Cotxes “Made in Germany”: Alemanya concentra els salaris mentre que el treball i les emissions es generen en altres països
Fins a quin punt els vehicles etiquetats com “Made in Germany” es fabriquen realment a Alemanya? Un nou estudi de l’ICTA-UAB mostra que, tot i que la indústria automobilística alemanya concentra la major part dels salaris associats a la producció d’aquests vehicles, una part substancial del treball i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle es genera fora del país, al llarg de cadenes de producció globals.
L’estudi, publicat recentment a la revista Sustainable Production and Consumption, analitza la distribució regional i sectorial del temps de treball, els salaris i les emissions associades als vehicles produïts i consumits a Alemanya entre 1995 i 2020. Els resultats corresponents al 2018 (any seleccionat per a una anàlisi més detallada), per exemple, mostren que els vehicles “Made in Germany” van generar el 73 % dels salaris a Alemanya, mentre que van dependre en un 63 % de les emissions i en un 54 % del temps de treball en altres països.
D’aquest 63 % de les emissions generades fora del territori alemany, un 22 % va tenir lloc en altres països europeus, mentre que fins a un 41 % es va produir a la resta del món. L’estudi assenyala exemples com Hongria, on el 2018 fins al 9 % de la producció industrial de vehicles de motor depenia de la fabricació de cotxes “Made in Germany”. Fora d’Europa, països com la Xina també tenen un paper rellevant en la cadena de valor: el 2018, la Xina va concentrar el 6 % del temps de treball associat a aquests vehicles, el 10 % de les emissions i només l’1 % dels salaris.
“Els resultats confirmen la literatura sobre la corba del somriure i l’intercanvi desigual”, explica Laura Pérez-Sánchez, autora principal de l’estudi. La corba del somriure és el concepte que mostra com les activitats de major valor afegit en les cadenes globals de producció concentren la major part dels beneficis econòmics, mentre que les fases de fabricació, més intensives en treball i emissions, reben una proporció menor. En aquest esquema, les activitats situades a l’inici de la cadena —com l’enginyeria i el disseny— i al final —com el màrqueting, la venda i, en alguns casos, la producció final— són les que capturen la major part del valor afegit, representat en aquest estudi principalment pels salaris.
L’anàlisi distingeix entre dues cadenes de valor relacionades amb la indústria de l’automòbil: d’una banda, la producció de vehicles “Made in Germany” destinats als mercats internacionals, i de l’altra, la xarxa global que proveeix els vehicles consumits a Alemanya. En el primer cas, l’estudi revela que una part rellevant de les emissions no apareix ni en els comptes d’emissions basats en la producció ni en els basats en el consum d’Alemanya, malgrat ser imprescindible per sostenir l’activitat econòmica del sector automobilístic alemany.
“Aquestes emissions queden fora dels indicadors habituals, tot i que són fonamentals per al funcionament de l’economia alemanya, en estar associades a la producció de béns intermedis”, assenyala Pérez-Sánchez.
La recerca es basa en l’Anàlisi multiregional d’input-output (MRIO), una metodologia que permet seguir els fluxos de treball, ingressos i emissions al llarg de les cadenes globals de producció. Els resultats mostren una asimetria entre beneficis i impactes. La indústria automobilística alemanya genera ocupació i salaris relativament ben remunerats a nivell nacional, mentre subcontracta activitats de menor valor afegit i major intensitat laboral i climàtica en altres països.
Aquesta desigualtat també s’observa a nivell sectorial. “Podem veure una tendència especialment marcada en la pròpia indústria de l’automòbil, que genera només al voltant del 5 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, però concentra aproximadament el 32 % del temps de treball i el 50 % dels salaris”, explica la investigadora. “Això implica una intensitat d’emissions molt baixa en comparació amb altres sectors de la cadena”.
Més enllà d’oferir una fotografia detallada de la indústria automobilística alemanya, l’estudi planteja preguntes més àmplies sobre la responsabilitat social i ambiental en un sistema econòmic globalitzat. En mostrar com els beneficis econòmics i els impactes ambientals es distribueixen de manera desigual entre països i sectors, el treball convida a repensar els límits dels enfocaments tradicionals per comptabilitzar emissions i a considerar el paper de les cadenes globals de valor en el debat sobre justícia climàtica i transició ecològica.
Article de referència: Pérez-Sánchez, L.À., Aguilar-Hernandez, G.A. (2026) “Made in Germany”? Labour, wages and carbon footprints of consumption and production of the Motor vehicles industry. Sustainable Production and Consumption, 16 (4). https://doi.org/10.1016/j.spc.2026.02.011