El Nord global espolia recursos i mà d’obra de l’Amèrica Llatina mitjançant un intercanvi desigual en el comerç internacional
Més de 900 milions de tones de materials, 4 milions de km² de terra i 53 mil milions d’hores de treball. Aquesta és la magnitud dels recursos que, només l’any 2020, el Nord global es va apropiar de l’Amèrica Llatina a través del comerç internacional, segons un nou estudi de l’ICTA-UAB que analitza l’intercanvi ecològicament desigual i la dependència econòmica.
Aquest és el primer treball que quantifica de manera conjunta els intercanvis desiguals de mà d’obra i recursos naturals entre l’Amèrica Llatina i el Nord global, a més de situar aquests fluxos dins del funcionament general de l’economia mundial. Des d’aquesta perspectiva, la recerca mostra que el Nord global continua apropiant-se de quantitats enormes de recursos naturals i mà d’obra de l’Amèrica Llatina mitjançant el comerç internacional, de manera que reforça una estructura econòmica global cada vegada més desigual.
L’estudi determina que, durant tot el període analitzat, l’Amèrica Llatina va patir una important extracció de recursos per part de les economies més riques. Entre 1995 i 2020, el Nord global es va apropiar de 935 milions de tones de materials de la regió, incloent-hi biomassa, minerals, metalls i combustibles fòssils. Això va estar acompanyat de 4 milions de km² de terra i 53 mil milions d’hores de treball humà, valorades en 816 mil milions d’euros segons els salaris del Nord. Això permet alts nivells de consum al Nord global. Durant aquest període, el 13,5 % de tots els metalls destinats al consum final al Nord global van ser apropiats de l’Amèrica Llatina.
Aquest intercanvi desigual es produeix a causa de grans desequilibris de poder en l’economia global. Els països més rics intervenen per reduir artificialment els preus dels recursos i de la mà d’obra del Sud global, i així obtenen accés a insums barats per a la producció i augmenten els seus propis beneficis. Aquesta dinàmica permet l’acumulació de riquesa al Nord global, mentre que priva la perifèria de recursos i de la possibilitat d’utilitzar la seva capacitat productiva interna per a un desenvolupament sobirà.
La recerca destaca, a més, que l’Amèrica Llatina experimenta nivells d’apropiació molt més alts que la resta del Sud global en termes per càpita. L’any 2020, l’apropiació de terres de l’Amèrica Llatina per part del Nord va ser un 1.909 % més gran que la de la resta del Sud global; en el cas dels metalls, la diferència va assolir el 2.164 %, i per a la biomassa va ser un 660 % superior. Mentre que aquestes xifres han disminuït des de 1995 a la Xina i a altres regions perifèriques, a Amèrica Llatina han continuat augmentant.
Segons els autors, aquests resultats mostren que la posició de l’Amèrica Llatina en l’economia mundial és cada vegada més «perifèrica» per naturalesa. La regió continua especialitzada en l’exportació de matèries primeres i recursos naturals que posteriorment són consumits al Nord global en forma de béns manufacturats i serveis de un valor afegit més elevat.
L’estudi conclou que, sense una reestructuració profunda de les relacions comercials internacionals i un reequilibri del poder entre el Nord i el Sud globals, la dependència econòmica de l’Amèrica Llatina i l’estructura centre-perifèria de l’economia mundial continuaran reproduint-se.
Article de referència: Hanbury Lemos, M., & Hickel, J. (2026). Open veins: Drain from Latin America through ecologically unequal exchange. Ecological Economics. https://doi.org/10.1016/j.ecolecon.2026.109055