en energia electroquímica, i el jurista brasileny Antonio Augusto Cançado Trindade.