Els caçadors recol·lectors mediterranis explotaven més recursos aquàtics del que es creia
Els humans que vivien a la costa mediterrània depenien en gran mesura dels recursos aquàtics ja fa 9.500 anys, segons es desprèn d’un estudi internacional en què ha participat l’ICTA-UAB.
La mesura que els éssers humans depenien dels recursos costaners en el passat és clau per avaluar la salut humana. L’estudi va analitzar la composició d’isòtops estables d’aminoàcids extrets dels ossos d’11 individus humans d’un dels cementiris mesolítics més antics de la Mediterrània, a El Collado, València (Espanya).
Els resultats van revelar que els individus, que van viure fa entre 9.500 i 8.500 anys, tenien una economia fortament orientada a l’activitat costanera que incloïa una quantitat considerable d’animals aquàtics a la dieta, com ara peixos salobres i mariscs.
Aquest estudi analitza l’origen de la pesca a la prehistòria mediterrània. Anteriorment, s’havia suggerit que el mar Mediterrani, a causa de la seva menor productivitat biològica, havia estat incapaç de sustentar economies pesqueres durant el mesolític similars a les d’altres parts d’Europa, com l’Atlàntic i el Bàltic.
Segons Maria Fontanals-Coll, investigadora del Departament d’Arqueologia de la Universitat de York i autora principal de l’estudi, «les nostres troballes desafien la visió tradicional que els caçadors recol·lectors prehistòrics mediterranis consumien menys recursos aquàtics que els seus homòlegs atlàntics».
Les proves presentades demostren que la menor productivitat argumentada convencionalment a la conca mediterrània no va tenir un impacte important en els recursos recol·lectors que constituïen la dieta dels individus d’El Collado.
El grau en què els éssers humans van dependre dels recursos costaners en el passat és clau per comprendre’n no només el desenvolupament social i econòmic a llarg termini, sinó també per avaluar la salut humana i l’impacte que els éssers humans van tenir, i segueixen tenint, sobre el medi ambient.
Aquesta troballa permet entendre com es va consolidar l’agricultura, que es va estendre pel Mediterrani en el període neolític següent.
Segons André C. Colonese, investigador del Departament de Prehistòria i de l’ICTA-UAB, «aquest estudi se suma al creixent consens que les zones costaneres van ser crucials per a les societats humanes des de la prehistòria. Estic convençut que les bases de la pesca costanera a la Mediterrània es remunten a aquests primers pescadors, i els resultats d’aquest treball donen suport fermament a aquest argument».
Segons Oliver E. Craig, coautor de l’estudi del Departament d’Arqueologia de la Universitat de York, «aquest estudi forma part d’una nova onada d’anàlisis isotòpiques fetes sobre compostos individuals que desafien i canvien la nostra comprensió de l’antiga dieta humana. Entrem en una era en què els hàbits alimentaris dels individus prehistòrics estaran prou ben resolts per poder comparar-los quantitativament amb els de les poblacions modernes, les implicacions nutricionals i sanitàries dels quals ja estan ben estudiades».
La recerca utilitza tècniques biomoleculars d’alta resolució, com l’anàlisi isotòpica d’un compost específic d’aminoàcids individuals del col·lagen (CSIA-AA). Aquesta tècnica permet discriminar amb més precisió entre recursos terrestres i aquàtics, cosa que resulta crucial a l’hora d’avaluar el grau de canvi dietètic associat a la introducció de plantes i animals domesticats a l’inici de l’agricultura.
L’estudi ha estat finançat pel projecte europeu Marie Skłodowska-Curie NEOMEDIS i dirigit per investigadors del centre BioArCh de la Universitat de York, en col·laboració amb el CSIC (Espanya-Itàlia), l’ICTA-UAB (Espanya) i la Universitat Sapienza de Roma (Itàlia).
Fontanals-Coll, M., Soncin, S. et al. (2023) Stable isotope analyses of amino acids reveal the importance of aquatic resources to Mediterranean coastal hunter–gatherers. Proceedings of the Royal Society B. https://doi.org/10.1098/rspb.2022.1330