Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

El Ministeri d'Universitats diu a l'ICTA-UAB que prioritzarà la coordinació amb les universitats davant l'emergència climàtica

04 juny 2021
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

El ministre d'universitats, Manuel Castells, ha acudit aquest matí a la Universitat Autònoma de Barcelona en el context de la xerrada Campus universitaris: laboratoris per a les ciutats sostenibles, que ha tingut lloc a l'ICTA-UAB.

Ministro Universidades Manuel Castells en el ICTA-UAB

Des d'octubre de l'any 2014, l'ICTA-UAB es troba en un emblemàtic edifici situat al campus de la UAB que satisfà els estàndards d'alta eficiència energètica.

En el mateix acte han participat també el rector de la UAB, Javier Lafuente; el secretari general d'Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, David Lucas Ferro; el director de la Unitat Tècnica d'Arquitectura de la Universitat de Valladolid, Francisco Valbuena; la directora general de Green Building España, Raquel Horta; el director de l'ICTA-UAB, Xavier Gabarrel i la Vicerectora de Campus, Sostenibilitat i Territori de la UAB, Carme Miralles.

L'ICTA-UAB i la seva seu sostenible

El ministre, Manuel Castells, ha pogut visitar les instal·lacions de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), que ha acollit l'acte. Un centre multidisciplinari que promou la investigació i la formació de postgrau en ciències ambientals. Un institut dissenyat i desenvolupat sota la finalitat de millorar la comprensió sobre el canvi ambiental global així com de la naturalesa i de les causes dels problemes ambientals. A més, aquest institut estudia les polítiques, estratègies i tecnologies que fomentaran la transició cap a una economia sostenible i que han estat analitzades en la visita com a font i exemple de bones pràctiques.

Des d'octubre de l'any 2014, l'ICTA-UAB es troba en un emblemàtic edifici situat al campus de la UAB que satisfà els estàndards d'alta eficiència energètica.

Desafiaments davant l'emergència climàtica

Un dels principals reptes que aborden les societats modernes, i que la pandèmia ha posat també de manifest, és la cura de l'entorn i dels nostres entorns. La transició energètica cap a un model més sostenible en els propers anys és un desafiament que reclama una acció conjunta de tota la societat i de les institucions. Així, les universitats, com a llocs de generació i transferència de coneixement, es constitueixen com a pols de creació i tenen un paper clau en la investigació i innovació sobre tecnologies d'eficiència energètica alhora que funcionen com a laboratoris en avenços en sostenibilitat.

Accions que miren a el futur

Sota aquest enfocament, el Ministeri d'Universitats està treballant amb l'objectiu d'avançar cap a la creació i desenvolupament de prototips de gestió ecològica sostenible dels campus universitaris. Així ho ha posat de manifest el ministre Manuel Castells, que ha afirmat que "Els campus universitaris no han de ser només un espai de reflexió i investigació. L'experiència de viure ecològicament serà tan important com els altres ensenyaments que puguin rebre".

En coordinació amb el Ministeri de Transició Ecològica, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MTMAU), el Ministeri d'Universitats està impulsant i donant seguiment perquè les universitats públiques sol·licitin projectes dirigits a la millora de l'eficiència energètica dels edificis en els campus a través de les seves respectives comunitats autònomes. Aquesta partida econòmica- inclosa en els PGE- està dins del Programa d'Impuls a la Rehabilitació d'Edificis Públics (PIREP) que es troba dins del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència. "Les societats estan canviant, les ciutats són els centres i davant d'aquestes situacions cal plantejar noves solucions, nous reptes i noves propostes que permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans" ha afirmat David Lucas.

El Pla de Recuperació Transformació i Resiliència és l'oportunitat per construir un futur comú amb un projecte de país fort, i que sàpiga aprofitar l'impuls per impulsar processos d'innovació i digitalització, però sobretot per reconstruir-se sobre unes coordenades de sostenibilitat. Aquest projecte s'emmarca dins dels fons NextGenerationEU, un instrument temporal de recuperació dotat amb 750 000 milions d'euros que contribuirà a reparar els danys econòmics i socials immediats causats per la pandèmia de coronavirus.

Dins de