Vés al contingut principal

El descens al nivell del mar va provocar el declivi de societats precolombines fa 2.000 anys

16 des. 2021
Compartir per Whatsapp Compartir per e-mail

Els canvis al nivell del mar van provocar el declivi d'una de les societats costaneres precolombines més antigues de les Amèriques fa 2.000 anys, coneguda com a Sambaqui. Així es demostra en un estudi desenvolupat al Brasil per investigadors de ICTA-UAB i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, publicat recentment a la revista Nature Scientific Reports.

 Sambaquis de Figueirinha
Sambaquis de Figueirinha, al sud de Brazil. Imatge: Joannis77, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.

L'estudi, finançat a través del projecte europeu ERC-CoG TRADITION, va avaluar la composició d'isòtops estables de més de 300 individus humans i més de 400 dates de radiocarboni de llocs arqueològics a la costa sud del Brasil. La majoria dels llocs són cementiris col·lectius construïts per grups de pescadors que van habitar la regió fa entre 7.000 i 1.000 anys. Els arqueòlegs ja han registrat milers de llocs, que solen trobar centenars d'enterraments humans, curosament dipositats entre enormes quantitats de peix i marisc que van ser consumits i utilitzats en rituals funeraris.

Els investigadors van trobar una forta disminució en el nombre de llocs arqueològics des de fa 2.200 anys, coincidint amb una reorganització important dels entorns costaners en resposta al descens del nivell del mar. Segons Alice Toso, investigadora de l'ICTA-UAB i autora principal de l'estudi, “el canvi al nivell del mar fa uns 2.000 anys possiblement va provocar un punt d'inflexió en la capacitat de subministrament dels entorns costaners que durant milers d'anys havien sostingut grans comunitats indígenes al llarg de la costa sud de Brasil. La contracció de badies i llacunes va provocar que els recursos aquàtics fossin menys abundants i menys predictibles, cosa que va obligar els grups a dispersar-se en unitats socials més petites”.

André Colonese, investigador de l'ICTA-UAB i autor de l'article, va explicar que la distribució de la densitat de dates de radiocarboni d'aquests llocs suggereix que la població humana va disminuir al llarg de la costa del Bosc Atlàntic del Brasil fa uns 2.000 anys. Curiosament, en lloc d'abandonar la pesca a causa d'una distribució de recursos menys predictible, les poblacions restants van intensificar la pesca, explotant en particular espècies d'alt nivell tròfic, inclosos taurons i ratlles. Creiem que en aquell moment es va produir un canvi fonamental en les pràctiques de subsistència, de la pesca basada a la comunitat (gran participació) a la pesca basada en la família (participació limitada)”. Així, doncs, l'estudi revela que les societats costaneres resilients a escala mil·lenària són vulnerables als impactes socials i econòmics dels llindars ambientals.

Referència: Toso, A., Hallingstad, E., McGrath, K. et al. Fishing intensification as response to Late Holocene socio-ecological instability in southeastern South America. Sci Rep 11, 23506 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-021-02888-7

Dins de