ICTA-UAB i la UPC estudien l'impacte ambiental del material de les voreres

Conclouen que l¿asfalt i el formigó dels tradicionals panots són més sostenibles que el granit, que té una llarga vida útil però un impacte ambiental altíssim. L'ha publicat la revista 'Transportation Research'. Un grup d¿investigadors de la Universitat Autònoma i de la Politècnica demana que es tingui en compte l¿impacte ambiental a l¿hora d¿escollir els materials de les voreres. Segons un estudi, l¿asfalt i el formigó, inclosos els tradicionals panots de 20 x 20, són molt més sostenibles que el granit, sobretot quan es preveuen actuacions posteriors a curt o mitjà termini. I és que el granit té una vida útil llarguíssima però l¿impacte ambiental és altíssim, de manera que no és recomanable fer-lo servir si ha de ser retirat abans de 45 anys. A partir d¿aquesta durada, sí que és preferible fer servir aquest material. L¿anàlisi ha tingut en compte dos indicadors. D¿una banda la demanda d¿energies primàries, és a dir, quanta energia cal per fabricar el material necessari i col.locar-lo; de l¿altra, l¿emissió de gasos d¿efecte hivernacle. L¿investigador del grup Sostenipra de ICTA vinculat a l¿Autònoma, Xavier Gabarrell, defensa que, més enllà de l¿impacte ambiental dels materials, cal tenir present quin ha de ser l¿ús de la vorera. Per això recomana a administracions públiques, arquitectes i urbanistes que un cop conegut aquest ús dissenyin la millor combinació de materials posible. Sovint, diu Gabarrell, el cost i l¿estètica primen per sobre dels criters mediambientals: "Són diferents formes d'actuació. Parlem de materials però també del disseny de la ciutat. Hi ha tota una pell a sota la ciutat que no veiem i hi ha molta cosa i a vegades això fa que les voreres no durin tant." A diferència del granit, de llarga durada, l¿asfalt té una vida que ronda els 15 anys mentre que el formigó pot durar fins el doble. L¿estudi de la UPC i de l'ICTA UAB ha estat públicat a la revista científica 'Transportation Research'.