Els portuguesos no van ser els primers a colonitzar les Açores al segle XV

Aquesta és una de les principals conclusions d'un nou estudi realitzat per un equip internacional i multidisciplinari de científics que ha comptat amb la participació de el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona ( ICTA-UAB).

El treball, publicat a la revista 'PNAS', reconstrueix quan, com i sota quines condicions climàtiques es van habitar les Açores per primera vegada i l'impacte que van tenir aquests primers assentaments humans sobre els ecosistemes a partir de l'anàlisi i la datació dels sediments extrets de diferents llacs de les illes.

Els autors de l'estudi suggereixen també que aquests primers colonitzadors procedien del nord d'Europa i que haurien aprofitat unes condicions climàtiques favorables per navegar fins a aquestes illes volcàniques a uns 1.450 quilòmetres de les costes europees.

Fins ara, existia el consens que les Açores van estar deshabitades fins a l'arribada dels portuguesos. Segons les fonts històriques disponibles, aquests van arribar a l'illa de Santa Maria en 1427 i a l'illa de Corvo i Flores en 1452 buscant noves rutes cap a les Índies. El treball publicat ara situa l'arribada dels primers pobladors a l'illa a la fi de l'Alta Edat Mitjana, entre el 700 i el 850 de la nostra era.

Segons explica Santiago Giralt, investigador de Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC) i un dels autors de l'article, «el treball posa de manifest que, tot i tenir una abundant informació històrica disponible que permet tenir una idea molt precisa del que va ocórrer en el passat, cal fomentar el treball interdisciplinari entre les Humanitats i les Ciències Naturals, per saber realment quina ha estat la nostra història».

Els investigadors van datar i analitzar mitjançant tècniques geològiques, químiques, físiques i biològiques cinc testimonis de sediments recuperats del fons dels llacs de les illes de Sant Miquel, Pic, Terceira, Flores i Corvo.

Van detectar en els sediments la presència d'esterols, que són una fracció de la matèria orgànica molt abundants en la femta dels mamífers, i de fongs copròfils, que van interpretar com a indicadors d'activitat humana.

«Els intestins dels mamífers produeixen en abundància esterols fecals i estanols que es preserven bé en els sediments lacustres, i són un indicador únic i inequívoc de la presència de grans mamífers en determinats períodes de l'any passat», explica Timothy Shanahang, científic de la Universitat de Texas, a Austin (Estats Units), i coautor del treball. A més, Shanahang explica que els compostos produïts pels intestins humans (rics en coprostanol) i de la ramaderia (abundants en estigmastanol) són diferents, el que permet als científics distingir entre ells.

Tal com assenyala Giralt, per la seva posició geogràfica, al centre de l'oceà Atlàntic, les illes Açores no estaven poblades per grans mamífers. Per tant, «l'aparició de coprostanol en els sediments pot atribuir-se a la presència d'humans i la de l'estigmastanol a remugants, com vaques, cabres o ovelles», afegeix.

ANÀLISI DE POL·LEN, FÒSSILS I PARTÍCULES DE CARBÓ

Els investigadors també han pogut caracteritzar l'impacte de les primeres ocupacions humanes sobre els ecosistemes de les illes a partir de l'estudi del pol·len, fragments fòssils de plantes i partícules de carbó presents en els sediments.

«Tal com vam demostrar en aquest treball, l'ocupació humana inicial de les illes va comportar una alteració ecològica i ambiental profunda. Tot i que les fonts històriques descriuen les Açores com densament boscoses i prístines, el treball posa de manifest la dificultat de basar-se només en el registre històric per identificar determinats estats d'alteració dels ecosistemes i el paisatge», explica per la seva banda Pedro Raposeiro, investigador de la Universitat de les Açores i primer autor de l'article.

Els autors de la feina van realitzar també diferents simulacions per determinar les condicions climàtiques predominants sota les quals es va produir la colonització inicial de l'arxipèlag.

D'acord amb aquestes simulacions, i amb altres estudis arqueològics i genètics previs, els autors de la feina suggereixen que els primers habitants van ser membres dels pobles nòrdics europeus de nord-est d'Europa.

Aquests van trobar durant el final de l'Alta Edat Mitjana unes condicions climàtiques favorables per navegar cap a les Açores, a causa de la prevalença de vents de component nord-est i uns vents de l'oest debilitats.

«A causa de la rotació de la Terra, l'oceà Atlàntic està dominat per vents procedents de l'oest que es reforcen o es debiliten en funció del principal mode climàtic que governa la circulació atmosfèrica de l'hemisferi nord i que és l'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO, per les sigles en anglès). La NAO està modulada al seu torn per una altra manera climàtic, el patró de l'Atlàntic Est (EA), que fa que els vents de component nord siguin més o menys intensos», explica Giralt.

A més de comptar amb la participació de científics de l'GEO3BCN-CSIC, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Instituto de Investigaciones Marinas (IIM-CSIC) i el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), al estudi han participat també científics de nombroses institucions nacionals i internacionals de recerca com la Universitat de les Açores (Portugal), la Universidad de La Coruña, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Texas.

També han col·laborat experts del NIOZ (Països Baixos), la Universitat de Brown (EUA), l'Institut Portuguès de l'Atmosfera (Portugal), l'Institut Dom Luiz de la Universitat de Lisboa (Portugal), l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA -UAB), la Universitat d'Évora (Portugal), la Universitat d'Amsterdam (Holanda), la Universitat de Berna (Suïssa) i la Universitat Edith Cowan (Austràlia).