Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic
La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial, amb polítiques climàtiques més fortes, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB.
Consideren, per tant, que és important pensar en alternatives. La creació d'una coalició o "club climàtic" integrat per països s'ha suggerit com una forma d'avançar cap a un acord global que faci complir les polítiques climàtiques nacionals a través de l'harmonització.
"En el nostre estudi, portem aquesta idea un pas més enllà. Ampliar un club de manera que inclogui estats o províncies subnacionals que vulguin implementar les seves pròpies polítiques climàtiques més ambicioses podria permetre la inclusió de contribucions considerables per part d'importants emissors com els Estats Units. Tenint en compte la previsible retirada dels Estats Units de l'Acord de París, això podria tenir un impacte significatiu en les emissions globals dels Estats Units al permetre que participin aquells estats més motivats".
El model de "club climàtic" es basa en una política comuna, molt probablement en forma de fixació de preus del carboni. El club oferiria llavors beneficis comercials exclusius o béns de club als seus membres. També podria atreure una major afiliació mitjançant la imposició de sancions a les importacions dels no membres, per limitar així la competència de fonts no regulades.
L'estudi va emprar quatre paràmetres per predir la probabilitat de participació dels governs en múltiples nivells. Aquests van incloure el nivell d'independència del carboni, l'opinió pública sobre el canvi climàtic, la política governamental actual i el nivell de membres en coalicions existents relacionades amb el clima.
El Dr. Jeroen van den Bergh, professor d’investigació ICREA a l'ICTA-UAB va explicar que, en conjunt, aquestes mesures suposen un bon indicatiu del nivell d'ambició de govern pel que fa a la política climàtica i, per tant, la seva potencial disposició per unir-se a un "club climàtic" internacional.
"Inicialment vam identificar un grup de nou països que probablement serien més receptius a formar part de club. Tot i que els Estats Units i la Xina no estaven entre aquest grup, les nostres troballes suggereixen que la Unió Europea (considerada com un sol país per aquesta finalitat) és la impulsora preferent del club, per les seves altes emissions, el seu alt PIB i la seva llarga història de lideratge davant la mitigació del canvi climàtic”. A més, creuen que la Xina podria decidir unir-se a un club donat el seu recent augment en la preocupació per les emissions locals i globals.
Tenint en compte les polítiques climàtiques actuals de l'administració Trump, consideren poc probable que els Estats Units participi en iniciatives d'aquest tipus en el futur pròxim. No obstant això, com els estats dels Estats Units tenen nivells força alts de presa de decisions a nivell local i molts controlen economies significatives per dret propi, també van avaluar les probabilitats de què els estats individuals consideressin unir-se a un "club climàtic".
Van descobrir que 10 dels 50 estats són "molt propensos" a considerar la seva participació al club, i altres 13 "moderadament propensos" a fer-ho. Conjuntament, aquests 23 estats representen el 36% de les emissions nacionals dels Estats Units i el 56,3% del seu PIB.
Els estats nord-americans menys motivats encara podrien ser persuadits per unir-se a través de les fortes dependències d'exportació amb quatre socis clau: la UE, Canadà, Mèxic i la Xina. De fet, es va descobrir que el 10% dels "no probables" restants tenien forts llaços comercials amb aquests països. Per tant, un club que conté aquests quatre socis comercials podria ser capaç d'augmentar significativament la pertinença del club a través de les influències comercials. En total, l'anàlisi suggereix que els estats dels EUA que representen un total del 69,9% de les emissions i el 77,7% de l'PIB total podrien ser membres del club a través de qualsevol d'aquests mecanismes.
El Dr. van den Bergh va afirmar que reconeixen els obstacles polítics i legals que els clubs climàtics podrien haver de fer front, però tenint en compte les limitacions de l'Acord de París i la urgència d'implementar una acció climàtica efectiva, "creiem que és el moment de debatre solucions audaces".
Article científic
Martin N., Van den Bergh J.C.J.M. (2019). A multi-level climate club with national and sub-national members: theory and application to US states. Environmental Research Letters
Disponible online https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/ab5045